Santa Llúcia de la Jonquera

Comarca de l’Alt Empordà

Ermita de Santa Llúcia de la Jonquera

L’ excursió de la que us parlem aquesta setmana és una sortida al poble de la Jonquera per anar a conèixer l’ermita de Santa Llúcia de la Jonquera coneguda també per Sant Miquel de Solans en el massís de l’Albera, aquesta excursió correspon a un tram de recorregut del GR-11 de la Jonquera al Cap de Creus.

Hem anat a trobar la N-II per Bàscara i hem seguit fins la vila de la Jonquera.

Arribats allà hem anat a cercar la plaça del Sol, que  és on comença l’excursió, no l’hem sabut trobar, i hem anat cap a l’ajuntament a preguntar i ens ho han aclarit. Les fitxes o itineraris de sortida passa molt aquest fet, llegeixes el camí surt..., com el cas d’avui, de la plaça del Sol, però on queda aquesta plaça..? a la d’avui a dalt de tot del poble, i el que fa el cas la plaça del Sol no surt ni en el mapa que ens han donat a l’ajuntament. No seria millor situar la sortida a la casa de la Vila o davant de l’església del poble..?.

En el mateix ajuntament ens han indicat un aparcament a 25 metres on hem deixat el cotxe i pel carrer del migdia hem anat a trobar el carrer Roselló i això sí,  a la plaça del Sol comencen els senyals del GR.

Es tracta d’un recorregut que ja comença pujant i ho fa en tot  el camí són tres km. de pujada en que cal superar aprox. 400 metres de desnivell, el camí es distret i agradable doncs fas trossos de corriol, trossos de pista més ample però que no són aptes ni per

4 x 4. El camí té un inconvenient i és que transcorre per un terra sorrenc, que vol dir que molta part del recorregut el fas per una pista de sorra que rellisca tant al pujar i més al baixar, aquest fet et fa estar alerta i potser estàs més pel camí que per l’entorn.

La vegetació és molt diversa a la vessant soleia hi predominen les alzines i les sureres, al sotabosc s’hi troba estepa blanca, bruc, matapoll, i llentiscle, a la part obaga més roures i en el sotabosc aritjol, heura, galceran, etc.

En una hora i poc més hem arribat a la font de la Saula, on hi ha una aixeta que la tanca, per unes escales arribem a un replà de la serra de Falquers on es troba l’ermita de Santa Llúcia, diversos espais per pícnic amb un parell de coberts amb fogons, taules , bancs, papereres en definitiva tot el necessari per fer-hi un bon aplec. Aplec que hem llegit es celebra el dilluns de la segona  Pasqua.

Hem assaborit amb tranquil·litat tot l’entorn, hem pogut veure algun exemplar de surera excepcional, hem fet fotografies, hem descansat una bona estona, sabíem que en una hora seriem al poble i que no ens faltaria dinar, ja que de restaurants és el que tenen més a la Jonquera.

L’ermita de Santa Llúcia de la Jonquera

Aquesta ermita està situada a mitja vessant del puig dels Falguers, amb una esplèndida vista damunt de l’Empordà. L’ermita de Santa Llúcia és una construcció romànica (segles XII – XIII), amb nau de volta apuntada, absis semicircular, portal a migdia i un campanar d’espadanya. Al costat seu hi ha la casa de l’ermità. Actualment al seu entorn hi ha una zona amb taules i fogons. En un principi, aquesta església fou parròquia de la Jonquera i es coneixia per Sant Miquel de Solans. Aquest era un lloc de poblament dispers. Al segle XVI la parròquia passà a l’església de Santa Maria de la Jonquera. Al s. XVIII, a l’ermita, aleshores dedicada a Sant Miquel i Santa Llúcia, hi vivia un ermità. Després d’uns anys d’abandó, al 1960 s’inicià la seva recuperació, mercès a l’entusiasme dels “Amics de Santa Llúcia”. Santa Llúcia advocada pels fidels com a patrona i sobirana de la vista, comptà amb una gran veneració en els pobles de les dues vessants de l’Albera. L’aplec tenia lloc anys enrere el segon diumenge de maig, però actualment es celebra el dilluns de Pasqua de Pentecosta.

Amb p

recaució hem anat baixant, es tractava d’assegurar cada passa i veure de no fer una relliscada, la pedra de granit és converteix en sauló i fa un sorra com la de la platja. Potser més cansats que en altres ocasions pel fet d’estar més alerta, hem arribat a l’ aparcament on teníem el cotxe,  hem deixat els estris i hem anat a buscar on podíem dinar. Hem escollit la persona i li hem preguntat on podríem dinar..? aquí, allà, més enllà hi ha Can Artigues el teniu a 100 metres.

Can Artigues és un gran local que pel davant de l’edifici hi la carretera N.II i que un cop a dins tens aquella sensació de fabrica de donar menjar. Els clients la majoria francesos fan uns bons àpats per pocs Euros. Tenen diferents menús en el preu no inclou el IVA ni la beguda.

Un cop hem acabat ja hem anat a buscar el cotxe i cap a Banyoles