Nostra Senyora de Pena

Aquest dimarts hem tornat a la Catalunya Nord, per conèixer la Capella de Nostra Senyora de Pena.

L’ermita de Nostra Senyora de Pena, s’alça imponent damunt una penya camuflada entre roques, estratègicament enfilada damunt la muntanya que domina l’Agly i embolcallada de misteris i llegendes que indiquen que és un lloc carregat de màgia.

Per arribar-hi hem anat per l’autopista fins a Perpinyà, hem seguit per la carretera D.117 en direcció a Estagell. Passat el poble de les Cases de Pena hem trobat el desviament que anunciava la capella i l’aparcament on calia deixar el cotxe i pujar amunt.

L’ermita és una de les més pintoresques del Roselló. Està citada a diferents documents històrics des de 1224. Se suposa que la primera capella fou construïda al lloc on es va trobar l’estàtua de la Verge. El lloc era bastant inaccessible i feia difícil que els fidels hi poguessin acudir a venerar Maria. Així doncs, l’ermita es va traslladar al castell. Fou construïda gràcies a uns fets meitat historia, meitat llegenda.

El camí fins a l’ermita no te pèrdua, està molt ben arreglat, els baixants de les aigües nets i correctes i en tot el trajecte l’ermità hi ha anat plantant espècies que aguanten la sequera ja que el tipus de terra és molt pedregós i no té massa possibilitats, lliris, cactus, atzavares al costat del camí fan de la pujada un encant. Hem llegit que hi ha un ermità que en fa el manteniment i que viu a dalt la capella.

En total hem estat mitja hora. Un cop a dalt 50 esglaons ens portaran fins a la porta de l’església, la tradició diu que aquest 50 esglaons corresponen a les 50 avemaries del rosari.

Des del cim de la penya on està ubicada l’ermita hem pogut gaudir d’una vista espectacular damunt l’Agly i el seu meandre que abraça el poble de les Cases de Pena.

El que sí és cert, és que hi ha una bona panoràmica sobre la vall i l’indret està situat en una muntanya molt rocosa de la que en fan extraccions per fer diferents materials per a la construcció. Esperem que respectin la capella i aquesta no baixi.

 Nostra Senyora de Pena

L'ermita va ser construïda sobre les restes de l'antic castell de Pena (castellum de Pena, esmentat al 1011), dalt d'una aresta rocosa que domina un meandre de l'Aglí, a 335 metres d'altitud. Ja al 1488 s'hi documenta un ermità, fra Daniel Benet, que no hauria viscut a l'edifici actual, més modern, sinó a una primera ermita dedicada a santa Anna. Aquesta construcció va ser substituïda al segle XVI per una de nova, ara sota l'advocació de la Mare de Déu. L'absis de l'edifici actual està datat al 1530, i la nau és una mica posterior. A l'auge dels santuaris que hi hagué al segle XVII s'esmenta l'hermita de Nostra Senyora de Pena al 1688. Per les necessitats d'un culte creixent, als dos segles següents hom bastí construccions auxiliars a l'est i al sud de l'edifici principal.

Després de les lleis anticlericals sorgides de la Revolució Francesa, el conjunt d'edificacions fou venut a l'ajuntament de les Cases de Pena. Un cop rehabilitada, l'ermita es reobrí novament al 1843, i l'activitat eremítica s'hi mantingué fins als anys 50 del segle XX. Va ser declarada Monument històric de França [2] l'1 de juny del 1992. L'habitatge va ser restaurat al 2000 i anualment s'hi fa aplec per la Pasqua Granada.

Sortint, hem seguit cap Estagell, centre administratiu de la regió del Fenollet i on se centralitzen les activitats econòmiques i els serveis turístics. Arribats hem fet un tomb per la vila. Hem pres contacte amb la realitat gastronòmica i sense masses opcions hem decidit el lloc. Hem anat a dinar a “l’Avenir”, que com a “Plat du Jour” hi havia “fals filet de vedella”. Això més una amanida i una mica de vi del país ha solucionat suficientment les nostres necessitats.

Sortint de dinar ens hem arribat al poble de l’Esquerde, petit nucli entre Maury i Fenollet, en un altiplà a 375 metres d’alçada i on també es conrea vinya, hem anat a trobar-hi la cooperativa per emportar-nos unes ampolles.

Avui hem fet la travessa des de Rivesaltes fins a Sant Pau de Fenollet i hem quedat sorpresos de la quantitat de vinya que hem trobat en tot el recorregut on es van trobant les caves moltes d’elles cooperatives i moltes de diferents productors que comercialitzen el vi de les seves terres o dels seus pobles.

Ben segur que pel temps de la verema s’hi podrà tornar a veure l’activitat  dels viticultors i evidentment gaudir dels seus vins.