La Vajol, Prats de Molló i Santuari de la Mare de Déu del Coral

La sortida d’aquest dimarts ha estat una agradable descoberta a la Catalunya Nord, Prats de Molló i el Santuari de la Mare de Déu del Coral.

En Joaquim Vayreda descriu molt bé l’obra La Punyalada, un aplec en aquest indret on l’Albert i la Coralí, protagonistes de la novel·la, entre moltes altres coses que hi passen hi ha un moment en que la Coralí s’encapritxa d’un petit punyal i li demana a l’Albert que aquest li regali, cosa a la que l’Albert hi accedeix.

Hem sortit de Banyoles direcció Camprodon i d’allà hem seguit cap al coll de la Vajol, en aquest coll a més d’una vista excepcional hi ha molts motius de reflexió per haver estat un lloc molt dur per als milers de catalans que varen haver de deixar la seva terra. En el coll hi ha una estela en record dels sofriments de les persones que hi varen passar i també hi ha un plafó que explica els milers de persones que durant els mesos de febrer i març arribaven com podien a aquest indret i allà havien d’abandonar carros, cotxes, autocars en el mateix barranc del coll. Hi ha el testimoni d’una fotografia ampliada que en dona fe.

Des d’aquest indret s’ha marcat un sender que amb el nom de “Camí de la Retirada” segueix el recorregut que varen fer les persones  exiliades, camí que feia cap a Prats de Molló.

Del coll vàrem seguir fins a Prats on vàrem quedar sorpresos gratament, la vila ens va agradar molt. No ens hi havíem aturat mai doncs l’havíem fet de pas cap a la Cerdanya.

El poble comença a la plaça del Firal i va seguint un itinerari previsible i que a traves d’uns carrers i d’unes places tot molt net i ben arreglat  i tot passejant i mirant les cases i sense adonar-te’n fas cap a dalt l’Església.

Des d’aquest indret hi ha el camí o passeig que et porta fins el castell anomenat “Ford Lagarde” castell construït pel mariscal Vauban i del qual fa poc es va commemorar els 300 anys de la seva mort.

Església de Prats de Molló

El castell no el vàrem poder visitar doncs l’horari de visita es de 14 a 18 hores i per tant aquest horari no coincidia amb el nostre programa. Sí que vàrem fer una visita complerta al poble , ens asseguérem a la plaça del Firal on hem pres una beguda ens dirigírem cap

a conèixer el Santuari de la Mare de Déu del Coral. Per arribar-hi cal fer el retorn cap el coll d’Ares i a  un parell de km. hi ha un trencall que en 4 km. et deixa a l’aparcament, a set-cents metres del Santuari.

El Santuari és un edifici molt gran que es troba en mig de boscos de la Baga de la Sadella i la construcció està ubicada en un lloc impagable on una placa ens fa saber que fou allí envers el 1880, es va ballar la primera sardana

 llarga de la Catalunya Nord.

Santuari de la Mare de Déu del Coral

Els masovers, una parella jove, ens van rebre molt contents, tenen cura de cinc fills, tres gossos, de la cuina, de la neteja, de servir la taula en fi uns joves il·lusionats. Com que havíem trucat ja teníem la taula parada i a punt per començar.

A l’entrar a l’hostatgeria hi ha una gran sala que fa de distribuïdor, l’església amb un camerí on és venera la mare de Déu del Coral, en un altre costat d’aquest gran sala, la cuina, espais privats dels masovers, la sala on hem menjat, a dalt hi ha serveis i sales per dormir. tot molt gran i tot molt net.

Fan un menú amb un bon preu, amb un primer, segon i postres tot molt complert, servit en plates de les que et poses el que vols, cosa que s’agraeix dons no es perd el menjar. El jove que és el que servia ens ha explicat forces coses, son francesos i parlen quatre paraules en castellà, ja se n’han adonat que allà hi

Santuari de la Mare de Déu del Coral

van catalans i francesos i prou i que caldrà aprendre el català. Molt amables i molt servicials.

Hem sortit contents i complaguts. Hem refet el camí i cap al coll de la Vajol per retornar per Camprodon i cap a Banyoles pels túnels de Capsacosta.