Sant Martí de Vallmala i castell de Molinàs

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la Serralada de l’Albera per conèixer Sant Martí de Vallmala i el Castells de Molinàs.

Per arribar-hi hem anat a trobar la N-II a Medinyà i hem seguit direcció La Jonquera. A l’alçada de Figueres hem agafat la N-260 que va a Llançà i abans d’arribar-hi agafem el trencall que va a Garriguella i d’aquí a Vilamaniscle. Aqui s’atravessa el poble i s’agafa una pista  que va a Sant Silvestre de la Valleta i també al Puig d’Esquers.

Sant Martí de Vallmala

La pista s’enfila fins arribar al coll del Quirc on  hi ha un dipòsit d’aigua, una vista magnifica de l’Empordà . Totes les pistes estan amb senyal de prohibició excepte una que és la que hem agafat seguint els senyals del GR.11. Al cap de poc hi ha una bifurcació. Una pista que va a Sant Silvestres  i l’altra cap al nord i cap el Puig d’Esquers que és per la que hem continuat. Aquesta pista passa per el Mas de Baix una casa tota blanca i el Mas Guanter que està en ruïnes. Aquest Mas dona nom a una gran extensió del Territori. Hem seguit la pista fins quedar sota el Puig d’Esquers on surt una pista que porta a Sant Martí de Vallmala. Hem deixat el cotxe i hem seguit a peu fins trobar l’ermita. El que queda de l’església és molt semblant a la de Sant Genís del Terrer, una part de l’ absis i l’estructura del voltant de l’edificació. S’ha reconstruït el marc de la porta amb una altra pedra més moderna que contrasta amb l’antiga.

Sant Martí de Vallmala

Sant Martí de Vallmala

Era una antiga església parroquial situada als contraforts del Puig d'Esquers, al municipi de Llançà. El primer esment del temple és en un diploma de Lluís el Balb de 877 que confirma el temple com una possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles. El 1019 fou consagrada pel bisbe d'Elna, Berenguer. El segle XIV apareix encara com a parròquia, però en algun moment va deixar de ser-ho i segurament també va provocar que perdés el culte i s'ensorrés, cosa que la va fer passar desapercebuda fins al 1975 que es va localitzar i publicar, així com s'hi van fer uns primers treballs de desenrunament i neteja.

L'església compta amb una planta rectangular amb absis també rectangular, però en aquest cas és irregular. Està orientada est-oest i només conserva la volta, ultrapassada, a l'absis, que sembla més antic que la resta de la construcció. També es conserva el mur nord i oest, mentre que el sud va quedar pràcticament ensorrat. Amb les restes d'aquest mur es va poder veure on estava situada la porta i amb materials trobats en el mateix lloc es va reconstruir. Les dovelles de la porta mostren que aquesta és posterior a la resta del temple. El 1987, en el transcurs d'unes obres de consolidació i restauració, es va trobar una làmpada de forja d'estil romànic, de gran valor, que es conserva al Museu d'Art de Girona. Aquest fet sembla demostrar que el temple es va ensorrar i a partir d'aquell moment fou abandonat. - Viquipèdia

castell de Molinàs

En total haurem caminat una mica més d’una hora. Hem refet el camí fins a trobar el cotxe i hem seguit per la mateixa pista fins que hem arribat al Pla del Castell on una altre pista senyalitzada indica el Castell de Molinàs i Molinàs.

Castell de Molinàs

veïnat de Molinàs

Es tracta de les restes enrunades de la torre castell de Molinàs. Actualment s'observa un recinte de planta rectangular, del que es conserven dos cossos d'edificació. Els murs perimetrals de la fortificació s'han conservat de manera irregular. El més destacable és el mur de tramuntana, d'uns deu metres d'alçada. Presenta tres filades d'espitlleres disposades a diferent i un matacà força ben conservat, a la part superior del parament. Al seu costat hi ha una finestra d'arc de mig punt, actualment tapiada. La façana oriental és la més destruïda del conjunt, probablement pel fet d'haver-hi estat adossat un mas d'època posterior, avui completament enrunat. En canvi, la façana de ponent, que no supera els cinc metres d'alçada, ha conservat quatre espitlleres al nivell inferior, de la mateixa manera que el mur de migdia, que dóna accés a l'interior del recinte, i presenta un total de vuit espitlleres. Aquest espai interior està compartimentat bastida en pedra (i reformada amb maons), al pis. La part de ponent presenta un espai rectangular que probablement no tenia sostre, o bé estava cobert amb trespols de fusta. Mitjançant un arc de mig punt obert al mur de tramuntana d'aquest espai s'accedia a la zona coberta. A la banda de llevant s'observen restes de les cobertes originals, sostingudes per arcs diafragma de mig punt. per un mur que segueix una orientació nord - sud que presenta una obertura tapiada de mig punt, amb les lloses de pissarra disposades a sardinell, al nivell inferior i una porta rectangular

El castell també es troba en ruïnes, malgrat sembla que s’hagi fet una actuació més recent per marcar el perímetre del mateix, hem fet unes fotografies i hem seguit per veure el veïnat de Molinàs que està tot en ruïnes a excepció de una casa que sembla que s’ha construït recentment. Hem seguit per una pista que passa per davant de les cases del poble i que segueix fins a la vila de Colera la pista molt malmesa va seguint la riera i et deixa a l’entrada mateix del poble.

Arribat a Colera no hem trobat cap restaurant obert i hem continuat fins arribat a Llança on sí que hem trobat lloc per tancar la matinal.