La Fageda de la Grevolosa

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la Fageda de la Grevolosa per veure els colors de tardor i el silenci del bosc. Per arribar-hi hem anat fins a Olot, les Preses, Joanetes i collada de Bracons. Passat el coll i entre el km 24 i 23 és troba un desviament a l’esquera amb un cartell que posa “Moli de Bracons”.

Es pot deixar el cotxe just a la dreta de la carretera per iniciar el camí. Comencem l’excursió tot agafant l’ampla pista que, de baixada, ens farà creuar un torrent per seguir desprès caminant per un camí planer i agradable, transcorregut 1 km cal estar atents i agafar un corriol ben marcat que surt a la nostra esquerra, deixant la pista per on veníem. Hi hem vist una fita de pedres al terra. Seguim caminant pel mig de boixos, roures i avellaners durant uns 300 metres fins que trobem una cruïlla (desprès d’haver passat  una tanca). En aquest punt hem agafat un corriol de l’esquerra en direcció nord i que hem seguit sense pèrdua i en lleugera pujada fins a l’entrada de la Grevolosa, a la mateixa entrada s’hi troba un plafó que explica que:

La fageda de la Grevolosa és un bosc majestuós, un dels més singulars i espectaculars de Catalunya, L’estrat arbori conté faigs de més de 300 anys de vida que fan un metre de diàmetre i 40 metros de alçaria, tres dels quals estan declarats arbres monumentals. La tardor és la millor època de l’any per visitar-la, per gaudir de les sensacions que desperta contemplar la seva bellesa i diversitat biològica.

Les fagedes mesòfiles són boscos densos dominats pel faig. En el cas de la Grevolosa l’estrat arbustiu és format per una densa massa de boix amb presència d’altres especies interessants com el boix grèvol. Gràcies a la presència de fusta morta, tan en peu com a terra, i a l’existència de cavitats naturals en els troncs i branques dels arbres, a la Grevolosa trobem una gran diversitat d’espècies d’ocells, insectes i ratpenats forestals que només viuen en boscos madurs.

Seguim camí amunt tot enfilant-nos una mica fins arribar a la part central just per on en èpoques més plujoses hi baixa un rierol. En aquest punt hi ha uns cartells que anuncien el camí que baixa del coll de Bracons i la direcció a la serra de Llancers. Des d’aquest punt el camí molt més ample fa un gir de 180 graus i baixa per l’altra vessant del torrent, el lloc és tant bonic que hem seguit caminant fins arribar a una esplanada on uns altres cartells assenyalen a una hora i deu minuts el coll de Llancers i l’altre la Grevolosa 20”. Hem refet el camí fins a trobar-nos al bell mig de l’indret per on baixa el rierol on una roca de gran proporcions assenyala aquest bell mig.

El lloc és espectacular i des de l’entrada de la fageda quedes embadalit pel paisatge, és un lloc idíl·lic per escoltar el silenci i gaudir de la natura, els faigs i els boixos dels més grans que hem vist busquen la llum i s’enlairen amunt plasmant un espectacle únic.

Hem llegit en un plafó una poesia de Maria Font:

                        LA FAGEDA DE LA GREVOLOSA

                        Bosc encisat i impregnat de misteri

                        o temple de serena majestat

                        que embolcalles de sagrat silenci;

                        faig o fantasmes tocats d’encanteri,

                        d’un paisatge embruixat.

                        Com balustres estàtiques de marbre,

                        els troncs s’eleven cel amunt austers;

                        són mans fervents les branques que enlairant-se

                        sostenen el verd tàlem que et cobreix.

                        Que les divinitats, faunes o bruixes,

                        defensin sempre aquest temple sagrat

                        sobre el qual rellisquen les centúries;

                        perquè no sigui mai profanat

                        a fi de que generacions futures

                        venerin aquests arbres seculars.

Hem refet el camí fins a trobar el cotxe i hem dinat a la Fonda de Can Barris a Joanetes