De Vilallonga de Ter a la Roca de Palancà

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la Vall del Ter. Hem fet el recorregut de Vilallonga de Ter (1078 m.) a la Roca anomenada la Roca de Palancà.

Hem anat fins a Camprodon i hem seguit fins a Vilallonga de Ter on hem deixat el cotxe a la plaça de l’església. Amb un cop d‘ull ja ens hem fet la composició del lloc. A la dreta la Casa fonda “La Parada”, davant del vehicle l’absis de l’Església de Sant Martí del segle XII. Quan tornem farem una descoberta dels dos llocs.

Hem baixat pel carrer major com diu la fitxa del Palau Robert, hem seguit pel carrer Ampriu fins travessar la carretera de Camprodon a Setcases.

El camí surt desprès d’haver passat el pont sobre el riu Ter, una vegada passat el pont se segueix pel camí que indica a la Roca , recorregut conegut com el camí de la molsa.

El sender va passant per entre boscos de faigs, boixos, i avellaners, molt aviat hem trobat la Font Blanca, i uns dos-cents metres més enllà la Font Negra, ambdues tenen taules i bancs per fer-hi uns bons àpats. El recorregut està molt ben senyalitzat i no hi ha pèrdua Molt aviat hem trobat una cruïlla, és el camí de les Eugues que porta a Abella, nosaltres seguim pel camí de la molsa fins arribar a la carena on trobem la carretera que va de Llanars a Abella.

Des d’aquest indret tenim una panoràmica esplèndida de la Serra Cavallera envoltada de frondosos boscos. Des d’aquí veiem Vilallonga, La Roca que ara tenim a uns 100 metres, Llanars i al fons Camprodon.

La Roca és un poble on les cases estan edificades sobre un mirador natural. En el segle XIII havia estat una fortalesa de la que no en queda pràcticament res, el que sí que hem pogut veure i entrar és a la petita capella que té una part encastada dins els murs de l’antic castell de Palancà. És de planta rectangular  coberta amb volta de canó. La façana on hi ha la porta d’entrada i el campanar de paret son posteriors a la construcció de la capella, a la porta d’entrada hi ha un forrellat decorat amb un cap de serp possiblement dels inicis de la capella.

Hem fet una volta per les diferents cases que pensem que quasi totes deuen ser segones residències, doncs estan molt ben rehabilitades però totes tancades. Hem arribat fins un mirador on és té una vista del poble de Llanars i al fons Camprodon. Hem saludat una parella jove amb dues nenes i hem pres el camí de retorn que hem fet pel mateix lloc.  

Arribats a Vilallonga hem anat a fer una volta per l’església de Sant Martí que, tot i no ser romànica del tot, en conserva l’absis central i una absidiola. La resta va ser modificat l’any 1784.

La Roca

A 1040 m es troba aquest poblet situat a la solana d'un gran penyal a redós del que fou el Castell de la Roca. El grup de cases que el conformen es troben esglaonades i adossades al penyal, des d'on es pot apreciar l' Església de la Mare de Déu de la Pietat, un edifici d'origen romànic (de mitjans del segle XII) que ja ha estat reformat més d'una vegada. La Roca es caracteritza per ésser catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Aquest poblet té un passat històric important. Només per fer-ne una pinzellada, el 1244, el Senyor de Milany va dispensar els veïns de la Roca de tota càrrega menys de la remença per evitar que quedés deshabitada, ja que en aquella època els pobles de la contrada, la Roca no n'era cap excepció, s'anaven despoblant pel fet que els veïns estaven subjectes als drets feudals. També molta gent es desplaçava a "llocs reials", perquè estaven exempts de càrregues.
El 1275 aquest poblet va ser assetjat per l' Infant Jaume, fill del rei Jaume I. Amb la guerra dels remences, el senyoriu de la Roca va pertànyer a un Descatllar, que li havia estat concedit per Joan II, confiscat a Bernat de So, que més endavant tornà a recuperar. Arribats al segle XIV, el castell de la Roca reunia les millors condicions de defensa dels voltants. En aquell moment pertanyia a la família Desbac. Les bones condicions van afavorir que Joan II, durant la guerra dels remences, hi establís el cap castell de la capitania. Juntament amb el castell de Camprodon formaven un bon lloc de control i protecció a tota la comarca.

Vilallonga de Ter

Endinsant-nos per la Vall de Camprodon, a la comarca del Ripollès i a 1067m d'altitud, trobem Vilallonga de Ter, una de les primeres terrasses a l'esquerra del riu Ter. La població creix al voltant de l'església romànica de Sant Martí (s.XII-XVIII), patró de la població. Es constitueix allargassada arran de carretera, coincidint amb el topònim que la identifica, ja que Vilallonga prové del llatí "villa longa": vila llarga. Els seus carrerons estrets porten a les petites i acollidores placetes. Al seu voltant es despleguen els diversos veïnats (Vallvigil, Comalets, el Cros, Llebro i el Catllar).

Feta la visita a Sant Martí ens hem decidit per anar a dinar a la Casa fonda on un hostaler molt trempat que quant li hem dit que nosaltres portàvem el mòbil per si ens passava alguna cosa a la muntanya ens ha dit que el que cal portar és una petita destral i una màquina de fer foc, si et passa alguna cosa talles unes branquetes les encens i de seguida tens els forestals, els bombers i l’helicòpter allà. No és mala idea, de moment hem posat un encenedor a la motxilla.

Entre conversa i conversa, hem dinat i per cert que a estat molt bé i sobre tot entretingut per tot el que ha explicat l’hostaler.