Sant Silvestre de la Valleta

Comarca de l’Alt Empordà

Excursió a Sant Silvestre de la Valleta

La sortida de la que us parlem és un excursió per conèixer l’ermita de Sant Silvestre de la Valleta, es tracta d’una església romànica que es troba entre Vilamaniscle i Llançà i que quan vam anar a Sant Genís del Terrer la varem veure a sota de la pista.

Avui hem assajat d’anar a trobar la N.II, per Besalú, direcció Figueres i entrar a la Nacional per Borrassà, és més llarg en Km. però més tranquil de conducció.

Hem deixat la N.II, i hem pres la N.260 direcció Llançà. Al Km. 22,200, on es troba el veïnat de la Valleta és el lloc de la sortida. Hem deixat el cotxe davant de la riera que porta el mateix nom del veïnat i hem començat a caminar seguint el curs del rierol. Són 4 km. de pista ben marcada i sense perill de pèrdua ja que el camí va en paral·lel a la riera i a més està marcada amb marques grogues. Hom té la sensació que és una excursió que es deu fer força des de Llançà..

Hem llegit en la Web.giromús.cat. Que Sant Silvestre en els seus orígens, als volts del segle IX, havia estat una petita cel·la romànica que depenia del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Durant anys fou parròquia independent del veïnat de la Valleta. Va ésser consagrada l’any 1029 pel llavors Bisbe de Girona, Pere Roger de Carcassona.

Fins l’any 1920 fou sufragaria de la parròquia de Garriguella, però ja a l’any 1928 va passar a formar part de Llançà.

L’estat actual de l’ermita és molt bo. Cada any s’hi celebra un aplec que conjuntament amb la bellesa i facilitat d’accés la fa digna d’ésser visitada. A més l’ajuntament de Llançà ha disposat poc abans d’arribar a l’ermita d’una zona de pícnic amb arbres, barbacoa i taules. també contenidors per a la brossa, i que manté en perfecta estat de conservació.

Val a dir que l’església és molt esvelta i el paratge en que es troba és molt acollidor, queda  en una petita elevació, a tocar de la mateixa riera. S’han fet uns ponts de fusta amb molta gràcia que  permeten arribar a l’ermita si la riera baixa plena. Avui l’aigua corria però amb molt poca quantitat.

Entre Vilamaniscle i Llançà hi ha un dels trams del GR. 11 que passa tocant l’ermita.

L’edifici de Sant Silvestre de la Valleta, té elements que es poden datar al s. X, si bé les obertures actuals de la naus es van fer al s. XII o al XIII.

La seva única nau, coberta per una volta de canó, la corona un absis de planta semicircular ultrapassada, sobre tot a l’interior.

L’espai presbiteral, més baix i estret que la nau, s’uneix a aquesta amb un simple plec, i també el cobreix una volta de canó. L’absis té una volta de quart d’esfera acabada amb un plec de mig punt.

Dues finestres de doble esqueixada i arc de mig punt s’obren a la nau: una al centre del frontis, i l’altra a l’esquerra de la porta. A l’absis hi ha dues finestres més, d’un tipus més primitiu, petites, d’arc de mig punt i d’un sol biaix; una s’orienta al sud, mentre que l’altra s’obre al centre de l’absis.

La porta d’entrada constitueix un exemple característic de l’arquitectura religiosa rural d’aquestes comarques en el període tardoromànic. Consta de tres arcs de mig punt en gradació amb una llinda monolítica : l’espai del timpà s’ha omplert amb carreus rectangulars  sense cloure en arcades formen un campanar de cadireta.

En alguns punts podem observar les lloses de llicorrella disposades en forma d’espiga, en d’altres hi ha una inclinació cap a un costat o l’altre i també hi ha altres sectors amb una simple sedimentació horitzontal.

L’ermita esta envoltada de ginesta, estepa, i argelaga, vegetació típica mediterrània i que es va trobant al llarg del camí.

Al tornar ens hem parat a veure l’àrea de pícnic de la que hem constatat una bona conservació i on s’hi pot passar una jornada ben agradable s’hi troben tots els estris per fer carn a la brasa, amb taules i bancs.

Hem refet el camí i hem decidit anar a dinar a Garriguella. El poble és molt tranquil, amb una magnifica Església sota l’advocació de Santa Eulàlia de Noves, que conserva una part d’església romànica com a dependència parroquial.

És un poble molt dedicat a la vinya i al vi, hem vist cooperatives de vi i  diferents llocs per dinar, finalment ens hem decidit pel restaurant La Plaça que ens ha acollit molt bé i ens a resolt l’àpat del migdia.