A Sant Miquel de Sorerols

En la sortida d’aquest dimarts hem anat a conèixer l’església de Sant Miquel de Sorerols a la comarca d’Osona, l’ermita és troba entre Tavertet i Santa Maria de Corcó, a la gent d’allà els hi agrada més dir l’Esquirol.

Hem pres la decisió d’anar-hi per Olot, Les Presses, Sant Esteve d’en Bas, coll de Condreu i Cantonigros. Aquí hem agafat una pista que ens ha deixat a l’encreuament de la carretera de Tavertet a L’Esquirol, km. 4,5 on havíem de deixar el cotxe per començar l’excursió. 

Arribats al km 4,5 hem vist que podíem seguir amb el cotxe fins a Treserra un petit veïnat amb tres o quatre masies on hi ha un pedró de pedra molt treballat.

Aquí hem deixat el cotxe i hem començat a caminar, el camí no presenta cap dificultat ample i sense apreciables desnivells, de fet una pista apta per a un cotxe com el nostre. Però del que es tractava era de caminar fins a Sant Miquel i gaudir del paisatge, de la natura i d’un dia clar de primavera.

En mitja hora hem arribat a Can Subirana, malgrat que de l’indret se’n diu Sobiranes, havíem llegit que en aquesta masia es podia demanar la clau de l’ermita, cosa que hem fet desprès d’escoltar un reguitzell de gossos que ens donaven la benvinguda alhora que la persona de la masia sap que té visites.

Una persona molt amable ens ha atès i ens ha deixat la clau de l’església sense deixar cap penyora. “Feu cara de ser bona gent” ens ha dit.

En mitja hora més hem arribat a l’ermita que queda aixecada dalt d’un petit turó, molt a prop, quasi a tocar d’una altra petita masia.

Hem pogut veure ben aviat que l’ermita estava molt ben restaurada, el fet de poder-la visitar per dins ens ha plagut molt. Està tota la pedra neta i tot ben conservat. hem vist que feia poc s’hi havia incorporat una altra campana. Adossat a l’ermita hi ha un petit cementiri amb dues làpides. Al tornar la clau hem sabut que eren el pare i la mare de l’ home que ens l’ha deixada.

Sant Miquel de Sorerols

L’església de sant Miquel, esmentada al s. XI, va ser substituïda per una altra que Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, va consagrar l’any 1091. La despoblació del segle XIV va provocar que passés a ser sufragània de Sant Cristòfol de Tavertet. L’any 1956 va ser restaurada amb l’ajut de la Diputació de Barcelona.

L’església és de nau única, capçada a l’est per un absis semicircular. L’absis és decorat per un fris d’arcuacions cegues que queden dividides en sèries de tres entre lesenes; té, també tres finestres de doble esqueixada. La mateixa ornamentació es repeteix als costats longitudinals de la nau, però només en el sector proper a l’absis.

A la façana de l’oest s’alça un campanar de cadireta amb dues campanes que té la coberta feta de lloses. Al sud hi ha dues finestres de doble esqueixada i la porta, que és ressaltada per una arquivolta feta amb dues filades de pedra i conserva la bonica ferramenta, restaurada, ja que només les dues peces de la part superior son originals. La nau és coberta per una volta de canó feta amb pedres col·locades a plec llibre i reforçada mitjançant tres arcs torals. El presbiteri, una mica aixecat respecte al nivell de la nau, conserva un paviment de lloses i cairons. El gruix dels murs i el fet que la nau estigui desviada fan pensar que l’església va ser construïda en dues fases, totes dues, però, dins de la segona meitat del s. XII.

Al Museu Episcopal de Vic se’n conserva un bonic encenser d’aram repussat  i esmaltat del s. XIII.

Un cop fetes les fotografies de dins i de fora hem refet el camí. Hem passat per davant del puig on hi ha el castell de Sorerols, del que en queden escasses restes, amb un accés dificultós degut a la espessa vegetació.

Ben aviat hem arribat a Can Subirana on els gossos han tornat a fer el cerimonial de cridar i avisar l’amo. Hem tornat la clau i hem sabut que la persona que ens ha atès era el Sr. Subirana, que tenia un fill que vol continuar seguint a la masia. Hem vist que en el dintell de la porta de la masia posa 1407, però ens ha dit que té documents del segle XIII i que l’església de Sant Miquel és original del segle XI i fou consagrada l’any 1095.

Abans de marxar li hem demanat si coneixia un lloc a prop per dinar, ens ha recomanat L’Hostal Collsacabra a  L’Esquirol.

Ens hem acomiadat tot agraint la seva gentilesa i les seves explicacions. Estem convençuts que tant de la restauració de l’ermita, com l’església tan polida, com l’indret acollidor el Sr. Subirana n’ha sigut art i part.

 Hem refet el camí  fins on teníem el cotxe i seguint les instruccions del Sr. Subirana ens hem arribat al Hostal Collsacabra a dins de L’Esquirol on hem fet la cloenda de la matinal.

Un menú a un bon preu, amb tres plats, pa vi i postres ens ha complert satisfactòriament les expectatives del lloc.