Santuari de la Salut, Santa Margdalena i Sant Esteve de Llop
Aquest dimarts hem anat a la Mare de Déu de
la Salut de Terrades i hem pujat a l’ermita de Santa Magdalena des d’on
s’albira una panoràmica excepcional, baixant ens hem arribat a conèixer Sant
Esteve del Llop més enllà de Darnius.
Santuari de la Salut |
Hem sortit per
Esponellà, Crespià i hem seguit direcció Avinyonet de Puigventós fins a
Terrades on els cirerers ja han perdut la flor i comencen a envermellir-se. A
la sortida de Terrades direcció Darnius ja es troba la desviació per anar al
Santuari de la Mare de Déu de la Salut (no confondre amb la de Sant Feliu de
Pallerols).
En les anades cap a
Darnius, Maçanet de Cabrenys o a la Catalunya Nord per Tapis, sempre havíem
deixat pendent d’anar a conèixer aquest
Santuari.
Arribats a l’aparcament hem vist, que el
dimarts no és el millor dia, doncs tot és tancat.
El Santuari de la
Salut, gaudeix d’una vista singular, per una banda veiem el Pantà de Boadella,
avui amb molt poca aigua, al fons la muntanya del Canigó i les Salines, per
l’altre banda podem veure Roses i tota la plana riallera de l’Empordà,
l’Albera, el Montgrí etc.
El Santuari
s’inaugurà l’any 1681 i molt aviat es va convertir en un lloc de molta devoció
per la gent de l’Empordà. No va ser fins l’any 1889 que és va inaugurar el
temple actual. A l’interior de la mateixa hi podem veure molts ex-vots, així
com diferents testimonis d’ofrenes de persones o institucions.
Ermita de Santa Magdalena |
Hem fet una
passejada per l’entorn i hem decidit pujar a Santa Magdalena situada a 570
metres d’alçada. El Santuari és troba a 400 metres aprox.. El camí està molt
ben senyalitzat i no té perdua des del primer moment s’enfila i a cada parada
vas augmentant la panoràmica.. Santa Magdalena, potser de Terrades..? doncs no
hem trobat cap altre cognom per distingir-la de moltes altres Santes Magdalenes
dels País, queda a dalt d’un pinacle.
Ermita de Santa
Magdalena
Antiga ermita del municipi de Terrades,
situada al cim de la serra de Santa Magdalena a 570 metres d’alçada. Es tracta d’una
església d’una sola nau, amb absis semicircular a la banda de llevant. Pel
costat Sud hi ha una porta d’entrada on a més hi havia hagut un lloc d’estada
de l’ermità ja que conserva les portes d’entrada a un espai que podria haver
estat cobert.
Hem pogut entrar a l’interior de l’ermita on
hem vist molts ex-vots, llantions i diversos llibres on els visitants hi deixen
els seu comentari, això si, net i endreçat, sobre l’ altar,escrits, postals,
estampes, petits records etc. Hem pogut constatar que la vista s’amplia respecta a la Salut, ja que des d’aquí dalt
es gaudeix d’un panorama de 360º. Si al Santuari la vista ja era excel·lent
aquí dalt complau al més exigent.
Desprès de gaudir
de la panoràmica hem desfet el camí fins l’aparcament i hem sortit per anar a
veure l’ermita de Sant Esteve del Llop que es troba a uns tres km. a ponent de
la carretera de Darnius a Maçanet de Cabrenys envoltada de una vegetació
generosa de prats, roures i sobre tot d’alzines sureres.
Sant Esteve del Llop |
Sant Esteve del
Llop
La datació d’aquesta
església no és una qüestió senzilla: d’una banda, l’absis presenta l’estructura
del romànic primitiu i s’ha de datar a la primera meitat dels segle XI; de
l’altra, l’estat actual de la nau sembla una reconstrucció o una reforma
important molt tardana, probablement postmedieval. De dimensions més aviat
reduïdes, l’edifici consta d’una única nau amb coberta de fusta , capçada per
un absis semicircular molt aprofundit; per això, la volta de l’absis presenta
un tram inicial de canó abans de la volta de quart d’esfera. La porta s’obre a
la façana oest, amb un arc de mig punt en gradació fet amb dovelles curtes i ben tallades. A l’esmentada façana
també hi ha un ull de bou i s’hi alça un senzill campanar de cadireta de dos
pilars i un arc. La finestra del fons de l’absis ha estat tapiada, en les
reformes s’hi afegiren una capella i la sagristia.
Un cop fetes les fotografies hem deixat
l’ermita i les alzines sureres, alguna d’espectacular i ens hem arribat a
Darnius, amb tantes pedres se’ns havia fet l’hora de dinar, ens hem
decidit pel restaurant “La Carmanyola”, que el vàrem
conèixer pocs dies desprès d’haver obert. Val a dir que teníem un bon record de
la primera vegada i que desprès de dinar continuem tenint aquest restaurant en
un molt bon concepte, un menú d’ 11 Euros amb cafè inclòs, amb una cuina força
ben elaborada.
0 Comments:
Post a Comment
<< Home