Fort La guardia a Prats de Molló

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la Catalunya Nord, a la comarca del Vallespir per conèixer el Fort La Guàrdia (Fort Lagarde), a Prats de Molló, (a 90 km de Banyoles).

 Hi hem anat per Olot, Camprodon, Coll d’Ares i hem baixat fins el poble de Prats on hem aparcat el cotxe. Hem anat a l’oficina de turisme on ens han donat un plano de la ciutat i ens han confirmat que estava obert el Fort i que calia pujar-hi a peu. Hem seguit en direcció a l’església des d’on comença la pujada a la fortalesa.

Entrada a la Vila vella

 Hi ha dues maneres de pujar-hi o mitjançant un túnel  amb una forta pendent on hi ha una corda a la dreta per ajudar-te a pujar o bé per un sender a l’aire lliure on vas guanyant alçada més suament.

Nosaltres hem optat pel túnel i hem vist que no era la millor opció però ja havíem començat a pujar, al baixar hem vist que era millor haver agafat el sender.

A dalt la fortalesa tens la possibilitat de fer una visita guiada segons a quina hora hi arribes, nosaltres hem fet la visita pel nostre compte ja que no coincidia amb l’horari.

La fortalesa és molt gran i no es visita pas tota la construcció però ja ni ha prou per fer-te una idea de quina qualitat de vida devien tenir els pobres soldats destinats a aquest lloc.

Són considerables els espais del forns de pa, la cisterna que segons hem llegit era una reserva d’aigua per 4000 homes durant un  mes.

El Fort La Guàrdia

Situat molt a prop (325 metres de distància del poble i 100 de desnivell), al nord-est i per damunt de la vila, el vell Castell de la Guàrdia fou totalment refet per Sébastien Le Prestre de Vauban el segle XVII, conservant només la torre de guaita del segle XIII, integrada en els edificis centrals del fort. Servia de defensa alhora de la vila i del proper Coll d'Ares, a més de controlar el pas per la vall del Tec. En els diversos conflictes armats entre els reis francès i espanyol

al llarg de tota l'edat moderna, aquest fort, que disposava de capella i d'hospital militar, adquirí una gran importància estratègica.El 1659, el Tractat dels Pirineus va tenir com a conseqüència l'annexió del Vallespir, el Rosselló, el Conflent, el Capcir i una part de la Cerdanya al Regne de França. Prats de Molló passà a ser un considerable lloc fronterer. L'annexió del Rosselló a França causà males dades econòmiques: va aïllar Prats i la seva vall de la resta de pobles amb els quals es relacionava tradicionalment. El restabliment de la gabella, impost sobre la sal suprimit el 1292, dóna als habitants la idea d'organitzar un comerç lucratiu però perillós: el contraban de sal vinguda del sud pel Coll d'Ares i els passos veïns. I, quan el poder reial s'implicà en la repressió d'aquest contraban, la població es rebel·là, conduïda pel company i saliner Josep de la Trinxeria (1666). És la revolta dels Angelets, que prengué molt ràpidament un caire d'aixecament antifrancès que es prolongà fins al 1673. Fou una de les causes de la construcció del Fort de la Guàrdia pel mariscal de Lluís XIV Sébastien Vauban, que englobà una antiga to

rre de guaita medieval. Dominant la ciutat fortificada, el Fort de la Guàrdia va ser construït en primer lloc per a protegir la nova frontera i vigilar l'entrada de l'Alt Vallespir. De forma accessòria, havia de permetre evitar una nova revolta com la dels Angelets de la Terra i mantenir a ratlla als habitants descontents a causa de l'annexió dels comtats de la Catalunya del Nord a França.

Els espanyols van assetjar Prats de Molló sense èxit el 1691. El Fort Lagarde no va haver de defensar de cap setge abans de la guerra de 1793, que va oposar els francesos i els espanyols. El general Antonio Ricardos va llançar la seva ofensiva inicial pel Coll d'Ares, i es va trobar amb el Fort Lagarde en primera línia. Va ser pres ràpidament i va quedar en mans dels espanyols fins al 1794, data en la qual les tropes franceses del general Dugommier van aconseguir fer retrocedir els espanyols a l'altra costat dels Pirineus.

(Viquipedia).

Un cop visitat el fort hem agafat el sender i hem baixat fins el poble on ja hem arribat quan les botigues estaven tancades i només els restaurant eren oberts, n’hem escollit un que hi havia a la plaça de l’ajuntament on hem dinat a l’aire lliure.