Sant Bertomeu de sesgorgues i Tavertet
La sortida d’aquest dimarts ha estat per fer
una passejar pel poble de Tavertet i anar a veure l’ermita de Sant Bartomeu de
Sesgorgues.
Per arribar-hi hem sortit en direcció a Olot
seguint cap a les Presses i a la rotonda que ens portaria al túnel de Bracons
hem agafat
Arribats hem fet la descoberta de l’església i
el cementiri que es troben aïllats en un pla sobre uns espadats, És una capella
de planta de nau única i capelles laterals, amb un absis semicircular molt més
estret, el portal és de mig punt amb la particularitat que aquest està format
per una única pedra, el campanar és d’espadanya reconvertit en torre.
Sant Bertomeu de Sesgorgues
Les primeres notícies de la parròquia daten del segle XI
i estan relacionades amb el mas veí Vilar o Desvilar. Es parla sempre de Sant
Bartomeu Gorga i Ça Gorga no apareix en plural fins als segle XVIII. Fou
parròquia independent fins al 1450 que s’uní en qualitat de sufragània a Sant
Martí de Sescorts d'on es separà a darreries del segle XIX i s'establiren nous
límits parroquials. Per documentació anteriors a la despoblació del segle XIV,
sabem que tenia els següents masos: Desvilar, Arau, Tresserra, Carbonell,
Nofre, Duran, Pasqual, Mierons, Pujol, Marcús, Jonquer, Casacuberta, Conques,
Sentfores i cinc o sis masos més que en desconeixem el nom. Al segle XVI en va
rebre més: Vilaret, Llobet, Verders, Sarriera. Alguns dels masos aquí esmentats
han desaparegut. (Viquipèdia)
Malgrat en l’indret
hi havia un cotxe no hem vist a cap persona, davant de l’església on hi ha una
casa molt gran que devia ser la rectoria i que pel que hem vist deu estar
habitada.
Hem refet el camí
hi hem tornat a la carretera que ja hem seguit fins al poble de Tavertet, hem
aparcat i hem anat a fer un recorregut cap al pla del castell, els espadats que
hi ha i la vista sobre el pantà és extraordinària, caminar tant a prop dels
precipicis dona una mal sensació hi has d’estar acostumat, cal dir que el poble
és una vila florida i que tot està molt ben endreçat.
Hem visitat
l’església de Sant Cristòfol que és la parròquia de Tavertet i es troba a
l’entrada de la població, l’absis s’alça sobre el mateix cingle i la doble
porta et permet veure l’interior de l’església i si poses un Euro la pots veure
il·luminada. El fet curiós es que a l’esquerra de la nau central romànica hi ha
una nau gòtica que es devia afegir molt posteriorment.
Sant Cristòfol de Tavertet
Les
seves notícies més antigues en les llistes de parròquies del bisbat de Vic,
datables entre els anys 1025 i 1050, on l'església apareix com a parròquia de
Sant Cristòbal; en les posteriors, del segle XII, com a Tavertet. El lloc de
Tavertet, amb l'església amb el nom complet es troba en la infeudació
que l'any 1070 feren a Guillem Umbert els vescomtes d'Osona-Cardona,
senyors de Rupit,
Ramon Folc i Ermessenda, de dues
cavalleries de terra que tenia Ramon Miró de Tavertet, exceptuant-ne
l'església. L'edifici del segle XI començà a ser reformat al final del segle
XII o principi del XIII, en erigir-se un campanar amb finalitats defensives. Al
segle XVII s'amplia pel costat de tramuntana amb una nau que s'uní a l'antiga
obrint dos grans arcs. Al segle XVIII s'afegí la sagristia de migdia.
Possiblement, el sobrealçat de l'absis correspon també a aquest moment. A
finals del segle XX es posà al descobert l'aparell romànic
que havia estat recobert i es tornà l'absis al seu estat primitiu.
. A
l'exterior els aparells són força barrejats, predominant el que té els junts
gruixuts. Tot i la seva heterogeneïtat, presenta un cert aspecte unitari, en el
que predominen els modes característics de l'arquitectura osonenca del segle
XI. La pica beneitera que es conserva a l'interior és, probablement posterior a
l'època romànica.
S’ha fet migdia i tot fent un recorregut per
la població hem vist un hostal – restaurant, a Can Nogué, allà hem anat a
dinar.
Sortint hem fet el retorn a Banyoles, és una
sortida una mica allunyada ja que hi ha uns 90 km. fins a casa.
posted by arseni-carme | 2:13 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home