La Grevolosa i Sant Andreu de la Vola
La sortida d’aquesta setmana ha estat pensada
per anar a veure la tardor. El projecte era caminar del Coll de Bracons a la
Grevolosa i arribar a Sant Nazari fent una ruta circular.
Arribats al coll ja hem vist que havíem fet
tard, els arbres estaven despullats i les fulles eren al terra, malgrat això
hem iniciat el camí que es troba al mateix coll a l’altra banda del de la carretera de pujar el Puigsacalm.
La fageda de la Grevolosa
La fageda de la Grevolosa és un dels boscos
més espectaculars de Catalunya. Amb més de 300 anys de vida, aquesta fageda té
arbres monumentals que arriben a tenir un diàmetre de més d’1 metre i més de 40
metres de llargada. A més, també s'hi troba una gran diversitat natural, tant
de flora com de fauna. Degut a la seva bellesa i interès biològic, aquesta
fageda està inclosa a l’espai EIN Serres de Milany-Santa Magdalena i
Puigsacalm-Bellmunt.
Actualment, per evitar l'erosió del
sòl, la Generalitat, que és propietària de la finca, ha començat tasques de
conservació natural perquè puguin créixer nous faigs i el bosc es pugui
regenerar.La tardor és la millor època de l'any per visitar-la, és recomanable tant sols per gaudir de les sensacions que desperta entrar a aquest indret. Tranquil·litat, calma i inspiració.
Hem seguit la pista que et porta fins a una
tanca d’on surt un corriol que ens
endinsa a la fageda de la Grevolosa.
Hem trobat que el camí està molt relliscós pel
fet de tenir una catifa de fulles a sobre, i molt aviat ens hem trobat en una
baixada que podia passar de tot ja que era de difícil baixar per l’estat del
terreny molt mullat, a més el corriol es perdia ja que el mateix gruix de
les fulles desdibuixaven el recorregut. Hem
decidit tornar i deixar per una altra tardor, en que les fulles encara estiguin
als arbres, fer tot el recorregut.
Hem retornat al cotxe i hem anat baixant per
la carretera fins al veïnat de la Vola. Allà hem preguntat per anar a veure Sant Andreu de la Vola i
molt amablement ens han explicat com fer-ho.
Es tractava de seguir per la carretera que havíem
baixat i seguir fins a trobar una pista que surt a l’esquerra de la carretera amb
un plafó explicatiu.
Hem deixat el cotxe a l’entrada i hem caminat
25 minuts fins a trobar l’església. Cal dir que el camí se’ns ha fet curt ja que
la vegetació et regala tots els color de la tardor, és una pista que passa a
fregar de la nova carretera dels túnels de Bracons i que va a diverses pagesies de la zona.
L’església i les construccions de l’entorn
estant abandonades i les bardisses i plantes s’estan menjant el lloc. Hem fet
unes fotografies i hem retornat al cotxe.
Sant Andreu de la Vola
Paral·lelament a
la vida del poble, la parròquia de la Vola tira endavant la seva executòria
sempre de manera independent i amb criteri propi. El primer rector del qual es conserva
memòria fou l’anomenat Pere, que exercí el seu ministeri de 1293 al 1306.
Al segle XVI
tres sacerdots francesos hi ocuparen el càrrec de rectors: Antoni Plenacosta,
Antoni Sassany i Pere Lafont, aquest darrer esdevindria l’eixerit Mossèn Peira.
L’últim rector amb estada fixa fou Mn. Josep Vila, fins l’any 1955.
La parròquia és antiquíssima,
ja que consta que l’església en fou renovada i dotada de nou el 1035,. Era el
centre religiós de l’antic terme de Curull, i desprès del municipi de Curull i
la Vola.
Aquest edifici
ha sofert al llarg dels segles tantes reformes que avui dia es difícil de
veure-hi cap mur romànic.
Les obres s’hi
van dur a terme progressivament: el 1564 s’hi obri un portal nou; desprès s’hi
van crear capelles laterals, un campanar i una sagristia, que s’acabà el 1774;
el 1828 se’n va treballar a la volta i teulat, i el 1884 s’hi va afegir una
capella del Santíssim.
Font: “L’essència
de Sant Pere” d’Agustí Dalmau
Arribats al vehicle
hem decidit retornar pel Coll de Bracons i quedar-nos a dinar a Joanetes.
0 Comments:
Post a Comment
<< Home