Can Xel, Sant Miquel Sacot, castell de Colltort, Fontpobra i Can Xel

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la zona volcànica de la Garrotxa. Hem fet una excursió circular sortint de Can Xel, Sant Miquel Sacot, castell de Colltort, Fontpobra, i Can Xel. Un recorregut de 6,700 km aprox. Amb un desnivell de 593 a 884.

Per arribar-hi hem sortit per la GI 524 Banyoles fins a trobar Can Xel. La nostra intenció era pujar el castell de Colltort i tornar a baixar, però al sortir de La Cot, a Can Serra hem trobat un pagès que ens ha dit ui..., hi ha un bon tros de camí força malmès, cal agafar-ho amb filosofia, jo us aconsello que un cop al castell de Colltort retorneu a la collada de Colltort i seguiu cap a la Fontpobra, és un camí carener fins arribar a una gran fageda i molt aviat trobareu la Fonpobra, allà us podeu refrescar i baixeu per una pista fins a Can Xel.

Hem acceptat el consell i hem fet aquesta excursió, que resulta que és la número 5 dels itineraris de la Fageda, malgrat no existeix la fitxa del recorregut.

Tal com ens ha dit el camí té uns 400 metres de pujada que està molt malmès, ahir va ploure molt a la Garrotxa i el terra estava molt relliscós, finalment hem arribat a la bifurcació de camins, molt ben indicada, en que assenyala la direcció a prendre per anar al castell o seguir cap a la Fontpobra.

Hem pujat al castell que és troba molt enderrocat queda un entorn de muralla, formant com dos rectangles però poca cosa més, una senyera pintada amb una gran llauna serveix perquè des de Sant Miquel Sacot es vegi el cim del castell. La vista aixó si que és excepcional ja que a part de poder veure els diferents pobles de la plana pots endevinar la majoria de muntanyes i cims que des d’aquest lloc de privilegi es pot gaudir, una barana de ferro preserva de prendre mal i et permet veure amb seguretat la panoràmica.

El camí ens ha portat fins a la font, tot passant per un indret on en el mapa anomena Faig rodó, no hem sabut veure un faig més gran que els altres és una fageda  molt extensa que ja està situada a més de 800 m. I finalment hem arribat a la font, com ens ha dit el pagès ens hem pogut refrescar i carregar d’aigua, Al costat i en tot l’entorn es veuen bombes dels volcans i un colada excepcional, una pista amb molta pendent ens a portat fins a Can Xel.

Castell de Colltort. Castell roquer, en ruïnes, de la vall d'Hostoles (terme de Sant Feliu de Pallerols), al cim del turó de Colltort (845 m alt.), a l'extrem oriental de la serra del Corb.

Entre aquest turó i la serra de Fontpobra s'obre el coll Tort (825 m alt.), damunt la vall de Sant Iscle, on hi ha el poble de Sant Iscle de Colltort. El castell és esmentat des del 1017; havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell de Barcelona al comte de Besalú, Bernat Tallaferro.

El castell fou escenari de les revoltes remences per alliberar-se dels mal usos i servituds fins que en el segle XV la sentencia arbitral de Guadalupe arbitrada per Ferran el Catòlic, posa fi al conflicte en lo que es va anomenar la "Pau Remença" alliberant als pagesos dels mal usos i servituds.
La jurisdicció passà a la senyoria d'Hostoles i, després, als Santapau; al s. XVII formava part de la batllia reial d'Hostoles.
L’any 1698, Sant Iscle, com la vila de Sant Feliu de Pallerols i el lloc de Sant Miquel de Pineda –tots del mateix districte municipal– eren de la batllia reial d’Hostoles. El castell, però, va perdre ben aviat la seva funció defensiva i poc a poc s’anà enderrocant, quedant actualment només part dels seus murs des d’on s’albira una magnífica panoràmica de la zona volcànica d’Olot.

A l’hora justa de dinar hem arribat a Can Xel, hem decidit que no podíem trobar un millor lloc, desprès de prop de tres hores de caminar, era una bona idea quedar-nos-hi.