A Sant Joan de Bossols

Aquest dimarts la nostra sortida ha estat una excursió a Sant Joan de Bossols, dins el PEIN de l’Alta Garrotxa, aquesta ermita ja la volíem anar a conèixer quant vàrem estar a Sant Martí de Corsavell. Aquell dia a l’anar a buscar el cotxe la vàrem veure sobre el cingle a uns tres cents metres sobre nostre. Si aquell dia no va ser possible, avui l’hem conegut.

Hem llegit en el llibre “Santuaris muntanyencs de la Garrotxa” el següent:

“A Sant Joan de Bossols potser li escauria bé la denominació d’ “El desconegut de la Garrotxa”. Els lectors, en les nostres descripcions, troben, malauradament ben sovint, referències a l’estat d’isolament i d’abandó de molts dels nostres santuaris, sobretot d’aquells  que, per la seva situació, podem considerar autènticament muntanyencs.

Sant Joan de Bossols, és, avui, una de tantes esglésies romàniques catalanes en un estat d’incúria total. Molt enrunada, el sostre encara resisteix. Té una sola nau, campanar de paret i absis. Els murs també es mantenen ferms, però el fet que no hi hagi porta facilita l’entrada de bestiar , cosa que accentua , encara més la sensació de deixadesa absoluta. També es troba enderrocada l’edificació annexa que fou casa dels ermitans”.

Part de l’absis

Per arribar-hi hem sortit des d’Albanyà per la pista que porta a Sant Miquel de Bassegoda deixant a la dreta la pista que va a Sant Bartomeu de Pincaró i a l’Hostal de la Muga, just en el coll de Teia surt la pista que t’apropa al sender per on és puja a San Joan. Hem buscat un lloc per poder deixar el cotxe i hem anat a trobar el corriol.

El camí està molt ben marcat amb ratlles grogues i ha més s’hi fet una actuació amb el podall fent-lo molt més transitable. Cal agrair al grup excursionista que hagi fet aquesta tasca de desbrossar el sender. És la millor manera de mantenir un camí. El camí s’enfila amunt, sempre pujant amb petits o més llargs llacets, però sense cap tros planer per agafar aire. Amb 40/45 minuts hem estat dalt, aproximadament uns dos-cents metres de desnivell des de la pista.

Damunt del cingle es troben les restes del santuari i església de Sant Joan de Bossols. L’església es manté en un bon estat en aquest moment. Hi ha una porta de ferro que hem trobat oberta i no hem vist cap indici d’entrada d’aigua, la resta de les edificacions estan en ruïnes malgrat les parets laterals es conserven, algunes, força bé.

Sant Joan de Bossols

Església d'una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta per una volta apuntada mentre que a l'absis és de quart d'esfera. Aquest espai s'obre a la nau mitjançant un arc triomfal de mig punt. Les dues voltes recolzen damunt d'una cornisa motllurada que ressegueix els murs laterals de la nau i la conca absidal. La il·luminació del temple es fa mitjançant dues finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt, una situada a l'absis i l'altra al mur de migdia de la nau. En els paraments interiors, damunt del revestiment arrebossat, hi ha restes de pintures murals de color vermell. El paviment interior és la mateixa roca de la zona, adaptada per a circular-hi. L'accés principal es fa per ponent mitjançant un portal de mig punt adovellat que ha perdut bona part de les dovelles originals. Una motllura a manera de guardapols recorre la part superior de l'obertura. Damunt seu hi ha una finestra rectangular a manera d'espitllera i la façana està rematada per un campanar de cadireta d'una sola obertura del que es conserven les dues pilastres

Part en ruïnes

Les herbes comencen a guanyar terreny i un entorn que havia de ser esplèndid, està quedant ofegat per l’herba, no és així en la vessant nord on el precipici dona pas a una vista espectacular. Una masia aquí, un altra allà , aquell petit poble pot ser Costoja.?. El Montgrí, la badia de Roses. No hem gaudit d’un dia clar, més aviat hem tingut una nuvolada a sobre que en molts casos feia mal pensar.

Hem estat una bona estona intentant descobrir cadascuna de les muntanyes, hem vist això si, que en mig d’una escletxa que ens deixava el Puig Escalerò s’hi veia al darrera l’amic Bassegoda.

Panoràmica des de Sant Joan

Hem desfet el camí i arribats al cotxe hem decidit seguir per la pista que segons el nostre mapa ens havia de portar a una altre pista que és la que hem deixat al sortir d’Albanyà i que va al Bassegoda. Qui la busca la troba a uns 500 metres d’on teníem el vehicle hem trobat la pista esmentada.. El Suzuki , saltant, salvant, pujant entre rocams, canals d’aigua, sots i el que es posi el davant ens hi ha portat.

El Bassegoda treu el cap

Hem girat a la dreta i ens hem trobat al coll de Pincaró on hi ha una cruïlla, mirant els cartells a la dreta pots anar a Sant Bartomeu de Pincaró i a l’Hostal de la Muga i a l’esquerra al coll de Bassegoda. La nostra opció avui, ha estat tornar cap Albanyà havent entès definitivament les diferents pistes que hem fet darrerament i que veiem ens els mapes.

Arribats a Albanyà hem anat a dinar a “Can Cofí” que ja coneixem d’una altra sortida. No hi ha cap altre lloc a Albanyà i aquest no esta malament, és correcte i familiar.