Camp dels Ninots i termes romanes a Caldes de Malavella

La sortida d’aquesta setmana ha estat a Caldes de Malavella per conèixer les termes romanes, l’ajuntament, Vichy Català, Balneari Prats i descobrir l’indret del Camp dels Ninots.

Per arribar-hi hem agafat l’autopista fins a la sortida de fornells, hem seguit per la N.II fins atrobar el desvio a Caldes de Malavella.

Arribat a Caldes hem anat a l’ajuntament per tenir una mapa de la vila i com fer-ho per arribar Camp dels Ninots, amb tota la informació ja hem anat a veure per proximitat les termes romanes i el seu entorn. Ens ha sorprès l’emplaçament a dins del mateix poble d’aquestes termes. Molt ben restaurat en prou informació per veure com havia estat aquest indret que no en teníem coneixement de l’existència d’un monument tant important

Termes romanes

Monument històric d’interès nacional. Són les restes més ben conservades del municipi romà d'Aquae Calidae, actualment Caldes de Malavella. La recuperació de les termes va començar amb les excavacions arqueològiques de Norbert Font i Sagué en el període 1897-1902. Després d’anys d'inactivitat les excavacions es van reprendre entre el 1990 i el 1993, i es van acabar entre el 2002 i el 2007, ja dins dels treballs de rehabilitació i museïtzació. Però el que hi havia abans de les primeres excavacions era molt més significatiu. Descripcions i dibuixos del 1876 i 1881 detallaven que les estances de l'ala est i el porticat d'aquell mateix costat es conservaven encara fins al sostre, que era de volta de canó.

 Encara es poden observar els mecanismes de funcionament d'aigua gairebé intactes. L'edifici consta d'una piscina central i una sèrie d'habitacions al voltant per rebre tractaments curatius. Hi ha tres espais en la part posterior, inicialment es pensava que eren banyeres, però es tracta d'estades on s'usaven olis.

església de Caldes de Malavella

Hem fet un passeig per l’entorn i hem anat a trobar el carrer Furest on hem vist el Balneari “Vichy Catalan” i el Balneari Prats així com diferents cases modernistes que es troben en el mateix carrer, La casa de Pla i Deniel, del finals del XIX d’estil neoclàssic, la casa del poeta Francesc Matheu, la torre dels ocells, i la torre de les punxes  aquestes d’estil modernisme.

Hem agafat el cotxe i hem seguit en la direcció que ens han dit a l’ajuntament per trobar el Camp dels Ninots, no estat difícil arribar-hi ja que molt aviat hem trobat plafons i un cartell.  

El Camp dels Ninots és un jaciment paleontològic en un antic cràter de 500 metres de diàmetre i que deu el seu nom a les formes capritxoses de les pedres d'òpal que abunden. Abans de la seva descoberta mai no s'havien localitzat restes del plistocè inferior tan concentrades en una mateixa zona, en tanta quantitat i en tan bon estat de conservació. A més de les nombroses mostres d'indústria lítica (eines rudimentàries), que corroboren l'existència d'homínids en aquest lloc de la Selva, fa més d'un milió d'anys.

S'han recuperat, en les argiles a una profunditat d'uns dos metres i mig, fòssils de plantes, un rinoceront i restes de bòvids i de micro mamífers, com rosegadors i eriçons, a més d'aus, tortugues i peixos, que permetran traçar una seqüència exhaustiva de l'ocupació humana i animal més primitiva del qual es té notícia a Catalunya, des del plistocè inferior enmig. Fins a aquest moment, s'han realitzat tres excavacions, totes elles dutes a terme per l'equip d'arqueòlegs i paleontòlegs de l'Institut de Paleoecología Humana de la Universitat Rovira i Virgili; una primera el setembre del 2004, la segona l'octubre del 2005 i l'última, en la qual es va trobar un tercer bòvid i un rinoceront, el maig del 2006.

Feta la descoberta hem deixat per més endavant anar a veure us seguit d’arbres monumentals que té la població i el Poblat medieval de Caulers que pel que hem llegit promet ser molt interesant.

Poblat medieval de Caulers

Datat entre els segles VIII i IX, quan un grup de gent va repoblar aquest lloc. Aprofitant les ruïnes d'una torre de vigilància de l'època romana es van establir formant un petit poblat. La seva planta és la típica dels poblats fronterers dels comtats catalans amb l'Espanya islàmica. Les restes daten del segle IX i ens deixen entreveure una ermita d'una sola nau d'estructura rectangular, a la qual s'accedeix per una porta lateral i un absis quadrat. Absis i nau estan connectats per un arc de mig punt i constitueixen les restes d'una església preromànica, únic exponent d'aquesta època a la nostra comarca.

Finalment hem decidit anar a dinar a Cala Manela, un restaurant molt a prop de l’església parroquial de Sant Esteve.