Sortida a Santa Maria de Vidabona

La sortida d’aquest dimarts ha estat al Ripollès. Hem fet un intent per anar a conèixer l’església de Santa Maria de Vidabona que es troba al SW de Saltor, en un serrat a l170 m d’altitud.

Per arribar-hi hem anat fins a Olot, per seguir per la Vall de Bianya, túnel de Collabòs i Sant Joan de les Abadesses. A la carretera de Sant Joan a Ripoll es troba un trencall a la dreta que malgrat no hi ha cap indicació és una pista que et  porta a Ogassa, a Bruguera i fins i tot a Ribes de Freser. Es una pista de terra bastant ample però en força mal estat.

Al km 4.8 hem parat a la collada de Can Roca on hi ha un plafó del Comuns d’Ogassa, i al  km. 6.6 es troba el Coll de la Fellosa on també hem parat pensant que el camí a Vidabona hauria de sortir d’aquell indret. El camí que va a la Fellosa surt a l’esquerra de la pista. Del mateix lloc, i a la dreta, surt una pista emporlanada que va a una CTR anomenada Can Negre                  

Amb 10 minuts hem arribat a la masia on un gos ens ha rebut molt bé. Desprès d’anar dient Bon dia ha sortit una persona que ens ha dit que abans sí que passava el camí per aquest indret però que l’havien tancat i començava més amunt de la pista.

Hem retornat al cotxe i hem seguit amunt, al km. 7,1 es troba el cartell que anuncia Vidabona a 2,5 km. per la drecera. El que ens ha fet pensar que hi havia d’haver una altre manera d’anar-hi sense drecera.

Hem seguit pista amunt i molt aviat hem vist el Mas La Tuta que ens quedava a l’esquerra de la pista, passada la casa i amb pendent inclinat hem vist una camí amb baranes de fusta que ha obert la nostra curiositat. hem anat a trobar el corriol i hem pujat amb poc esforç al Puig de l’Aliga, des de on es veu una magnifica vista panoràmica avui però obstaculitzada per la boira. Una llàstima doncs hi havia un plafó amb tots els cims que es poden albirar des de aquest cim.

Al km. 10,9 hem arribat al Pla de Pegot on un  plafó explica el desenllaç del final de la vida de Lluís. M. Xirinacs (amb escrits diferents i part del diari d’ell mateix)  i on s’indica el camí a Vidabona. Al  pla del Pegot hi ha un monòlit  memorial de Lluís M. Xirinacs lloc on va ofrenar la seva vida. El monòlit consisteix amb  una gran roca amb una creu picada a la pedra.

Sant Martím d'Ogassa

Hem seguit caminant fins un punt on el camí es complicava i ja no teníem esma de seguir pel cansament i per l’hora que entre una cosa i una altra es feia l’hora de dinar.

Hem retornat el cotxe i hem deixat per més endavant tornar a Vidabona.

Hem anat seguint la pista fins a un coll que no hem pogut identificar on hi ha una bifurcació de la pista, una va cap a Bruguera i Ribes de Fresser i la que hem seguit nosaltres que va cap a Ogassa.

Hem passat pel Mas Mitjavila CTR i molt a prop al km.13,8, Sant Martí d’Ogassa on hem fet unes fotografies. Des d’aquest indret surt un camí que puja al Taga.

Finalment al  km 19,4 del nostre compta km hem arribat a Ogassa on ja hem anat sense pausa a dinar a Can Costas, era tant bo el pa que n’hem comprat un de 1 kg. que ens ha venut el mateix propietari de la Fonda.

Al Km. km. 23.5 érem a Sant Joan de les Abadesses.

Santuari de Vidabona

El primer document de l’existència de l’església de Vidabona és de l’any 890, i fixa el lliurament de primícies i delmes (dècimes parts) de la comunitat de Vidabona a la comunitat de Sant Pere de Ripoll (com el monestir, fundada per Guifré I, el Pelós l’any 879). Ja aleshores, hi havia domini jeràrquic entre comunitats. La seva comunitat popular cristiana (parròquia) rural era integrada pels masos de Vidabona, l’Adroguer, el Boix de Vidabona, la Solaneta i Camp Roig. L'edifici romànic, del segle XII, s'esfondrà l’any 1969 per les esquerdes al sostre causades per un llamp. Té adossada una edificació que feia de rectoria o habitatge de l’ermità, a la qual s’accedia també pel cor, bastit el segle XVIII. El Santuari està emplaçat en l’interior del vèrtex de l’angle recte format per la Serra Cavallera (O-E), que la protegeix de tramuntanes, i per la Serra de Vidabona (N-S), que la protegeix de ponentades. Està en la bisectriu que arrenca del vèrtex, el Taga, i resta així arrecerada del mestral, el vent dominant del nord-oest. Fou sufragània de St. Martí d’Ogassa, i de Saltor des del 1592. Tingué un quant temps d'independència al s. XVII, quan s'accentuà el seu caràcter de santuari marià, però aviat retornà a la seva subjecció a Saltor. L'antiga imatge de fusta d’àlber policromada (Tallers de Vic, vers 1190-1220), ara al Museu Episcopal de Vic, era advocada contra la pesta, les tempestes i per alliberar els captius, raó per la qual l'església conservava cadenes d'antics presoners com a exvots. Una mica més avall del Santuari, hi resten les parets de l’antic mas de Vidabona.

Desprès de dinar i amb el pa de Kg hem seguit direcció a Sant Joan i cap a Banyoles