Els dimarts... sortim

L'Arseni i la Carme som dos inquiets veïns de Banyoles que des del 2003 cada dimarts sortim a descobrir el nostre entorn. Amb aquestes sortides pretenem descobrir i coneixer llocs que per les seves caracteristiques ens aportin coneixements ja siguin culturals, ambientals o històrics En la majoria de casos aprofitem per fer una bona estona de camí i ho complementem amb un dinar en alguna fonda o petit restaurant de l'entorn. Amb aquest blog ens agradaria compartir les nostres experiencies.

Monday, November 23, 2015

Santa Llúcia de Puigmal

 Comarca del Ripollès
Santa Llúcia de Puigmal

L’excursió de la que us parlem és una sortida a Santa Llúcia de Puigmal, als límits de les comarques de la Garrotxa i del Ripollès.
Per arribar-hi cal anar a trobar la carretera N-260 que va d’Olot a Ripoll. A l’encreuament que es troba al coll de Coubet, cal prendre la Gi-521 que va a Sant Joan de les Abadesses fins arribar al coll de Sentigosa i allà mateix agafar una pista que surt a la dreta i que et porta fins a la capella. Hi ha uns cartells grocs de Itinerària que ho indiquen. S’hi pot anar a peu per un sender indicat o bé per la pista de terra que també és apta per anar-hi amb cotxe.
El tram que hem fet avui forma part de les “via verda”
Aquestes vies verdes enllacen amb la ruta del Ferro i del Carbó.
El recorregut de carretera entre el coll de Coubet fins al coll de Sentigosa no l’havíem fet mai, avui ens hem estrenat en un matí en que el termòmetre del cotxe ha arribat a marcar –1, el terra estava ben glaçat però sense més dificultat. Ens hem trobat  un paisatge molt semblant (fatjos i boixos) al que es troba de Sant Pau de Seguries a Olot per Sant Salvador de Bianya. Ara a finals de la tardor és extraordinari de com queda tot el sotabosc ple de fulles daurades ja que els  arbres  han quedat despullats.
Hem deixat el cotxe just al coll, entre els cartells de la comarca de la Garrotxa i el de la comarca del Ripollès, al davant d’un plafó del “meridià verd “ (Aquesta és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià terrestre, al plafó hi ha una bona explicació d’aquest fet).
Un cop ben informats hem agafat bastons gorres i guants i hem començat a baixar, a diferència de que quasi sempre que comences pujant, el camí no te pèrdua i ben aviat hem entrar en calor, el camí, una pista ample va fent baixada.
Tot caminant hem anat observant si vèiem algun bolet, hem vist forces mollerics que són uns de tots grocs i marró la pell de sobre, també n’hem vist uns de foscos de sobre, una persona que hem trobat a l’ermita n’havia collit i ens ha dit que se’n diuen negrets i que eren bons.
Paller a tocar de l'ermita
Entre caminar i bolet i bolet hem arribat a l’ermita. L’església presenta un campanar ben original, evidentment posterior a la resta de la construcció. Camí avall hauríem pogut anar fins a Sant Ponç d’Aulina molt a prop del túnel de Collabòs..
L’indret és agradable, petit, recollit i tranquil, sense sorolls, amb un bon prat al voltant de l’edifici i un paller molt ben arreglat per arrecerar-s’hi si convé. Davant per davant la font de Santa Llúcia amb una taula de pedra que ja s’ha enfonsat i un banc de fusta molt malmès. Al darrere de l’ermita hi ha un petit espai de cementiri.
A uns 6oo metres de l’ermita i caminant per un corriol que baixa fins el torrent, hi ha uns gorgs que també es poden visitar.

Santa Llúcia de Puigmal

Antic poble i parròquia del municipi de Sant Joan de les Abadesses. Situat a l’extrem oriental del terme, a la vall de Bianya, a la capçalera de la riera de Sant Llúcia de Puigmal, que neix a ponent del coll de Sentigosa i aflueix, per l’esquerra, juntament amb la riera de Farró, a la de Sant Ponç d’Aulina. Existia ja el 890 i passà desprès a ésser propietat del monestir de Sant Joan.
L’església surt citada l’any 913 en un document de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses. Des de l’any 1351, la jurisdicció de la parròquia va ser del monestir. La consagració de l’església que es conserva avui en dia va ser al s. XII.
L’edifici és de planta rectangular, coberta amb volta de canó, capçada per un absis semicircular. Aquest es cobert amb volta de quart d’esfera. L’aparell, de carreus i carreuons de mides diferents, manté, però, certa uniformitat,. L’estat de conservació del edifici, que va ser restaurat és bo. 
Hem retornat el cotxe pel mateix camí, ara pujant durant tot el recorregut fins arribar a la collada, el cotxe marcava 6 graus, a la carretera encara hi hem trobat glaç, però no hem tingut cap problema.
Hem decidit anar a dinar a Sant Joan les Fonts en un restaurant que ja coneixem d’altres excursions. En acabar ja hem tornat cap a Banyoles 

0 Comments:

Post a Comment

<< Home