A la comarca de l’Alt Emporda

 Sant Baldiri de Taballera i a la cala Taballera

La sortida de la que us parlem aquest mes és una excursió al Port de la Selva per endinsar-nos al Cap de Creus per la Vall de Sant Baldiri de Taballera.

Hem sortit del Port de la Selva pel carrer de la Pujada de la Costa en direcció a Sant Baldiri de Taballera, es tracta d’una pista que va fins a Cadaqués i que amb precaució es pot fer amb cotxe (Hi ha uns mesos a l’any que està tancat per prevenció d’incendis). Es un antic camí de carros que es feia servir per anar a les vinyes.

Hem deixat enrera el Port de la Selva, hem observat la Cala Tamariua, de tants records i avui sense una ànima, hem continuat fins a trobar el Mas Puignau, el recorregut transcorre per una petita vall envoltada de turons arrodonits que el més alt no supera els dos-centes cinquanta metres.

Avui hem gaudit d’una Vall en silenci, al Mas Puignau hem deixat el cotxe i hem començat l’excursió a peu. Molt aviat hem travessat una pineda de pi pinyoner, unes ginestes formoses i exuberants, també hi hem vist molta estepa i bruc encara per florir. Hem deixat la pista hem pres un corriol i enmig de tanta vegetació hem arribat davant  del que queda de Sant Baldiri de Taballera, on s’hi ha treballat molt en la seva  reconstrucció.

Hem llegit una mica d’Història...

Els primers escrits que fan referència a Sant Baldiri de Taballera són de l’any 947, i se l’anomena “Sancti Bauderii...in comtatu Petralatense”. Anys més tard, el 974 se l’esmenta com “Eclesiam Sancti Baudilii in Valle Taballeria” a una epístola de Benet VI. Fou sufragaria de la Selva de Mar, Arxiprestat de Figueres, comptat de Peralada, bisbat de Girona i possessió del Monestir de Sant Pere de Rodes. Va ser reconstruïda l’any 1849 i de l’original en queda ben poc. A la part inferior de la capçalera i en el mur lateral nord es conserven vestigis de l’original preromànic, fins a tres metres sobre la finestra de l’absis. Hi queden restes d’un absis semicircular o de lleugera forma de ferradura. El parament és format per lloses de pissarra rústica posades en forma d’opus spicatum.

També hem llegit que aquest fou un lloc de trobada de la gent que habitava els més de 20 masos d’aquest sector. Als voltants hi hem vist quantitats de murs de pedra seca formant feixes per aprofitar la terra.

Ermita de Sant Baldiri de Taballera

Vista des de el camí

L’ermita de Sant Baldiri de Taballera forma part d’un conjunt arquitectònic format per l’església, la casa del capellà i altres dependències annexes, tancades dintre d’un recinte parcialment fortificat i una torre circular de vigilància.

Sant Baldiri de Taballera

Al conjunt s’hi pot accedir per dues portes, una que porta a la casa del capellà i una altra que porta a l’església atravessant un patí interior. Les dues portes tenen accés a través de dos petits ponts sobre una canalització d’aigua paral·lela al costat sud del conjunt. L’església i la torre són els elements més significatius del conjunt. La torre circular data del 1558, compta amb la catalogació de BCIN, i el seu estat de conservació és dolent.. L’església és l’element que ens permet una seqüència cronològica més àmplia. Els seus murs són testimonis de moltes modificacions. A l’exterior de l’absis trobem restes d’una antiga nau pre-romànica, la planta de l’absis actual així com la planta de l’edifici ens porta a la reforma que hi va tenir lloc a la primera meitat del segle XVIII. L’edifici és d’una sola nau amb una capçalera poligonal de cinc cares, no es conserva la coberta, però si dos arcs de diafragma de mig punt i el cor en la part occidental de l’edifici. Aquesta part occidental de la planta no està alineada amb la resta. El presbiteri està alçat uns 20 cm, i a l’absis hi trobem restes d’una volta de llunetes feta amb rajoles i vestigis d’una decoració barroca amb restes decoratius, d’argamassa de motllures i daus. Al costat sud de l’absis hi ha la sagristia. En el mur sud també hi trobem la porta d’accés.

A l’ermita hem coincidit amb un grup de persones franceses que feien la descoberta de Sant Baldiri, més tard hem coincidit també amb elles a la Cala Taballera

Hem deixat Sant Baldiri i hem seguit en direcció al Mas Paltrè, per un camí estret, hem arribat a una fondalada on hi arriba el rec de Talabre, degut a les darreres pluges hi hem trobar un gorg força gran i hem sentit molts ocells que ens saludaven. Un indret amb grans sureres i roures de grans dimensions.

Hem tornat a guanyar alçada i hem recuperat la pista i el GR-11 que ens ha acompanyat quasi tot el camí.

Caminant per un plà hem continuat veient barraques de pedra seca, parets i més parets de pedra i la vegetació més característica del Cap de Creus, molt aviat hem descobert el mar, hem seguit endavant fins arribar a una espècie de balconada sobre mateix de la Cala Taballera, ens cal baixar tenim un desnivell de més de cent metres, ens decidim i avall.

Aixopluc de pedra

Arribats a la Cala Taballera ens sorprèn la diversitat d’ambients que s’hi troben, una pineda, les cases dels pescadors amb un pou, un bassal gran d’aigua provinent del torrent, aigua que fa les delícies dels ocells. també hi ha una gran varietat de còdols de totes mides i colors que brillen amb el sol. Un lloc tranquil i silenciós en aquesta època de l’any . No és veu ni una sola construcció en tota la muntanya que és veu des de la platja. S’anava fent tard i ja era la una del migdia quan hem començat a remuntar el camí, la pujada ens ha castigat, hem fet la tornada amb una hora i vint minuts.

Malgrat el cansament ha estat una excursió molt reeixida amb tots els al·licients, natura, arquitectura, mar i muntanya. Un dia clar i sense cap problema de senyalització.