Sortida a Sant Salvador de Coquells

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la Comarca de l’Alt Empordà per anar a conèixer l’ermita de Sant Salvador de Coquells, que es troba molt propera al poble de Vilanant.

Per arribar-hi hem anat en  direcció Esponellà i Crespià fins a trobar la N-260 direcció Figueres, en al trencall d’Avinyonet de Puigventós hem anat a trobar la GIP-5101 que hem seguit fins a Vilanant.

Vilanant forma part del Consorci Salines Bassegoda i cada any pel maig organitza una fira de la flor i del jardí que és molt concorreguda. Avui hem aprofitat per fer la descoberta de poble que no havíem trepitjat mai.

El camí per anar a Sant Salvador de Coquells surt des d’aquesta població Cal seguir un tros per la mateixa carretera GIP-5101 i a un 500 metres a la dreta surt una pista de terra on un cartell posa Coquells. El camí va passant entre conreus sembrats i trossos de bosc sobre tot de pi i alzina, am un sota bosc força net amb molta esparreguera i romaní. Molt aviat hem anat veient que anunciava el Mas Genover, hem trobat uns vehicles  que també portaven el nom d’aquest Mas. En un moment donat un portal amb una porta de ferro tanca l’espai i diu camí particular. Però com que també indicava Mas Coquells que és el nom d’una CTR (Casa de Turisme Rural). Hem seguit endavant fins que hem vist a la dreta del camí una gran construcció  amb moltes vaques i hem convingut que era el mas Genover.

A pocs metres hem trobat un cartell que anuncia Mas Coquells, hem seguit en direcció a la fletxa i ens hem trobat amb l’ermita i el mas.

L’ermita és oberta i evidentment no s’hi fa culte ja que pel que varem veure a dins  s’aprofita com annexa a la casa de turisme rural.

Sant Salvador de Coquells

És una església romànica del segle XI al nord-oest del municipi de Vilanant (Alt Empordà), a uns 3 km de la població, en un bosc de pins i alzines. L'església resta actualment sense culte, una mica més enllà hi ha una masia, ara dedicada al turisme rural. L'accés és per la carretera GP1-6021, direcció Avinyonet de Puigventós / Vilanant / Cistella. A 1,5 km de Vilanant cal girar a la dreta, direcció Veïnat de Coquells (pista sense asfaltar). L'antiga església de Sant Salvador, avui sense culte, és prop del camí que porta al mas Genover i al costat del mas Coquells

És un temple d'una nau amb absis semicircular que presenta elements constructius romànics dels segles X-XI. La volta de l'absis és de quart d'esfera; la de la nau, de la qual es pot veure l'arrencament en els murs laterals, ha estat substituïda per un embigat recent. L'arc triomfal, de mig punt, de dovelles ben tallades, té impostes de secció encorbades i és sostingut per pilastres rectangulars.

La portalada, en el mur meridional de la nau, és adovellada amb un sol arc de mig punt. En aquest mateix mur de la portalada, vora l'extrem oriental, hi ha una finestra de doble esqueixada i arcs de punt rodó monolítics. S'hi han obert algunes finestres modernes que poden haver destruït les antigues. El parament constructiu d'aquesta església és de carreus de pedra calcària mal escairats que sovint, no a per tot, s'afileren.

En acabar el recorregut per l’ermita i desprès de fer unes fotografies del Mas  que estava tancat hem retornat a recuperar el cotxe i hem decidit anar fer una volta per Maià de Montcal

Església de Sant Vicenç a Mai de Montcal

Església parroquial del poble de Maià de Montcal. Fou restaurada al 1978 coincidint amb el mil·lenari de la primera cita documental del temple. La construcció que ha arribat fins als nostres dies és, però, romànica, del segle XII. És d’una sola nau amb volta de canó apuntada i capcer se

micircular. Una cornisa, que ressegueix tot l’edifici, marca l’alçada de l’església abans del seu realçament. A ponent i damunt la porta principal hi ha un campanar que no és de la construcció original sinó que es va fer en la fase d’ampliació aprofitant una part de l’espadanya original; és de secció quadrada amb teulat a quatre vessants i obertures d’arc de mig punt per les campanes. El perímetre de l’absis és recorregut per un fris sustentat per cinc mènsules que representen: un cap d’home, una gran fulla amb els nervis molt marcats, fulles d’acant, un home portant quelcom a les espatlles i un àngel amb les ales esteses. La façana principal es troba ubicada al costat de ponent. Aquí hi ha la porta d’accés al temple formada per arcs en degradació, llum rectangular, llinda i timpà llis rectangular, tot protegit per un guardapols semicircular. La porta guarda el forrellat fet de ferro forjat que probablement és coetani a la construcció del temple. Els dos batents de la porta estan compostes per planxes de ferro subjectades i reforçades per claus; al centre es troba el passador que té l’extrem amb forma de cap de serp i les anelles que l’aguanten estan decorades amb motius de cercles.

Fet el recorregut pel poble hem decidit anar a dinar al restaurant  “La Torre de Maia”