Sant Pere i Sant Feliuet de Savassona

La sortida d’aquest dimarts ha estat a l’Espai Natural de les Guilleries - Savassona. Volíem conèixer Sant Pere i Sant Feliuet de Savassona, el seu castell i els paratges arqueològics i prehistòrics de la Pedra del Sacrifici i els diversos gravats del Pla de Savassona.

Per arribar-hi hem anat a trobar la C-25 fins a la segona sortida de Vic - Roda de Ter. Hem seguit cap a Roda de Ter i a 1 km. cap la dreta direcció Tavèrnoles. Passat el poble ja es troben  indicacions per fer la descoberta i deixar el vehicle.

Nosaltres primer hem anat a Sant Pere de Savassona que es troba en un trencall a la dreta de la carretera que va al Parador de Sau. L’església queda a 50 metres del castell. L’església era tancada i el castell és privat i no es pot visitar.

Sant Pere de Savassona

És un edifici romànic d'una sola nau, sobrealçada posteriorment, amb un absis semicircular a l'est. Prop de l'absis, al mur nord, hi ha una absidiola semicircular. Al costat simètric no hi ha una altra absidiola, com caldria esperar, sinó un espai de planta quadrada. Les capelles laterals es veuen a totes dues bandes de la nau que van ser afegides posteriorment. A la façana principal, modificada al S.XVII, hi ha la porta, coronada per un òscul i un campanar de cadireta de dos ulls.

Castell de Savassona

El castell de Savassona és un castell medieval que es troba al terme municipal de Tavèrnoles (Osona). Fou declarat Bé d'Interès Nacional com a monument històric el 1949.

El castell, estratègicament situat a 611 metres d'altitud, fou renovat als segles XVII i XIX i encara és habitat. Té elements medievals, murs de defensa i torre triangular a l'interior de l'edifici.

El Castell de Savassona està documentat d'ençà l'any 890, sota el domini dels vescomtes d'Osona i regit per la família de cavallers dels Savassona, que esdevingueren senyors de la baronia de Savassona. Al segle XII, seguia sota el domini de la mateixa família.

Cal tornar a la carretera i molt a prop d’aquest indret hi ha l’aparcament per pujar a Sant Feliuet de Savassona, un camí ben marcat i senyalitzat et porta a dalt d’un turó on es troba l’ermita. Aquí hem pogut fer una fotografia de l’interior gràcies a una petita obertura articulada de 10 x 10 cm que et permet posar la màquina i fotografiar l’interior de l’ermita..

Uns plafons ajuden a reconèixer la quantitat de muntanyes que es veuen des d’aquest indret ja que queda dalt d’un turó i tens una vista extraordinària, Al voltant de l’ermita es troben diferents tombes i dipòsits d’aigua excavats a la mateixa pedra. Un lloc on hi ha uns bancs de fusta que et permet gaudir del silenci i del paisatge.

Sant Feliuet de Savassona

És troba situada en un indret espectacular, sobre una gran roca al centre d'un poblat ibèric. És un edifici format per una sola nau romànica que conserva l'absis rectangular lleugerament trapezoïdal a llevant, d'època preromànica. La nau fa aproximadament 9 x 3 m i és coberta amb volta de canó. Consta de dos portals, l'original al mur de migdia, d'arc de mig punt adovellat, i a ponent hi ha una porta de construcció posterior (segle XVI), amb una estrella salomònica inscrita dins un cercle a la dovella central. Al damunt hi ha un petit òcul i el capcer coronat per un campanar d'espadanya, en el qual s'obren dos grans finestrals d'arc de mig punt que actualment no tenen campanes. És construïda amb pedres sense polir llevat d'alguns carreus dels angles i les obertures. La nau és coberta amb teules i els ràfecs són de lloses de pedra, element que es repeteix en el cobriment de l'absis.

Hem fet un volt per la carena i hem refet al camí. A l’arribar al Pla de Savassona on hi ha  una magnífica pineda de pi roig, hem començat la descoberta de les diferents pedres començant per la Pedra dels Sacrificis.

La gran Pedra dels Sacrificis d’unes 400 tones de pes, és segurament despresa del carener rocós principal i està excavada per sota, segons unes excavacions fetes el 1976 que complementaven unes d’anteriors. Es van trobar tombes amb estris i diferents ossos datats a uns 2.350 aC. Els diferents materials obtinguts es troben a l’actualitat al Museu Episcopal de Vic. L’origen dels solcs gravats a la pedra han estat interpretats de dues formes: la primera que les tribus neolítiques que aquí vivien feien sacrificis humans i animals i la sang s’escolava pels reguerots de la roca i es recollia (d’aquí el nom) i la segona i més probable, és que aquests solcs eren les guies que sostenien les teulades de les cabanes construïdes a sota seu. Sigui com sigui, el lloc és màgic i misteriós i digne de conèixer.

Hem seguit i hem anat a veure La Pedra de les Bruixes, La Pedra de l’Home. El Dau, totes elles es troben protegides per unes estaques  i un cable que hi dona la volta, també en cada una hi ha una explicació de les característiques de la mateixa.

En acabar el recorregut hem refet el camí fins a trobar el cotxe. Ens hem decidit per anar a dinar a Sant Julià de Vilatorta