De Pujarnol a Sant Patllari
Avui dimarts, el
dia s’ha llevat tapat, ventós i rúfol i hem decidit quedar-nos a prop degut a
aquesta amenaça de mal temps.
Davant d’aixó ens hem decidit per fer la fitxa de l’Itinerari 3, de Porqueres, “Camins a Peu” i que és una excursió que surt de Pujarnol fins a Sant Patllari, una caminada d’un parell d’hores i un desnivell de 224 metres.
Abans d’arribar a Pujarnol, hem volgut anar a conèixer Sant Maurici de Calç que tot pujant hi ha en un desviament a la dreta de la carretera.
Davant d’aixó ens hem decidit per fer la fitxa de l’Itinerari 3, de Porqueres, “Camins a Peu” i que és una excursió que surt de Pujarnol fins a Sant Patllari, una caminada d’un parell d’hores i un desnivell de 224 metres.
Abans d’arribar a Pujarnol, hem volgut anar a conèixer Sant Maurici de Calç que tot pujant hi ha en un desviament a la dreta de la carretera.
Hem deixat el cotxe a l’entrada del camí i hem
seguit la pista que segueix al costat de la riera de Matamorts en 10 minuts de
camí ja hem vist una gran masia on s’endevinava un absis força interessant hem fet la primera fotografia i l’última ja
que un gos ha saltat una tanca de la
masiaprou alta i hem quedat parats. El gos ha vingut directe cap a nosaltres i
no ha quedat més remei que tot dissimulant girar cua i apretar el pas. Veurem
si hi tornem un diumenge per si surt alguna persona que aturi el gos.
Sant Maurici de Calç
El veïnat del Calç o Descalç és situat a llevant del poble de Pujarnol, vora la riera de Matamors, a la part meridional del terme. La seva església de Sant Maurici depèn de la de Pujarnol; és romànica, d'una nau sobrealçada.
En l'acte de consagració de la parroquial de Porqueres, hom disposà que Sant Maurici de Calç formés part del seu terme; esdevingué, però, parròquia independent. Unida a Miànigues, 1363 per insuficiència del benefici rectoral, a causa de les mortalitats (Notularum 1363-1364. Hom desféu aquesta unió i l'uní a Pujarnol, al 1608.
El veïnat del Calç o Descalç és situat a llevant del poble de Pujarnol, vora la riera de Matamors, a la part meridional del terme. La seva església de Sant Maurici depèn de la de Pujarnol; és romànica, d'una nau sobrealçada.
En l'acte de consagració de la parroquial de Porqueres, hom disposà que Sant Maurici de Calç formés part del seu terme; esdevingué, però, parròquia independent. Unida a Miànigues, 1363 per insuficiència del benefici rectoral, a causa de les mortalitats (Notularum 1363-1364. Hom desféu aquesta unió i l'uní a Pujarnol, al 1608.
Hem retornat al
cotxe i hem pujat fins a Pujarnol, on hem aparcat el vehicle, em deixat enrere
Can Vila i amunt, hem vist la gran masia de Can Puig que hi hem anat donant la
volta i amunt, a les Comes s’han ajuntat a l’excursió els dos gossos de la
masia, ells en han fet companyia fins dalt
Sant Patllari, a l’arribar al trencall del mirador, s’han parat per
veure que fèiem nosaltres que evidentment hem anat a veure la panoràmica que es
pot veure des d’aquest indret. Malgrat el dia núvol i tapat hem vist el mar i
el Montgrí.
A partir d’aquest
lloc ja ha començat a pluvisquejar, hem seguit fins dalt i ens hem refugiat al
petit quarto que hi ha paret amb paret de l’església i que serveix de refugi
per si cal dormir-hi o aixoplugar-se com en el nostre cas.
Sant Patllari
Dins el terme de
Porqueres hi ha el santuari de Sant Patllari, al cim de la serra del mateix nom,
contrafort septentrional de la serra de Rocacorba, que depèn de la parròquia de
Sant Cebrià de Pujarnol. L'església existia ja el 1327, però l'edifici actual
és del segle XVIII. En aquest indret hi hagué una antiga fortalesa (dita
Speculael 1182). S'hi celebra un aplec el quart diumenge de setembre.
La diada de
l’aplec no solament mobilitza molta gent, sinó nombrosos animalons com ara
formigues alades, galàputs (galàpets), dragons o ocells insectivors. Conten que
surten per retre homenatge al Sant.
Tanmateix la
presencia d’alguns d’aquests animalons és real, però com és de suposar aquesta
no obeeix a cap motiu religiós. Josep Maria Massip ho explica de manera
autoritzada: a darreries d’estiu les formigues alades formen eixams de grans
proporcions i aixó determina que apareguin un gran nombre de depredadors
disposats a fer un festí. Aquest fenomen no és exclusiu de Sant Patllari, sinó
que també es dona en altres punts elevats. És el cas de Sant Miquel de Solterra
, el sostre de les Guilleries, i que per mor de la massiva i periòdica
presència de formigues de bosc també es coneix amb el nom de Sant Miquel de les
Formigues.
(Text extret de
la fitxa esmentada a l’ inici d’aquest resum)
El temps ha amainat
i hem aprofitat per refer el camí i tornar fins al vehicle, abans hem deixat
els dos gossos de les Comes a casa seva.
0 Comments:
Post a Comment
<< Home