Sant Llorenç i Sant Romà de les Arenes

Havent llegit d’una rehabilitació de San Romà de les Arenes hem recuperat una sortida que vam fer fa uns anys i que no vam publicar, avui creiem que val la pena per la tasca de recuperació que s’ha fet d’aquest indret.

Sant Llorenç de les Arenes

Per arribar a Sant Llorenç de les Arenes i Sant Romà, hem anat direcció  Girona on hem seguit per la carretera C66 que va de  Girona a la Bisbal, passat Bordils hem agafat un desviament a l’esquerra en direcció a Sant Joan de Mollet i Flaçà, a dins de Flaçà hi ha una indicació a Sant Llorenç de les Arenes que hem seguit fins a trobar el veïnat de Sant Llorenç, és la mateixa carretera que va a Foixà.

L’església de Sant Llorenç de les Arenes queda junt al cementiri i a tocar d’un parell de cases del veïnat, potser que una d’elles hagués estat la rectoria. Sembla que el nom de les Arenes prové de les extenses sorreres que ocupen una gran part de les seves rodalies.

L’església documentada des del final del s. XII, quan el compte d’Empúries Ponc Hug II, va donar l’església als templers. Consta que l’any 1236 hi tenia una comanda l’orde de l’hospital. Durant els ss. XVII i XVIII es van afegir dues capelles laterals al costat nord, però l’església conserva gairebé intacta l’estructura original.

Sant Romà de les Arenes fa 9 anys

Hem tornat el cotxe i hem seguit per la carretera direcció Foixà, molt aviat hem trobat un cartell que indicava Romans i des d’on sortia una pista de terra que hem seguit fins que més enllà hem trobat a l’esquerra un camí ampla que porta a la presa de Colomers. Val la pena d’anar-hi ja que és una obra de l’edat mitjana molt interessant.

El sistema hidrogràfic de Colomers és força senzill. Només hi ha un riu, el Ter, que frega la part meridional del terme, on forma un gran meandre, en direcció oest-est.

Durant l’alta edat mitjana (ss V-XI), a l’altura del terme municipal, es dividia en dos braços: el septentrional, que anava cap al golf de Roses i desembocava entre L'Escala i Empúries, i el meridional, que seguia el recorregut actual, travessava la platja de Pals i desembocava prop de l’Estartit, això és, més al nord de l’actual desembocadura (que data de la desviació de 1790).

El darrer braç, abans de les pèrdues d’aigua provocades pels sistemes de regadiu, que comportaren una disminució de la velocitat i del cabal de les seves aigües, les quals afavoriren la deposició i sedimentació dels materials d’erosió que transportaven i, per tant, la formació d’al·luvions, permetia la navegació lleugera fins a Torroella de Montgrí.

Presa de Colomers

El segle XIII, per aprofitar millor les seves aigües, s’hi construí la Resclosa de Colomers (recentment reconstruïda) per elevar el nivell de les aigües i derivar-ne una part al llit del Rec del Molí o del Marquès de Sentmenat per tal de moure una sèrie d’antics molins fariners d’aigua que el Marquès tenia en el seu recorregut.

El Rec del Molí, que, arrencant de Colomers, passa per Jafre, Verges, Bellcaire d’Empordà i mor al nord d’Empúries, era el canal de regatge més important del Baix Empordà. Actualment encara rega una extensa zona del Baix i l’Alt Empordà: tota la plana esquerra del Ter fins al mar de Sant Martí d’Empúries. Antigament se n'extreia l’aigua per regar mitjançant poalanques.

Hem deixat els paratges de la resclosa i hem retornat a la pista de terra per seguir a trobar Sant Romà. Molt aviat hem trobat els plafons que explicant com era aquest veïnat,

En la darrera visita, ja fa uns anys, va ser gràcies a un pagès que anava amb un tractor que varem descobrir aquest indret, el paratge era cobert de vegetació i el terra era tot de sorra, son dunes amb una vegetació exuberant on per tossuts varem trobar les restes de Sant Romà, varem escriure en aquella ocasió que l’església estava en molt mal estat i que no creiem que es pugues salvar si no es feia una actuació molt urgent.

L’any 2015 es van fer treballs arqueològics el 2016 es va consolidar l’ermita netejant l’indret i cobrint les restes de l’ermita amb una teulada metàl·lica.

avui hem trobat que s’ha fet un ample camí que permet fer un recorregut per tot el que s’ha trobat en aquest poblat de Sidillà.

Edifici de Sant Sebastià

Sant Romà de les Arenes al 2018

L’edifici de Sant Sebastià es troba a al punt més estret del Puig de Margodell i delimita el conjunt de Sidillà per l’extrem nord.

El Poblat:

Se situa a tocar de l’església per la banda nord. Esta format per una trama de 15 espais de 612 m2.

És desconeix la seva extensió total, però, sens dubte, ocupava, tot el Puig Margodells.

L’església de Sant Romà

Esta orientada en sentit est-oest. És de planta rectangular, de 17,34 m de llargada per 5,36 m d’amplada, amb una capçalera quadrangular, i està construïda amb maçoneria lligada amb morter i coberta amb volta de canó a la nau a l’absis.

El lloc de Sidillà s’esm3enta per primera vegada en textos me4dievals de finals del segle X. En el testament del Clergue Bernat Belel (1065) s’hi fa referència com a parròquia de Sant Romà. El clergue manifests el desig de ser-hi enterrat i dona les seves propietats a la seu episcopal de Girona, el bisbe de la qual era, aleshores, Berenguer Guifré, que professava veneració per Sant Romà.

En acabar la descoberta hem fet via per la mateixa pista de terra fins a Foixà on hem fet una visita a l’ajuntament per demanar informació d’aquesta rehabilitació.

Sortint ens hem decidit per anar a dinar a un restaurant a peu de la carretera de Girona a Palamós.