Del Parador de Sau a Sant Pere de Caserres

La sortida de la que us parlem aquest mes és una excursió que vàrem fer al Monestir de Sant Pere de Casserres. Es tractava de caminar des del Parador de Sau fins el Monestir de Sant Pere.

Per arribar-hi hem anat per la C25 fins a la sortida de Tavèrnoles i hem seguit les indicacions per arribar al Parador. Hem aparcat davant mateix, des d’on hem vist la punta del campanar de Sau emergint sobre el pantà.

Hi ha dues maneres d’anar fins el monestir, per un sender que va vorejant el mateix pantà o fer-ho per la pista asfaltada que porta al monestir. Hem optat pel sender on estàs més proper a la natura malgrat que les vistes són contades durant tot el recorregut. En una hora i mitja ens hem plantat al monestir on hem fet una visita a les instal·lacions, visita que ens ha plagut molt ja que d’una manera didàctica va explicant cada una de les sales, fent una recreació visual de com era la vida dels monjos. Quan arribes a l’entrada del monestir et cal passar per dintre el restaurant, on hem vist el menú a 13,50, això ens ha permès poder allargar la visita al Monestir i estar tranquils per l’hora.

Quan hem acabat de dinar hem decidit baixar per la pista ja que hi ha menys risc quan ja s’està cansat.

El monestir de Sant Pere de Casserres,

L'únic de l'orde benedictí a Osona, va ser erigit sota el patronatge de la família vescomtal osonenca. La promotora fou la vescomtessa Ermetruit, qui va rebre el domini alodial de Casserres del comte Ramon Borrell de Barcelona, amb la intenció de construir-hi un monestir dedicat a Sant Pere. La vescomtessa Ermetruit en féu iniciar les obres el 1006 i, sota la vescomtessa Eugòncia i el seu fill Bermon I, s'hi aplegà la comunitat l'any 1012 amb l'abat Acfred i s'inicià la gran basílica actual, consagrada l'any 1050, amb l'abat Bofill al capdavant del monestir.

Amb anterioritat a la construcció del monestir, hi havia en aquest indret un castell termenat documentat a l'Arxiu Capitular de Vic des del 898, amb una capella dedicada a sant Pere, que els vescomtes decidiren convertir en monestir.

Els fundadors, vescomtes d'Osona i Cardona, i altres famílies nobles de la comarca com els Tavertet, els Cabrera, els Savassona o els Sau, s'interessaren pel monestir fins avançat el segle XII, l'afavorien amb importants donacions i s'hi feien enterrar, però després ja gairebé no se'n recordaren. Entre els enterraments destacables es troben: la vescomtessa Eugòncia, continuadora de l'obra d'Ermetruit al 1039 i la vescomtessa Almodis de Barcelona, germana del comte Ramon Berenguer III al 1131. Fa l'efecte que aquest monestir, fundat pràcticament per dues vescomtesses, fou sempre el lloc preferit de les dones del llinatge dels Osona-Cardona, al qual feien llegats més importants que a la mateixa canònica de Cardona.

El conjunt es d'estil romànic, tot i que ha anat tenint alguns canvis evolutius, especialment després dels terratrèmols del segle XV i amb l'abandonament de la vida religiosa i posterior us per a feines del camp.

L'església, singularment més ampla que llarga, té tres naus separades per dos pilars en forma de creu. La nau central és la més alta. Les tres naus acaben en absis semicirculars que tenen tots els elements decoratius de l'època: Finestres cegues, frisos amb dents de serra. Per dins estaven decorats per pintures murals al fresc, algunes de les quals encara es conserven. El campanar és de torre molt baixa, ja que sol té dos pisos i segurament es va construir quan el conjunt estava acabat. Junt a l'absis, a la zona exterior, es conserven unes tombes antropomòrfiques.

El claustre es va construir la segona meitat del segle XI i es conserven pocs elements; el pòdium, un pilar d'angle, dues columnes i alguns capitells que van ser trobats en algunes excavacions posteriors. Amb les restes s'ha pogut reconstruir i se sap que tenia uns porxos i una sola filera de columnes.

Fora del conjunt monàstic es troba un edifici de planta rectangular que era l'hospital.

Actualment el monestir alberga una exposició de caràcter permanent on s'interpreta la vida dels monjos a Casserres mitjançant l'ordenació museogràfica que ens permet conèixer com es vivia en un monestir en el segle XI.

Hem arribat a les 4 de la tarda al Parador desprès d’haver caminat en total 9 km, una excursió molt complerta on la natura, i l’art romànic es donen  la mà.