Aquest dimarts hem pujat al Taga

.

La sortida  de la que us parlem aquest dimarts  és la que vam fer per pujar al Taga des de Pardines.

El cim del Taga és un cim de més de 2000 metres i que feia temps hi donàvem voltes per decidir per on faríem l’ascensió.

Finalment va guanyar la pujada des de Pardines. Vam trucar a l’ajuntament per saber fins on es podia pujar amb el cotxe, ens van adreçar al senyor Manel, President del Club Alpí de Pardines. Per telèfon vam quedar que ens ho explicaria un cop haguéssim arribat allà.

Arribats a Pardines ens adreçàrem al Bar Can Manel, on en Manel no hi era i va ser la seva filla la que ens va indicar per on pujar amb el cotxe. Es tracta d’anar per una pista encimentada fins a Sant Magdalena de Puigsac 1272 m. aquí vam fer unes fotografies i vam seguir fins el Mas de Can Roca on acaba la pista cimentada, a la dreta en surt una   de terra per fer aproximadament un quilòmetre més fins a trobar un pla amb tanques i abeuradors pel bestiar i que es troba a 1551 m, on vam deixar el cotxe. A partir d’aquí vam fer un bon tros de corriol a la vessant dreta del torrent de Vilaró i que es troba en força mal estat per culpa de l’aigua i de les vaques.

Tot i que podíem desviar-nos cap a la Portella d’Ogassa per seguir el camí més habitual d’ascensió al Taga nosaltres decidírem “tirar pel dret” i pujar al Taga tot fregant el grup de pins que creixen a la seva cara nord, a l’arribar als pins vam fer una parada, vam menjar i vam beure i vam anar guanyant alçada fins situar-nos al començament del fort pendent dels últims metres que ens va portar al cim.

A dalt  vam trobar un parell de joves amb els que ens vam fer fotografies mútuament, va anar arribant més gent. El fet que sigui un cim força aïllat dóna molt bona visió sobre gran part del Pirineu gironí, el Pedraforca i també cap al sud Montserrat, Montseny, Matagalls....

Després de menjar una mica, vam començar a baixar pel camí pedregós de la pujada, molt aviat vam trobar una noia i un noi amb la bicicleta a l’esquena que anaven pujant. Les vaques els miraven tot pensant “estan guillats aquest humans”.

vam anar fent diagonal fins a trobar l’indret on hi ha el torrent per refer el camí de la pujada. Amb paciència i controlant molt cada pas vam arribar al cotxe on finalment vam poder dir “Hem fet el Taga”.

Santa Magdalena de Puigsac

Situada al veïnat de Puigsac, a uns 2 Km. de Pardines i en un indret de gran bellesa trobem la capella de Santa Magdalena. Per la seva proximitat al poble, aquesta capella sempre ha estat lloc de celebracions i trobades.

L’octubre del 1170, Ramon de Ribes, castlà del castell de Ribes, va intercedir per a la seva consagració. El 15 d’octubre de 1176 es va portar a terme la seva consagració pel bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, quedant subjecta com a sufragània a l’església parroquial de Sant Esteve i als seus clergues, els quals hauran de donar una lliura de cera pel sínode quaresmal als bisbes d’Urgell. L’església es consagrà a petició dels habitants del lloc i d’un servent de Déu anomenat Bernat qui, estalviant i amb almoines, l’havia edificada.

La finalitat d’aquest oratori era la de facilitar el culte a les cases més apartades, cap a la muntanya, habitades en temps dels orris, on feien els formatges.

L’església compta amb una sola nau i coberta amb volta de canó, amb un absis que té una finestra de doble arquivolta cobert amb volta de quart d’esfera. Els murs de la façana exterior estan fets amb carreus molt regulars formant fileres. La coberta exterior està feta amb lloses de  pissarra. El portal originari, del segle XII, és de doble arquivolta i a la mateixa façana també hi ha dues finestres de doble esqueixada. Orientat a ponent hi ha un portal i un ull de bou del segle XVIII, acabat amb un campanar de cadireta de dos ulls. També en el segle XVII s’incorporen dues capelles.

Al arribar a Pardines hem anat fins el bar on hem pres un refresc i ens acomiadat de la filla d'en Manel agraint sincerament la seva informació.