Sant Martí de Baussitges i Sant Genís d'Esprac

Comarca de l’Alt Empordà

Sant Martí de Baussitges i Sant Genís d’Esprac

La sortida de la que us parlem aquest mes és una descoberta a l’Alt Empordà a fi de conèixer les ermites de Sant Martí de Baussitges i Sant Genís d’Esprac.

Fa un mes que ja vàrem fer un intent però no vàrem reeixir. Avui seguint un altre camí hem pogut assolir l’objectiu.

Hem tornat a anar al poble d’Espolla i a la sortida de la vila un bon cartell indica la direcció de les dues ermites, són en la mateixa direcció que per anar al coll de Banyuls. Cap problema, amunt amb el cotxe. Havíem de trobar una masia on s’hi viu i que havia estat un molí, segons la fitxa des d’aquest lloc surt el camí que et porta a les ermites .No hem sabut veure la masia, ni el rec de la Rigarda ni cap més indicació del recorregut.

A on hem vist uns masos, a l’esquerra de la carretera hem aparcat el cotxe per veure si el camí podia sortir d’aquell indret o ens podien donar alguna informació.

Arribats al lloc hem vist que es tracta d’una explotació de bestiar on a més de fer criar i engreixar el bestiar es fa un seguiment de la raça Alberesa i s’informa de l’evolució a un departament de la Generalitat de Catalunya.

La porta d’accés estava tancada i un noi que ens ha vist. ha vingut a saber què volíem. Feta la pregunta, ens ha dit que des d’aquell lloc surt una pista de terra que puja fins a les ermites ja que aquestes es troben dins la propietat de l’explotació de Can Corbera.

Ens ha dit que el sender sortia de més avall concretament de davant de l’entrada del Mas Girarols, però que si nosaltres volíem ens pujaria fins el coll on ens seria més fàcil arribar-hi. Ell havia de recollir unes persones que estaven fent uns estudis i s’ha brindat molt gentilment a pujar-nos.

Hem anat per una pista de terra aproximadament uns dos km. i ens ha deixat a l’encreuament des d’on es pot pujar a les dues esglésies Aquí ha començat l’excursió a peu tot pujant a Sant Martí de Baussitges que ho hem fet en mitja hora de pujada. Arribats a l’ermita hem trobat en Marc, treballador de la finca, que ensenyava l’església a una altre persona, aquest fet ens ha anat molt bé doncs hi hem pogut entrar.

Tant el lloc com la mateixa ermita ens ha agradat molt, i hem vist pel voltant de l’església tota classe d’aurons, el blanc, el negre, el de Montpellier amb tota la gamma de colors, hem vist les vaques Albereses i en Marc ens ha explicat que l’emplaçament de l’ermita en aquell lloc es devia a que es veia de tota la carena de la muntanya

Sant Martí de Baussitges

L’agregat de Baussitges és format per una sèrie de masies escampades a la vall alta de la Rigarda; fins el segle XIX formà municipi independent, que incloïa una bona part de les terres del sector septentrional (només en resten avui tres masies habitades).

L’Església de Baussitges fou consagrada pel bisbe Gotmar de Girona el 946, i a l’acte es precisen els límits de la parròquia (Baucigis); fou possessió, junt amb la de Sant Miquel de Freixe, del monestir de Colera (Segle XIII) i, posteriorment, de l’abadia de Vallbona, al Vallespir. El topònim és d’origen pre-romà. L’església es troba avui sense cultes, completament abandonada; és un interessant exemplar pre romànic molt primitiu, d’una nau amb absis trapezial lleugerament desplaçat, potser anterior a l’acta de consagració. A l’altre costat de la Rigarda hi ha el Mas Roig i el Mas de Sant Martí (que probablement correspon a un mas esmentat a l’acta de consagració)

Ens hem acomiadat d’en Marc que ens ha dit que era el responsable de l’explotació, on es troben prop de 400 vaques, també ens ha comentat que havien tancat i ballat la finca pel bestiar i sobre tot per les bretolades de persones que estimen ben poc la muntanya i que cada dos per tres els hi feien alguna destrossa.

Hem baixat fins on ens havia deixat amb el cotxe i hem anat a descobrir Sant Genís d’Esprac, hem tardat uns quaranta cinc minuts fins el lloc, comptant des de Sant Martí.

L’ermita de Sant Genís esta envoltada d’una arbreda en un espai obert, amb un rierol, la Rigarda, deliciós, un lloc tranquil on, pel que hem vist, les vaques s’hi reuneixen molt sovint.

Sant Genís d’Esprac

Sant Genís d'Espral

És un edifici romànic d’una nau i absis semicircular bastit en distintes etapes; la part més antiga és el frontis, amagat en part al veí Mas de Sant Genís i te filades en parell d’espiga, igual com en el mur N; la portalada de dos arcs de mig punt en degradació i la coberta de la nau son dels segles XII-XIII, mentre que l’absis es degué bastir, en un moment intermedi, el mas es troba deshabitat.

Hem deixat Sant Genís i hem agafat un corriol que ens ha explicat en Marc a fi d’anar a parar a la seva explotació de Mas Corbera que és on teníem el cotxe. En 40 minuts hem pujat fins a la pista i en trenta minuts més hem arribat al mas. Haurem caminat unes dues hores i mitja però per uns camins i uns entorns extraordinaris.

Quan hem arribat a Espolla ja eren les tres, però encara ens han donat dinar a Ca la Manela.