Sant Miquel de Riunoguer, Sant Martí de Fonollar i Maternitat d'Elna
La sortida d’aquest dimarts ha estat a la
Catalunya Nord per conèixer les pintures romàniques de Sant Martí de Fonollar
al poble de Morellas-las-Illas, arribar-nos a Riunoguers i, si donava temps,
visitar la Maternitat Suïssa d’Elna.
Per arribar-hi hem anat per autopista fins a
la sortida d’el Voló on hem agafat la D-616 fins a Morellas -las-Illas.
Hem arribat a Sant
Martí de Fonollar a 2/4 de 10 del matí i no obrien fins a les 10, ho hem
aprofitat per anar a conèixer l’ermita de Sant Miquel de Riunoguers per la
D-13, una construcció preromànica del
segle X. No hem tingut de fer massa volta per arribar-nos a Riunoguers, una
carretera estreta però molt plaent ens ha deixat a un petit veïnat on es troba
l’ermita, es tracta realment d’un “cul de sac”, quatre cases i un petit
restaurant.
Sant Miquel de Riunoguers
Es tracta d’una construcció preromànica rural dels ss. X – XI, força ben conservada, amb una sola nau i capçalera quadrangular cobertes per una volta de canó de mig punt definida en trams per arcs torals de perfil rodó. La divisió entre l’absis i la nau ha estat resolta amb un arc triomfal destacat, amb perfil de ferradura o de muntants avançats. La finestra del centre de l’absis, de doble esqueixada, va ser cegada a l’interior. La porta originaria, oberta a la façana sud, resta tapiada; al parament se’n pot apreciar l’arc de mig punt, una mica ultrapassat, sobre muntants avançats. Tot l’interior és arrebossat, de manera que l’aparell de la construcció tan sols és pot veure a l’exterior als llocs on ha caigut l’arrebossat.
Sant Miquel de Riunoguers
Es tracta d’una construcció preromànica rural dels ss. X – XI, força ben conservada, amb una sola nau i capçalera quadrangular cobertes per una volta de canó de mig punt definida en trams per arcs torals de perfil rodó. La divisió entre l’absis i la nau ha estat resolta amb un arc triomfal destacat, amb perfil de ferradura o de muntants avançats. La finestra del centre de l’absis, de doble esqueixada, va ser cegada a l’interior. La porta originaria, oberta a la façana sud, resta tapiada; al parament se’n pot apreciar l’arc de mig punt, una mica ultrapassat, sobre muntants avançats. Tot l’interior és arrebossat, de manera que l’aparell de la construcció tan sols és pot veure a l’exterior als llocs on ha caigut l’arrebossat.
L’edifici presenta
alguns afegitons i reformes tardans, com la sagristia, adossada al costat nord
de l’absis, la porta d’entrada actua i un ull de bou, a la façana oest i la
finestra sud absidal.
Hem fet una volta,
unes fotos per l’exterior ja que l’església es trobava tancada i hem retornat a
Sant Martí de Fonollar que ja hem trobat obert. Una senyora ens ha facilitat
els tiquets d’entrada i ella mateixa ens ha fet de guia. Hem anat fins
l’Església on es troba un conjunt de pintures murals de molt valor, per una
capella humil i rural com aquesta. Hem vist que a l’interior no es poden fer
fotografies ho hem demanat i la senyora ens ho ha dit “pas possible”.
Ens ha fet una
explicació per ajudar a desxifrar el significat de les pintures que no ha estat
pas complicat. Hem comprat unes postal per poder tenir unes imatges de
l’interior.
Sant Martí de Fonollar
Sant Martí de Fonollar
Consta que als ss. IX –XI l’església era
una cel·la del monestir de Santa Maria d’Arles i que més endavant va esdevenir
sufragània. La capella i la masia que té adossada, actual centre de colònies,
son conegudes popularment amb el nom de la Maüt. Sembla que l’origen d’aquest
nom és Mahaut, mare del vescompte de Castellnou Guillem IV i filla del compte
de Barcelona Ramon Berenguer III, documentada entre els anys 1131 i 1157. La
seva intervenció en l’església de Fonollar podria explicar l’existència d’un
conjunt de pintures murals tan extraordinari.
Hem vist que podríem
arribar-nos a Elna i visitar, a partir de les dues, la Maternitat. Arribats a
Elna que ja coneixem, per tenir un dels millors claustre de la Catalunya Nord i
també la seva Església junt amb una escultura d’Aristides Maiol en un mirador
de la població.
A l’ajuntament ens
han indicat com podíem arribar fins a la Maternitat ja que queda apartada de la població. Amb el mapa de la
vila cap problema. Amb tot hem fet una volta pel poble, dins muralla, hem fet
una passejada pel carrer diguem que comercial i hem retornat davant de
l’Ajuntament on hem vist un restaurant, L’Etoile de Crystal on hem dinat
correctament.
Al sortir hem
seguit les indicacions del mapa i hem trobat fàcilment l’edifici de la
Maternitat d’Elna que queda en mig d’uns camps de conreus, un de melons que en
diem francesos grandiós. Hem deixat el cotxe i hem anat a conèixer la
Institució i el que va representar la gesta d’una colla de voluntàries de la
Creu Roja suïssa acollint a una gran quantitat de mares que havien de donar a llum els seus fills en
els camps de concentració francesos.
Maternitat d'Elna
La Maternitat d'Elna va ser una institució humanitària dedicada a ajudar dones, sobretot exiliades. Situada al Roselló (Catalunya Nord), va ser fundada el novembre del 1939 per la suïssa Elisabeth Eidenbenz. Hi van néixer uns 600 nens, fills de refugiades de la Guerra Civil Espanyola, internades en els camps propers a Elna. La maternitat d'Elna era també anomenada la maternitat suïssa ja que era obra d'una Fundació humanitària d'aquesta nacionalitat, concretament de la secció del SCI (Servei Civil Internacional) anomenada Cartell d'Ajuda Suïssa als Nens de la Guerra Civil Espanyola. Va deixar de funcionar l'any 1944 quan els nazis la van tancar durant l'ocupació de França
A l’acabar la
visita ja hem enfilat el camí de retorn a Banyoles.
Maternitat d'Elna
La Maternitat d'Elna va ser una institució humanitària dedicada a ajudar dones, sobretot exiliades. Situada al Roselló (Catalunya Nord), va ser fundada el novembre del 1939 per la suïssa Elisabeth Eidenbenz. Hi van néixer uns 600 nens, fills de refugiades de la Guerra Civil Espanyola, internades en els camps propers a Elna. La maternitat d'Elna era també anomenada la maternitat suïssa ja que era obra d'una Fundació humanitària d'aquesta nacionalitat, concretament de la secció del SCI (Servei Civil Internacional) anomenada Cartell d'Ajuda Suïssa als Nens de la Guerra Civil Espanyola. Va deixar de funcionar l'any 1944 quan els nazis la van tancar durant l'ocupació de França
0 Comments:
Post a Comment
<< Home