Mare de Déu de la Damunt i Sant Jordi de Puigseslloses

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la comarca d’Osona. Hem anat a conèixer les ermites de la Mare de Deu de la Damunt i de Sant Jordi de Puigseslloses i acabar la matinal a Tavèrnoles per veure l’església de Sant Esteve de Tavèrnoles.

Hem sortit de Banyoles per anar a trobar la C-25 a Fornells de la Selva i seguir direcció Vic fins la sortida Vic - Roda de Ter. Hem seguit direcció Tavèrnoles i molt aviat hem trobat una carretera a la dreta que ens portava a Folgueroles i abans d’entrar al poble  hem trobat a l’esquerra la indicació per anar a la Mare de Deu de la Damunt.

Un espai verd, net, polit i alegre per passar-hi tot el mati, amb un recó on hi ha un jardí amb plantes i flors que surt en el poemari de Verdaguer, amb una font al mig de l’espai, amb uns roures que donen ombra, un lloc on de ben segur si celebra més d’ un aplec i també més d’un casament.

L’espai evoca a Mn. Cinto dons hi ha una llosa de pedra dedicada a Mn. Cinto del poble de Folgueroles. I també hi hem pogut veure a l’entrar el recinte una placa esculpida amb el següent vers

Mare de Deu de la Damunt

“Damunt del meu poblet hi ha una capella

d'una roureda secular voltada

és son altar el trono d'una verge

d'aquella roureda sobirana..."
"L'arpa" Jacint Verdaguer

Les primeres notícies de la capella provenen d’un llegat testamentari que data de 1231 i parla de Santa Maria Superiore. L’historiador Antoni Pladevall ha formulat la hipòtesi que en aquest indret es devia trobar l’antiga església parroquial de Folgueroles, la qual al pas dels segles XI al XII es degué reedificar i es situà a l’emplaçament actual. És una possibilitat reforçada pel fet que dins el 1723, cada diumenge, el rector de Folgueroles anava a celebrar-hi una missa. Caldrien però, excavacions per a saber si en aquest indret, sense que aparentment hi hagi habitatges pròxims, un dia s’hi alçà una església parroquial. De totes maneres no queda en la capella cap element romànic. Fou reformada al segle XVII. Al costat hi ha un bonic jardí que el 1990 van plantar els Amics de Verdaguer i que com un poemari ofereix les flors que va contar Verdaguer en la seva poesia. L'ermita de la Damunt s'alça en el lloc on la parròquia de Folgueroles tingué en els seus orígens una església anomenada "Sancta Maria Superiore". Al peu de la Damunt , centre espiritual dels folguerolencs, contemplem els llocs verdeguerians més assenyalats de la Plana de Vic: a primer terme la masia de Torrents i el poble de Folgueroles; més enllà Sant Jordi de Puigseslloses, la Font del Desmai i can Tona; al fons la ciutat de Vic, la Gleva i Vinyoles d'Orís; a l'horitzó, Pedraforca, els cims del Pirineus, Cabrera; a migdia, el Montseny

En acabar hem seguit fins al poble de Folgueroles per arribar-nos fins a l’ermita de Sant Jordi de Puigseslloses, no ha estat fàcil trobar-ho fins que un veí del poble ens ha deixat seguir el seu cotxe fins a un indret que ja hem seguit la  pista que calia per arribar al lloc..

Hem arribat en un espai a uns tres-cents metres de l’ermita que queda dalt d’un turó i on a través d’un camí i unes escales s’hi pot arribar sense cap dificultat.

Es tracta d’una ermita que a més del seu interès està junt a un dels millors exemples de sepulcres megalítics de Catalunya. Data de l’etapa anomenada Edat de Bronze (2100-1500 aC) i és un monument de cambra funerària i corredor construït amb grans lloses verticals plantades a terra i cobertes, formant galeria, per unes altres de planes. Té una llargada de 10 metres i una amplada de tres.

En aquests ermita de Sant Jordi de Puigseslloses va dir-hi la primera missa Mn. Cinto Verdaguer desprès de l’ordenació sacerdotal.

Sant Jordi de Puigseslloses
El beat Francesc Coll, fundador de les Germanes Dominiques de l’Anunciata, que, allunyat, per les circumstàncies polítiques, del seu convent de Girona, s’havia acollit al mas de Puigseslloses, va cantar-hi missa l’any 1839. També Jacint Verdaguer, que, fill de Folgueroles, havia tingut sempre l’ermita de Sant Jordi a l’horitzó de les seves caminades per la Plana i dels seus somnis de poeta, va dir-hi missa nova el dia 2 d’octubre de 1870.
La capella de Sant Jordi de Puigseslloses, singular per tants motius històrics, ho és encara per l’escassetat d’esglésies dedicades al Patró de Catalunya. La raó és senzilla: quan va divulgar-se per la nostra terra la devoció al gloriós cavaller, les esglésies que han arribat fins a nosaltres ja eren quasi totes aixecades i tenien assignat titular.

Cal fer notar que des d’aquest indret hi ha una gran vista sobre la plana de Vic, un excel·lent mirador per descobrir a través d’un panel els diferents lloc que es poden veure.

Hem refet el camí fins a Folgueroles i hem seguit direcció a Tavèrnoles, arribats al poble hem anat a conèixer l’església de Sant Esteve que, a diferència de l’ermites té una doble porta que et permet veure l’interior sempre i quan hi posis un Euro.

L'església de Sant Esteve de Tavèrnoles

Ês un perfecte exemple de la més pura ortodòxia constructiva de l'arquitectura llombarda, resolta amb una seguretat de concepció i execució, que palesen la presència d'un gran mestre en la seva construcció.

Sant Esteve de Tavernoles

L’església és un magnífic edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular i flanquejada al costat de migjorn per un campanar de torre. La porta original, avui tapiada, es troba a la façana de migjorn; la porta actual, de factura barroca, s’obre a la façana de ponent. Exteriorment l’absis està decorat amb un fris de finestres cegues, distribuïdes en sèries de cinc entre lesenes. El mateix motiu decoratiu s’estén, sense lesenes, per les façanes laterals de la nau.
El campanar és una torre de dos pisos sobre un alt sòcol completament llis. Els dos pisos estan ornamentats amb un fris d’arcuacions llombardes i un de dents de serra a la seva part superior. Ambdós presenten finestres germinades partides per unes senzilles columnes.

En acabar la visita hem seguit en direcció al Parador de Sau fins a trobar a l’esquerra la urbanització de Fussimanya ón hi ha un restaurant per poder dinar.