De Pujarnol a Sant Patllari

Avui dimarts, el dia s’ha llevat tapat, ventós i rúfol i hem decidit quedar-nos a prop degut a aquesta amenaça de mal temps.
Davant d’aixó ens hem decidit per fer la fitxa de l’Itinerari 3, de Porqueres, “Camins a Peu” i que és una excursió que surt de Pujarnol fins a Sant Patllari, una caminada d’un parell d’hores i un desnivell de 224 metres.
Abans d’arribar a Pujarnol, hem volgut anar a conèixer Sant Maurici de Calç que tot pujant hi ha en un desviament a la dreta de la carretera.

Hem deixat el cotxe a l’entrada del camí i hem seguit la pista que segueix al costat de la riera de Matamorts en 10 minuts de camí ja hem vist una gran masia on s’endevinava un absis força interessant  hem fet la primera fotografia i l’última ja que un gos ha saltat una tanca  de la masiaprou alta i hem quedat parats. El gos ha vingut directe cap a nosaltres i no ha quedat més remei que tot dissimulant girar cua i apretar el pas. Veurem si hi tornem un diumenge per si surt alguna persona que aturi el gos.

Sant Maurici de Calç
El veïnat del Calç o Descalç és situat a llevant del poble de Pujarnol, vora la riera de Matamors, a la part meridional del terme. La seva església de Sant Maurici depèn de la de Pujarnol; és romànica, d'una nau sobrealçada.
En l'acte de consagració de la parroquial de Porqueres, hom disposà que Sant Maurici de Calç formés part del seu terme; esdevingué, però, parròquia independent. Unida a Miànigues, 1363 per insuficiència del benefici rectoral, a causa de les mortalitats (Notularum 1363-1364. Hom desféu aquesta unió i l'uní a Pujarnol, al 1608.

Hem retornat al cotxe i hem pujat fins a Pujarnol, on hem aparcat el vehicle, em deixat enrere Can Vila i amunt, hem vist la gran masia de Can Puig que hi hem anat donant la volta i amunt, a les Comes s’han ajuntat a l’excursió els dos gossos de la masia, ells en han fet companyia fins dalt  Sant Patllari, a l’arribar al trencall del mirador, s’han parat per veure que fèiem nosaltres que evidentment hem anat a veure la panoràmica que es pot veure des d’aquest indret. Malgrat el dia núvol i tapat hem vist el mar i el Montgrí.

A partir d’aquest lloc ja ha començat a pluvisquejar, hem seguit fins dalt i ens hem refugiat al petit quarto que hi ha paret amb paret de l’església i que serveix de refugi per si cal dormir-hi o aixoplugar-se com en el nostre cas. 

Sant Patllari

Dins el terme de Porqueres hi ha el santuari de Sant Patllari, al cim de la serra del mateix nom, contrafort septentrional de la serra de Rocacorba, que depèn de la parròquia de Sant Cebrià de Pujarnol. L'església existia ja el 1327, però l'edifici actual és del segle XVIII. En aquest indret hi hagué una antiga fortalesa (dita Speculael 1182). S'hi celebra un aplec el quart diumenge de setembre.

La diada de l’aplec no solament mobilitza molta gent, sinó nombrosos animalons com ara formigues alades, galàputs (galàpets), dragons o ocells insectivors. Conten que surten per retre homenatge al Sant.

Tanmateix la presencia d’alguns d’aquests animalons és real, però com és de suposar aquesta no obeeix a cap motiu religiós. Josep Maria Massip ho explica de manera autoritzada: a darreries d’estiu les formigues alades formen eixams de grans proporcions i aixó determina que apareguin un gran nombre de depredadors disposats a fer un festí. Aquest fenomen no és exclusiu de Sant Patllari, sinó que també es dona en altres punts elevats. És el cas de Sant Miquel de Solterra , el sostre de les Guilleries, i que per mor de la massiva i periòdica presència de formigues de bosc també es coneix amb el nom de Sant Miquel de les Formigues.

(Text extret de la fitxa esmentada a l’ inici d’aquest resum)

El temps ha amainat i hem aprofitat per refer el camí i tornar fins al vehicle, abans hem deixat els dos gossos de les Comes a casa seva.