A Sant Miquel de Colera i Puig d'Esquers

Aquest dimarts hem anat a fer l’excursió del poble de Colera a l’Església de Sant Miquel de Colera i hem pujar al Puig d’Esquers. Quan vàrem fer la sortida de Colera a la platja de Garbet vàrem deixar per una propera ocasió conèixer aquests indrets que avui hem pogut fer.

Amb el cotxe hem anat cap a Llançà, hem seguit cap a Colera i abans d’arribar-hi surt una pista que indica per anar a Sant Miquel de Colera. La pista està en força mal estat i cal anar a poc a poc. Al coll de Poca Sang hi ha un gran dipòsit d’aigua és el lloc on ens digueren que calia deixar el cotxe. Així ho hem fet i hem seguit caminant per la pista fins que hem vist un corriol molt ben senyalitzat que ens menava amunt, en poca estona i  poca dificultat hem arribat a una explanada on es troba l’ermita de Sant Miquel de Colera.

L’Església de Sant Miquel és romànica dels segles XII i XIII, d’una nau amb absis semicircular i un campanar de tres pilastres, la porta d’entrada es troba en el mur lateral sur de la nau. En la seva construcció predomina la pedra de color negre com volcànica, però és pissarra, és molt diferent de les que hem anat veient per la Garrotxa.

L’hem trobada oberta i hem pogut constatar que es troba en molt bon estat té dues finestres molt estretes i un parell d’ulls de bou.

A la mateixa explanada hi ha un plafó que explica les diferents opcions que hi ha des d’aquest punt. Nosaltres teníem clar que volíem pujar al Puig d’Esquer i hem optat per aquesta direcció. D’aquí comença un sender que es va enfilant per la mateixa vessant que hem vingut, com si reféssim el camí però pujant, pujant en direcció al coll.

Arribats al coll ja hem vist la gran panoràmica sobre la plana de l’Empordà, malgrat hi havia una mica de boirina no era obstacle per endevinar tots els pobles que podíem albirar amb els nostres ulls. Vilamaniscle, Espolla, Sant Ciment, Rebost , tota la serralada de les Salines  i l’Albera.

El Puig d’Esquers el teníem a tres-cents metres si fèiem la forta pujada que et porta a dalt, cap problema, a l’arribar a dalt hem doblat la panoràmica doncs hem gaudit d’una panoràmica de 360º, la plana riallera, el Puig Neulòs, i tota la costa des de Colera fins el Cap de Creus, un espectacle fantàstic i un lloc privilegiat. L’endemà d’un dia de tramuntana pot ser extraordinari. Dalt del puig s’hi troben una petites antenes i una construcció, com una barraca. Sembla que molt proper a aquest lloc hi ha dos dòlmens, però no hem pogut veure cap indicació. Hem pres la pista que porta avall fins a trobar el cotxe, hem arribat al dipòsit d’aigua i en el mateix coll, hem decidit anar a veure el Dolmen de Mas Patiràs que si que estava indicat , hem deixat el cotxe i hem remuntat la pista on un corriol ben senyalitzat ens ha portat fins el dolmen. No és cap meravella, ho podeu veure a la fotografia.

Hem dinat al restaurant “El Jovent” de Colera que ja coneixíem i que feien menú.

Sortint de dinar hem fet una volta pel poble hem vist que en el Port també hi ha un restaurant obert que potser també fan menú.

Com que ja havíem solucionat el problema hem seguit cap a Banyoles