Santa Eugenia de Berga i Santa Maria de Seva

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la comarca d’Osona, on teníem pendent d’anar a conèixer l’església romànica de Santa Maria a Seva i les restes del castell i església de Sant Martí del Brull.

Hem anat a trobar la C-25 per seguir en direcció a Vic i hem abandonat l’autovia a la sortida de Calldetenes on hem agafat la N-141d fins quasi l’entrada de Vic on hem seguit per la B-520 direcció Torelló.

Absis i campanar des de el darrera  de l'església

Quan hem passat per Santa Eugènia de Berga hem recordat que, de fa temps, teníem pendent una descoberta d’aquesta població on es troba una de les edificacions romàniques amb tres estrelles segons la Catalunya Romànica i hem entrat a la població per conèixer aquesta joia del romànic i no ens ha decebut gens, hem quedat sorpresos del conjunt arquitectònic del monument.

La visita podia prometre més si hi havia la possibilitat de poder entrar. Com que queda davant mateix de l’ajuntament hem entrat per veure si la podíem visitar, molt amablement ens han indicat la rectoria on a l’arribar-hi hi havia el Mn. parlant des de la finestra amb un vianant. Li hem demanat, li hem pregat si ens podia deixar la clau i molt amablement ens ha dit ja vinc i us acompanyo.

Evidentment una visita, diguem-li guiada, amb una persona tant coneixedora de l’edifici i de la història (17 anys a la parròquia) et fa adonar d’una sèrie de elements i de detalls

que difícilment un mateix ho pot descobrir.

Santa Eugènia de Berga

Interior de Santa Eugenia

L’església és documentada a partir de l’any 917, quan era dins el castell de Taradell. Pocs anys més tard, el 976 s’esmenten les seves funcions parroquials. Originàriament era també dedicada a santa Cecília. L’edifici va ser renovat l’any 1050 i consagrat segurament per l’abat Oliva. Aquesta nova església tenia una nau amb transsepte i tres absis que eren dedicats a santa Eugènia, Santa Maria i San Jaume en un mateix altar. L’any 1144 va ser cedida a la canònica de Vic, la qual cosa va suposar que es fessin importants reformes, com la construcció d’un cimbori coronat per un campanar i un bonic portat esculpit. Van ser obres tant importants que l’església va ser novament consagrada l’any 1173 per Pere Redorta, bisbe de Vic, i Ponc, bisbe de Tortosa. Durant els segles XVI i XVII s’hi van afegir capelles laterals i es va suprimir un absis per fer-hi una sagristia. Va ser restaurada per la Diputació de Barcelona entre els anys 1955 i 1975, i la Generalitat de Catalunya l’any 1987, va restaurar el campanar. Es monument nacional historiartístic des de 1931,

Capitell del portal

Actualment l’església té planta de creu llatina. Consta d’una nau amb un transsepte on s’obren els tres absis semicirculars situats tots a l’est. A l’encreuament de la nau amb el transsepte. És a dir, al creuer, s’aixeca el cimbori coronat pel cost del campanar.

Text Catalunya Romànica

A partir d’acabar la visita i acomiadar-nos del Mossèn hem decidit anar només a conèixer Santa Maria de Seva.

Hem retornat a la B-520 i hem seguit direcció Taradell, Sant Miquel de Balenyà i Seva on hi hem arribat al mateix temps que ha començat una tempesta d’aigua, pedra  i vent que ens ha tingut immobilitzats més de 15 minuts dins el cotxe, finalment hem sortit i hem anat a conèixer Santa Maria, aquí ja no hem tingut temps de descobrir on hi ha la clau. Hem fet una volta per casc antic, pel voltant de l’església unes fotografies i hem retornat al cotxe.

Santa Maria de Seva

Portal de Santa Maria de Seva

L’església apareix esmentada l’any 952. Era dins de l’antic terme de Seva, que va passar posteriorment a anomenar-se castell del Brull. Entre el final del segle XI i entrat el XII es va aixecar un nou edifici també dedicat a san Pere i a sant Joan . Durant els segles XVII i XVIII va ser reformat allargant la nau, suprimint l’absis, afegint capelles laterals i sobrealçant la teulada. El portal va ser transformat l’any 1915 en estil neoromànic..

.L’element que més caracteritza  l’església és el campanar de torre, datat del segle XII i molt poc modificat respecte a la resta de l’edifici. És de planta quadrada, té una alçaria de 26,50 m. Sis pisos i un acabament a dos vessants que queda ocult per uns merlets fets durant la reforma de l’inici del segle XX. Els murs es fan més estrets internament a mesura que puja l’alçària de la torre.

Fet el recorregut per el casc antic hem retornat per on havíem arribat i ens hem quedat a dinar a un restaurant a Sant Miquel de Balenyà. Fet el fet hem seguit en direcció a Banyoles.