Santa Cecília de Ragort i Sant Miquel del Barretó

Santa Cecília de Ragort

La sortida d’aquesta setmana ha estat a la comarca del Ripollès i també a la comarca d’Osona. Hem sortit en direcció a Vallfogona del Ripollès per la carretera de Olot a Ripoll pel coll de Canes i, passat Vallfogona entre el km 105 - 106 es troba el Mas Ragort un allotjament rural, on hem fet la primera parada. Volíem anar a conèixer l’ermita de Santa Cecília de Ragord, hem seguit un camí que sortia del mateix mas i camí avall, molt aviat l’hem vist i en un tres i no res ja hi hem arribat.

L’ermita es troba sota el serrat del Pollastre  i la serra de Puig d’Estela en un paratge bucòlic i encantador, un lloc per fer-hi estada amb una tenda i passar-hi un parell de dies.

L’ermita es troba en un estat d’abandonament molt avançat el teulat suporta una quantitat de pes per l’acumulació de terra i plantes i l’estructura de l’edifici sembla que d’un moment a l’altre hagi d’ensorrar-se, la façana es mante pel fet que l’arc de pedra de la portalada aguanta la resta, l’ermita es troba oberta i protegida l’entrada per un palet de fusta possiblement per protegir l’entrada de bestiar.

Santa Cecília de Ragort: No tenim notícies d'aquest temple fins al segle XV, fruit de les destrosses que va patir en el terratrèmol de 1428. El temple va ser reconstruït, però en 1611 un visitador episcopal va tornar a demanar que es restaurés el temple pel seu estat ruïnós. Aquesta és la mateixa situació en la que es troba actualment i des de l'any 1936 no té culte.

Ens trobem davant d'un temple d'una sola nau, construït al segle XII.

La nau estava coberta amb volta de canó, però en reconstruir-se en el segle XVI es va fer amb volta apuntada.

A l'est la nau està capçada amb un absis semicircular lleugerament ultrapassat. En el centre s'obre una finestra de doble esqueixada.

Part de l'absis, com la majoria del temple està cobert de vegetació, que amaga els alarmants signes de desplaçament del mur de migjorn, a causa de l'empenta de la volta.

En el mur sud encara podem veure les traces de la porta original de mig punt, avui cegada.

A la façana de ponent trobem la nova porta d'accés, feta amb grans dovelles, sobre la que hi ha un campanar de cadireta d'un sol ull de factura moderna.(Art medieval).

Sant Miquel del Barretó

La segona part de la sortida ha anat just a l’altra banda del Puig d’Elena a la serra de Milany per conèixer Sant Miquel del Barretó (o de Montbac, o de Bonbac) a la comarca d’Osona. Per arribar-hi ens ha calgut fer una bona volta, amb el cotxe hem anat fins a Ripoll i hem seguit fins a Sant Quirze de Besora on hem continuat fins a Santa Maria direcció Vidrà. Entre el km 9 i 10 surt una pista en molt mal estat que et porta fins al veïnat del Barretó on es troba l’ermita de Sant Jaume.

Es tracta d’un veïnat amb 2 o 3 cases en un estat força decadent on hem pogut saludar  una persona que estava esmolant una serra mecànica, que ens ha permès passar.

Hem fet una volta pel veïnat amb la companyia d’un gos que s’ha encarinyat amb nosaltres i ens anat fent festes tota la estona. L’ermita que està en bon estat a diferència de la del Ripollès es troba al costat d’una gran pallissa.

És una petita església d’una sol nau coronada a l’est per un absis semicircular cobert amb una volta de quart d’esfera. Nomes té dues finestres a l’absis i una porta amb arcada adovellada tapiada al sud. Les altres portes són posteriors. A l’interior, a l’arrencada de la volta de mig punt que cobreix la nau, hi veiem una imposta. La construcció de l’edifici pot situar-se al s.XII, i es troba en un bon esta de conservació. (Catalunya Romànica)

El 1936 fou saquejada i abandonada i convertida en pallissa. El 1975 fou restaurada i tornada al culte que dissortadament no va tenir continuïtat en el temps, potser pel despoblament de món rural.