Sant Quirze de Colera i Monestir de Sant Pere de Rodes

La sortida d’aquest dimarts ha consistit a anar veure un parell de llocs que no han estat mai en el cistell dels “dimarts sortim”, malgrat son dues joies de la corona del romànic a la comarca de l’Alt Empordà, no han aparescut en aquestes sortides.

Per arribar-hi hem pujat per la N-II fins al trencall de Campmany i hem seguit fins el poble de Rabós, d’on surt una pista, ara asfaltada, que et deixa a Sant Quirze de Colera.

El primer lloc visitat ha estat aquest monestir. Es tracta de la  petita abadia benedictina de Sant Quirze que es troba meravellosament situada en la reserva natural de les muntanyes de l'Albera, en mig d’un silenci i un paisatge idíl·lic, rodejat d'una naturalesa intacta, tan sols freqüentada per un reduït nombre de vaques que pasturen plàcidament durant l'hivern, (vaques que es desplacen en èpoques més càlides als Pirineus, al petit poble de Setcases.) i constitueix un paisatge difícil de contemplar en els nostres dies.

Un cop hem recorregut l’entorn i hem fet un cafè en el que foren les quadres del monestir on s’hi troba un restaurant, hem seguit cap a Sant Pere de Rodes l’altra joia del romànic que a l’altra vessant de l’Albera té als seus peus els darrers pobles de la Costa Brava.

El monestir de Sant Quirze de Colera


Església de Santa Elena

El comte Gausbert d'Empúries va cedir els terrenys l'any 927; es va reconstruir i es va consagrar l'any 935 pel bisbe Guiu de Girona. Va ampliar-se i renovar-se successivament a través dels anys. Els seus béns van ser pròspers i es van estendre per tot l'Empordà i el Rosselló. L'any 1123 fou posada sota la veneració dels sants Quirze, Andreu i Benet, procedint-se a una segona consagració pel bisbe Berenguer Dalmau de Girona en presència del de Carcassona. El 1288 fou fugaçment ocupat i saquejat per un exèrcit francès al servei de Jaume II de Mallorca, que envaí l'Empordà. Es va unir al monestir de Sant Pere de Besalú l'any 1592.L'any 1836, per la desamortització de Mendizábal, la comunitat de Sant Pere de Besalú es va extingir i tots els seus béns van ser posats a subhasta. El monestir de Sant Quirze de Colera, amb tots les seves pertinences i terres, va ser adquirit pel general liberal Ramon de Nouvilas i de Ràfols, els descendents del qual n'han estat propietaris fins que el 1994 que el van vendre a l'Ajuntament de Rabós per la quantitat simbòlica de 1.000 pessetes. La seva església està restaurada i consta d'una planta de tres naus que formen l'edifici, amb volta de canó la nau central i de quart de canó les laterals, totes reforçades amb arcs que arrenquen de pilars cruciformes. La capçalera conserva tres absis semicirculars, el central amb ornamentació d'un fris de arquets. Té tres portes, dues a les façanes nord i oest i la del mur del sud que duu al claustre, del qual es conserva la galeria de ponent amb quatre finestres geminades. La façana occidental fou reconstruïda al segle XII. De la fortificació es conserva una torre de defensa i restes de muralla.

Hem deixat  Sant Quirze i Santa Maria de Colera i hem retornat per la pista per la que hi hem arribat. Abans d’arribar a Ravós hem seguit cap a Vilamaniscle, i desprès a Garriguella, Vilajuïga i per la GIP-6041 fins a Sant Pere de Rodes i Santa Helena.

El monestir de Sant Pere de Rodes, i més particularment la seva església, constitueix un dels edificis més singulars de tota l’arquitectura medieval catalana, i del qual no s’han establert precedents clars, almenys en les nostres contrades. Malgrat la manca d’estudis seriosos sobre això, i d’acord amb l’opinió de J. Gudiol i Ricart, podem considerar que l’església del monestir de Sant Pere de Rodes no constitueix un cas aïllat i esporàdic, sinó que és el cap visible i principal d’un grup d’edificis conservats a l’Empordà i al Rosselló, principalment, entre els quals podem comptar les esglésies de Santa Maria de Vilanant, o les del monestir de Sant Genís de Fontanes, o Sant Andreu de Sureda.

Aquests edificis representen una mena d’estil autòcton, contemporani i molt diferent amb l’arquitectura llombarda que s’escampa pel país des de principis del segle XI, amb edificis com la canònica de Sant Vicenç de Cardona, l’església del monestir de Santa Maria de Ripoll, o la catedral de Sant Pere de Vic.

Per la seva singularitat, i les seves característiques excepcionals, l’església de Sant Pere de Rodes és una peça fonamental per a l’estudi de la formació de l’art romànic a Catalunya.

Hem aprofitat que el restaurant del monestir estava obert per resoldre el tema del dinar, amb una vista excepcional podem dir que hem trobat el lloc ideal per gaudir d’un paisatge extraordinari i celebrar  la darrera sortida d’aquest any.