Sant Martí de la Roca a la Catalunya Nord

A Sant Martí de la Roca

La descoberta de la que us parlem és una sortida a la població de Cameles (325 habitants.) a la Catalunya Nord a fi de pujar a l’ermita de Sant Martí de la Roca.

Quan vàrem anar a conèixer el castell de Castellnou, vàrem veure aquesta ermita al cim d’un puig. A la persona de la porta del castell l’hi vàrem preguntar com es deia i ens digué Sant Martí de la Roca.

El poble de Cameles

Avui l’hem anat a conèixer. Per arribar-hi cal anar  fins a la vila de Thuir i allà prendre una carretera fins a Cameles. Cameles és un petit poble molt ben posat a recés de la muntanya amb les seves teulades vermelles i molt ben ordenat. Un cop a dins del poble cal seguir pel mateix carrer fins arribar a un carrer que et barra el pas, cal seguir a la dreta i fixar-se en un cartell que indica a Sant Martí, seguim fins baixar fins una mena de riera i un cop a la llera, la pista segueix a la dreta i ja no hi ha pèrdua, una pista de terra et porta a una esplanada on hi ha una cadena , Aquí cal deixar el cotxe i seguir el camí que barra el pas la cadena. Les vistes tot pujant son esplèndides.

Hem agafat bastons, i guants i amunt. Un matí fred i ventós, amb el Puig Neulòs enfarinat així com tots els cims de l’Albera. Feia vent, molt vent. Hem anat pujant i molt aviat hem vist Sant Martí a dalt d’un espadat. A més alçada el vent anava augmentat de força, al passar per un petit coll  era tant violent que hem hagut d’avançar amb precaució i agafar-nos ja que el vent dificultava mantenir-se dret. A

l’arribar dalt l’ermita i protegits per l’edifici semblava impossible  que 20 metres més avall el vent tingués aquella força.

Ens hem refet i a l’abric de l’església hem admirat el paisatge, hem vist el castell de Castellnou, culpable de que estiguéssim allà dalt, sota mateix el poble de Cameles i a davant nostre un altre castell el de Corbère?, ho esbrinarem i li farem una visita quan no faci tant fred. Des d’aquí dalt es gaudeix d’una vista excepcional de la plana del Roselló.

L’ermita era oberta i plena de petits records, de flors, llibretes per deixar-hi el testimoni d’haver pujat, estampes etc. Hem fet unes fotografies i hem agraït poder estar a sopluig

d’una capella tant ben conservada.

Sant Martí de la Roca

Antiga ermita esmentada per primer cop en un document del 1259 en que Guillem de Freixe hi feia un llegat de sis diners. Fou restaurada el 1637 per Honorat Ciuró, capellà fill de Cameles, que s’hi va retirar com a ermità.

L’edifici

Construcció originàriament d’una sola nau capçada a l’est per un absis semicircular, decorat a l’exterior per arcuacions cegues i bandes llombardes pròpies de l’arquitectura del s. XI. Al s. XIV s’hi afegí una nau lateral. El conjunt es va fer malbé en diverses restauracions d’època moderna.

A l’Església de Sant Fructuós de Cameles es conserva una talla de la Mare de Déu amb el Nen, d’estil romànic, que procedeix de Sant Martí de la Roca. La Verge seu en un tron de respatller semicircular, i va vestida amb una túnica blava, un mantell vermell i una capa de color clar. Té la ma dreta en actitud de sostenir alguna cosa i amb  l’esquerra sembla protegit el Nen; els peus descansen damunt d’un marxapeu. L’Infant, que ha perdut la part inferior del cos, seu a la falda de la Mare i duu una túnica vermella i un mantell verdós. La imatge, que es pot datar al s. XII, va ser restaurada, procés que va deixar al descobert la pintura primitiva.

Interior de l'església

Hem refet el camí sabent que hauríem de passar pel tràngol del cop de vent, però ara ja estàvem preparats i no ens ha vingut de nou. Agafats hem arribat al cotxe i avall cap a Thuir doncs a la Catalunya Nord ja era l’hora d’anar a dinar.

Ja  coneixíem el poble de la darrera vegada i avui hem anat a provar un altre restaurant, ens hem decidit per “Le Patio Catalan” podem dir que no ens han defraudat de les vegades que hem menjat un menú molt correcte, ben fet, ben servit, un bon entorn i a un preu molt raonable.

A Thuir hi hem de tornar per visitar el Celler Byrrh, elaborador des de 1892 d’un ample ventall d’aperitius i vins dolços naturals. Celler centenari on s’alça la tina de roure més gran del món. Avui malauradament tenien tancat.