A la vila de Thuir i al castell de Castellnou

A la Catalunya Nord

A la vila de Thuir i al castell de Castellnou

La sortida de la que us parlem és una excursió a la vila i castell de Castellnou, molt a prop de Thuir a la Catalunya Nord.

Carrer a la vila de Thuir

La informació que teníem era per una banda el llibre del romànic del Roselló i el llibre “Els 40 millors racons de la Catalunya Nord”, en els dos coincidien que era un lloc per conèixer tant pel que fa a la vila medieval com la visita al castell.

Hem anat per autopista fins a la sortida de Perpinyà centre i hem seguit fins a Thuir. A Thuir hem fet una parada tècnica que hem aprofitat per anar a demanar informació a la Casa de la Vila. No ha estat complicat doncs hem aparcat el cotxe en una gran plaça on hi ha l’ajuntament, hem demanat què podíem veure a Thuir i pel nostre accent català o pel nostre dolent accent francès  han anat a buscar una noia que és de Barcelona que ens ha donat tota la informació que volíem.

Thuir deu tenir entre sis i set mil habitants i així  que hem deixat el cotxe ja ens ha entrat la curiositat de conèixer-lo Hem agafat el carrer que hem vist més cèntric i hem fet una volta per la vila, rovell de l’ou del que va ser també una vila medieval. Pel comerç, pel vestir per l’anar i venir de la gent te n’adones ben aviat de que es tracta d’una vila activa i dinàmica, els carrers més importants ens han portat fins el lloc més alt on hi ha l’església sota l’advocació de la Verge de la Victòria feta de plom que li dona un color negre. Hem desfet els carrers on hem vist un comerç actualitzat, amb botigues ben posades , aparadors, llums, tot molt bé. Arribats al cotxe ja hem seguit cap a Castellnou on hem aparcat davant l’entrada del castell, el tiquet per entrar 4,50 Euros, ho hem trobat car.

El Castell de Castellnou

Castellnou fou domini dels comtes catalans de Besalú fins al segle XII. El castell del segle X, fou severament restaurat el segle XIX, però tant el castell com el poble que s’aixeca als seus peus guarden l’alè de l’edat mitjana entre els murs.

Aquest castell emmurallat està ubicat a la regió de Basses Aspres, enfilat a un cim rocós amb espadat a tres costats per impedir el assalts i rodejat de muntanyes poblades de garriga. A la cara nord del castell, l’única que no és penya-segat, es troben les cases del poble.

El castell es va construir al segle X, l’any 990 aproximadament, per fer la funció de capital militar i administrativa del Vallespir. La primera vegada que es menciona aquest “nou castell” és l’any 993 en un plet. Guillem I, nét d’Ansemund de Cameles, ja a partir de l’any 1020 va ostentar el títol de vescomte de Castellnou, i es convertí en el primer dels dotze vescomtes que van posseir aquest títol. Durant l’alta edat mitjana la família Castellnou va ésser una de les famílies feudals més poderoses del país.

L’any 1321 va morir el que fou l'últim vescomte de Castellnou sense descendent baró directe. El rei Sanç de Mallorca va aprofitar això per abolir el títol de vescomtat.

A partir d’aquí el castell va passar per diverses mans fins que al segle XVI Perot de Llupià, que n’era el propietari, va mantenir una batalla amb el governador del Roselló i va perdre. Amb això, Castellnou va posar fi al paper de fortalesa militar i a poc a poc, va entrar en un estat ruïnós. A finals del 1800 el castell va ser restaurat.

El castell té forma de pentàgon irregular: els costats sud i est formen un angle recte , la resta estan adaptats a la disposició natural del terreny. Està tot emmurallat amb uns murs de quasi tres metres d’amplada, que juntament amb els penya-segats que l’envolten, constituïen la defensa del castell.

L’entorn del castell l’hem trobat força deixat, les plantes, els arbres estan molt faltats d’aigua, la vegetació esta plena de pols i fa molta pena. En canvi ens agradat força la posada en escena, tan el vídeo, com el mobiliari exposat resulta força creïble. Al sortir ho hem dit a la persona de recepció i ens ha dit que està prohibit regar, que hi ha manca d’aigua. Hem recordat que a Thuir els sortidors estaven tancats.

Hem deixat al castell i hem baixat a peu a conèixer la vila. Castellnou que està a la llista dels 100 pobles més bonic de França conserva la seva estructura medieval el darrera de les cases a tocar muralla. carrers estrets i amb pendent, el carrer del mig, el carrer d’avall, mantenint la nomenclatura en català.

La majoria de cases de pedra avui son petits comerços i tallers que acullen artistes i artesans que han trobat a Castellnou un indret de tranquil-litat i inspiració. Tallers de cara el turisme, ceràmica, joieria, pastisseria, pintures, decoració d’ous (buits), bars i restaurants, passeig amb burro, al·licients per entretenir i fer gastar als turistes.

Com que no és època de turisme l’únic restaurant obert “Les Ailleurs” tenia un menú de 25 Euros, ho hem deixat per un altre dia i ens hem decidit per anar a Thuir que queda molt a prop i on aquest mati ja hem vist que hi havia opcions més econòmiques.