El castell medieval de Les Escaules

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la comarca de l’Alt Empordà, concretament en el lloc on va esdevenir l’espectacular, sorprenent i catastròfic incendi d’aquest estiu.

Amb cor fort hem anat a conèixer la magnitud de la tragèdia. Per la N-260 hem anat fins Avinyonet de Puigventós, on hem seguit fins a Llers. Aquí hem buscat una pista de terra que ens ha portat a trobar la carretera GIV-504 de Pont de Molins a Boadella, és a la mateixa sortida de Llers on ja es veuen els espais cremats pel foc, es pot dir que fins que no hem arribat al pantà de Boadella  no hem deixat d’estar envoltats de pins i alzines, planters i fins i tot oliveres i cirerers cremats o rostits, un desastre.

Poc abans d’arribar a Boadella i poc després de trobar l’espai de la Caula, un indret on hi ha un saltant d’aigua de 30 metres d’alçada, trobem un indicador que assenyala el veïnat de les Escaules.

Hem aparcat el cotxe a l’entrada del poble i hem anat a fer una descoberta de la població.

Els carrers de Les Escaules, estrets i costeruts, presenten un aire rústic i antic. La plaça major s’obre en el centre del poble i forma una mena de mirador damunt una petita plana coberta d’oliveres i ametllers. L’anomena’t carrer d’Amunt s’enfila per la pendent de la muntanya i és el més llarg del poble. Les cases ben restaurades, amb eixides, balcons i badius, amb flors a peu de llindar, es miren l’altiva torre del castell, mig amagada per les espesses pinedes.

Al final del carrer de l’Oli hi ha un passadís cobert amb volta rebaixada que segurament era una antiga porta d’entrada a la població (s.XIV-XV). Les cases de Les Escaules són dels segles XVI al XVIII. La majoria de façanes conserva la pedra al descobert ( còdols de riu ), hi ha portals adovellats i finestres emmarcades amb carreus de pedra tosca. Als cossos superiors hi ha rústics badius també emmarcats amb pedra tosca. Algunes cases posseeixen ràfecs de teulada decorats ( triangles vermells sobre fons blanc ) i algunes inscripcions.

Acabat el recorregut hem seguit unes indicacions de la fitxa que portavem i ens ho han confirmat uns senyals al peu del camí, hem començat a caminar per una pista asfaltada que va pujant fins un dipòsit d’aigua on un camí de terra ja ens ha portat fins el peu del castell. Repetim que tot el trajecte es en mig d’arbres cremats, però

la naturalesa és molt sàvia i valenta i ja hem pogut veure brotar plantes d’esparregueres, llentiscles i aritjols.

Arribats al castell hem pogut observar que el centre d’interès es la torre que és manté en peu, fa molt d’efecte quan estàs a sota, a diferència de la resta es veu molt sencera, segurament s’ha fet algun adecentament ja que es pot visitar mitjançant una escala que s’hi ha construït per poder-hi accedir.  

El castell medieval de Les EscaulesEl castell ocupa un cim rocós d'un turó de 235 metres que s'enlaira al sud-oest del poble.

Des d'allà es veu una esplèndida imatge amb el poble de Les Escaules en primer terme, i els conreus i les muntanyes cobertes de pinedes al fons.

Les primeres referències al topònim Les Escaules daten de l’any 1002, en una butlla del papa Silvestre II a favor de la Seu de Girona, on surt esmentada l’església de Sant Martí de les Escaules, al comptat de Besalú. Tot i que d’aquest castell no hi ha gaire informació, tenim constància de la seva existència en un document de l’any 1123 quan Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, donà diversos castells en feu a Ponç Hug, comte d’Empúries, entre ells també els de Molins, Terrades i Boadella.

La fortalesa presenta una planta esquemàtica en que la torre cilíndrica és envoltada per un recinte murat. La funció d'aquest castell era la de vigilar la línea fronterera entre els comtats d'Empúries i Besalú. El castell ja apareix documentat l'any 1123, però les restes actuals són d'una obra medieval (s. XIV-XV). La torre, d'uns 10 metres d'alçada, era coronada per merlets dels que només en queden alguns vestigis. A la part superior hi havia també quatre matacans dels quals resten les cartel·les de sosteniment. El recinte emmurallat presenta alguna sagetera. En el seu interior hi havia una cisterna, actualment mig colgada.

Hem deixat Les Escaules i ens hem arribat a veure el pantà de Boadella, en l’entorn que abasta la vista no hem vist cap signe del foc, el que si hem vist que està en una situació deplorable molt, molt baix, esperem que es pugui veure en les fotografies que hem fet.

Hem decidit tornar cap a casa fent parada a Cistella on hem menjat al centre cívic de la plaça.