Castell càtar de Puillorenç (Puilaurens)

Aquest dimarts hem pujat al castell càtar de Puillorenç (Puilaurens) a la comarca de la Fenolleda a la Catalunya Nord..

Es tracta d’un castell càtar molt proper als de Peyrepertuse i Queribus que ja vàrem conèixer en una altra ocasió, dels tres és el que queda més lluny a 165 km. de Banyoles.

A l’anada hem fet una parada tècnica al poble de l’Espirà de l’Aglí, on hem aprofitat per visitar el priorat  de Santa Maria, una construcció del segle XI que ens ha plagut poder conèixer ja que es tracta d’una església romànica amb prou identitat per descobrir-la.

Santa Maria d’Espirà de l’Aglí:

L’origen d’aquest priorat es troba en una església dedicada a Santa Maria i construïda en aquest indret al segle XI, la qual el 1086 fou cedida per Berenguer Isarn de Parestortes, la seva muller i els seus fills a Sant Miquel de Cuixà. Uns anys més tard la vídua i els fills de Berenguer Isarn feren una segona donació potser per l’incompliment d’algunes clàusules per part de Sant Miquel de Cuixà, ara a l’abadia d’Arles, cosa que va provocar algun conflicte entre tos dos monestirs. El 1130 el bisbe d’Elna, Udalgar de Castellnou, consagrava novament l’església, lliure de tot cens segons declaració dels cavallers de Parestortes, i la sotmetia a l’església d’Elna. 

El 1134 l’abat de Cuixà va cedir el temple definitivament al priorat d’Elna, i el 1136 Udalgar hi va erigir un priorat de canonges agustinians, tot i que també aquell mateix segle es va convertir en un monestir doble, amb una comunitat de monges adjunta.

Acabada la visita hem sortit en direcció a Puillorenç des d’on surt una carretera que tot serpentejant per un bosc de pins arriba a una plataforma on es troba l’aparcament per accedir al castell i el punt d’informació on cal passar per caixa per tenir accés a l’inici del camí. Es tracta d’un punt de venda de productes locals i sobre tot de publicacions dels castells càtars.

El camí surt d’aquest indret, amb forta pendent i molt ple de rocs, en pocs minuts accedeixes als primers murs d’accés al castell, a partir d’aquí les parets de pedra del camí formen una muralla que en ziga zaga et porten a l’entrada.

La sensació que es té al veure la magnitud del perímetre del castell i la disposició sobre al cim d’una roca espadada és fantàstica, del que en queda en peu et pots imaginar força les dependències i els diferents recintes. A més en el díptic que et donen a l’entrada hi ha una explicació i plano del castell. 

Castell de Puillorenç

Fortalesa propietat de l’abadia de Cuixà, era el domini més important que aquest monestir tenia a la comarca, tal com apareix documentat en un precepte del rei Lotari de l’any 958 on s’esmenta amb el nom de Mont Ardit. La butlla de papa Joan XIII (968) en què confirmava els bens de l’abadia de Cuixà esmentava per primer cop el castell. El 1011, la butlla del papa Sergi IV aclaria que era una possessió de Cuixà atorgada pel compte Sunifred II de Cerdanya - Besalú vers els anys 950 – 958.

El castell esta format per dos recintes, el sobirà i el jussà. El recinte jussà és de planta heptagonal, i inclou una àmplia esplanada allargassada que va d’est a oest i dins de la qual es poden veure algunes estances adossades als murs nord i sud. Les muralles que es conserven en una alçada de 8 a 10 metres, son flanquejades a l’est per dues torres d’angle amb planta de ferradura. La porta principal s’obre al mur sud. Tots els murs d’aquest recinte, corresponents al segle XIII, s’aixequen arran de la cinglera i presenten merlets rectangulars.

A l’oest del castell hi ha el recinte sobirà, que s’assenta a la roca, i s’enlaira uns 8 metres per sobre del recinte jussà. Al centre s’alça una torrassa quadrada, amb un parament de pedres tosques amb carreus ben tallats. Els pisos, que quedaven separats per empostissats, es comunicaven a l’interior per una escala de fusta. La torre primitiva fou envoltada, segurament al s. XII, per un recinte triangular, reforçat més tard per dues torres cilíndriques als angles nord i sud oest.

Acabada la visita hem baixat a La Pradella – Puillorenç per dinar al aire lliure ja que el dia era esplèndid i el  restaurant que hem trobat  tenia una terrassa excel·lent. hem recuperat forces acompanyats d’un grup de francesos que ja els hem trobat pujant al castell.

En acabar hem sortit directament a Banyoles.