Al poble d'Anglès i Sant Pere Srstronques
Avui hem anat al poble d’Anglès per conèixer
el seu barri gòtic i fer una caminada des d’aquesta vila fins a l’ermita de
Sant Pere Sestronques.
Val a dir que no
havíem fet mai una descoberta per aquest poble, però quan vàrem llegir que el
seu municipi tenia un magnífic barri gòtic va créixer el nostre interès, si
això ho podíem vestir amb una excursió d’un parell hores ja teníem la matinal
del dimarts
Arribats a Anglès
hem anat a l’Ajuntament a demanar un plano per conèixer on teníem d’anar per
veure les cases i edificis del seu barri gòtic, amb molta amabilitat ens han
ofert tota classe d’informació per descobrir tots els indrets i voltants del
poble.
Tot anant cap a
l’Ajuntament ja hem vist al carrer Major quatre o cinc cases molt boniques, amb una explicació en
cadascuna d’elles, la majoria són cases de tres plantes i alguna a més amb
golfes, pertanyen la majoria al s. XVI i XVII.
El final del carrer
Major es troba la plaça de la vila on es troba l’edifici de l’Ajuntament. La
plaça havia sigut el pati d’armes del castell ja que és el lloc més alt de la
vila.
Hem començat per
anar a veure una casa al carrer del castell “Can Peix” un habitatge construït
per Rafel Masó, es tracta d’una casa modernista de planta baixa i pis, en la
que hi hem vist unes ménsules de pedra que sobresurten de la façana amb
dibuixos de peixos i amb el nom de “Casa Peix” diferents motius d’ornamentació
complementen la decoració de la façana.
Sortint del carrer
del Castell hem seguit cap el carrer d’Avall on hi ha la majoria de cases
gòtiques, algunes del s. XV i XVI, La majoria en molt bon estat de conservació
n’hem comptat set o vuit, més unes voltes, més unes arcades molt
interessants.Un carrer que val la pena conèixer i gaudir del seus diferents
estils arquitectònics.
Vila
Vella d’Anglès
El barri vell d'Anglès reuneix diversos estils
arquitectònics que li atorguen un gran valor històric i artístic. Destaquen
especialment el Carrer Major i el Carrer d'Avall, en el qual sobresurten dues
arcades peculiars i interessants. Gairebé tots els edificis del barri antic
ofereixen un gran interés, com a conjunt o com a detalls arquitectònics com ara
portals, finestrals, dintells, inscripcions, etc.
Els carrers i carrerons del nucli antic (Carrer d'Avall,
Carrer Major, Travessera d'Avall -antic Call jueu-, Plaça de la Vila , Carrer del Castell,
Carrer de Jacint Verdaguer, Carrer del Molí...) permeten observar l'evolució de
l'arquitectura rural catalana des de l'època medieval fins al noucentisme.
Destaca sobretot l'estil que podríem anomenar gòtic final i primer renaixement.
(Viquipèdia)
Amb la documentació
que teníem i la que ens han donat, hem sortit d’Anglès per deixar enrera el
poble i aparcar el cotxe al costat d’una zona industrial on ja hem vist el
cartell de la direcció que ens calia prendre. A Sant Pere Sestronques tres km.
que hem fet pel mig de camps de conreus, camps on pasturen multitud de vaques i
un bon tros de bosc on hi hem vist
moltes alzines, molts pins, molts bassals d’aigua i molts avellaners, se’n diu
el “camí dels avellaners” i a més el recorregut transcorre per l’antiga via
medieval que comunicava Anglès amb Santa Coloma de Farners.
També hem vist que,
en els llocs on hi toca el sol, el bruc ja és florit.

Sant Pere Sestronques
Alguns estudiosos
consideren que aquesta església pot tenir un probable origen pre-romànic.
Inicialment fou sufragània de Sant Amanç d’Anglès, i desprès va passar al terme
parroquial de Sant Martí Sapresa. A partir del s. XIII fou un lloc de gran
devoció comarcal. Gràcies a la restauració del 1994, feta per la família
Bassols, es van reparar les cobertes i el paviment de l’edifici i també es va
descobrir una obertura amb arc de ferradura de grans dimensions, al mur nord.
Hem retornat a
Anglès per recuperar el cotxe i hem sortit per una carretera estreta però molt
agradable que ens ha portat fins a Brunyola vila on hi ha un castell, on s’hi
fa una fira de l’avellana i que el restaurant tanca els dimarts. tot això ho
desconeixíem i ens a agradat molt descobrir-ho perquè l’indret és molt bonic.
Desprès de fer una descoberta pel perímetre del castell hem abandonat Brunyola
per anar a dinar a la Crosa
(és el nom d’un volcà molt proper) en el veïnat de Sant Dalmai.
El dinar molt correcte, molt ben atesos i el principal també molt bé, al
sortir ja hem fet cap a Banyoles
0 Comments:
Post a Comment
<< Home