D'Albanya a Sant Feliu de Carbonils

Avui dimarts hem anat a  l’alta Garrotxa a conèixer Sant Feliu de Carbonils, una antiga parròquia situada sobre el poble d’Albanyà, el camí forma part del GR-11 entre Albanyà i Maçanet de Cabrenys.

Sant Feliu de Carbonils és una més de les esglésies romàniques que pertanyent al poble d’Albanyà i que estan escampades per l’alta Garrotxa com són Sant Cristòfol dels Horts que vàrem fer la sortida passada i les que queden sota l’ombra del Bassegoda com són Sant Martí de Corsavell (que ja coneixem) Sant Julià de Ribelles, Sant Joan de Bossols, Sant Corneli de la Muga o Sant Miquel de Bassegoda, les més allunyades Sant Llorenç de Sous i la Mare de Déu del Mont.

Hi hem anat per Avinyonet, Cistella, Terrades, Sant Llorenç de la Muga i Albanyà, a l’entrada mateix del poble hem trobat els indicadors i amb l’ajuda del mapa hem localitzat una pista que s’enfila iniciant-se el camí al costat d’una Masia o Casa gran habitada que cal passar-hi pel costat. Un cartell avisa que a quatre km. hi ha una barrera tancada.

Portal de Sant Feliu de Carbonils

Nosaltres hem seguit la pista fins que aquesta  creua el GR., allà hem deixat el cotxe hi hem iniciat l’excursió. El recorregut va seguint la pista encara que algunes vegades un corriol escurça el recorregut. Les marques del GR ens acompanya’t tot el camí. És una tranquil·litat poder caminar sense el neguit de no saber si vas pel lloc correcte.  A mida que vas pujant vas veient l’embolcall de muntanyes que apareixen a l’horitzó, a la Garrotxa quan guanyes alçada el paisatge també guanya amb excepcionalitat. 

Hem cobert els cinc km. de pujada amb una hora i mitja i al mateix costat del camí hem trobat Sant Feliu de Carbonils, transcrivim el text que hem tret de la pàg de la Web: www.crae.com i que diu així:

Carbonils: Aquest topònim, que dóna testimoni de la importància de la producció de carbó vegetal en aquestes contrades, on fou notable fins ben entrat el segle XIX, és el nom d’un llogarret del municipi d’Albanyà, situat a 609 m.. d’alçada, dalt d’un replà carener, sobre el vell camí que de Sant Llorenç de la Muga pujava als masos del Bac i del Fau.

L’antic terme de Carbonils, que l’any 1981 aplegava només 11 habitants disseminats, es centrat per l’Església romànica de Sant Feliu, que fou parroquial fins al segle XIV. és un edifici d’una sola nau, amb absis de tambor i fris en dent de serra, amb la porta modificada i el campanar de espadanya; al costat nord, s’hi conserva, adossada, la capçalera d’un temple anterior, pre-romànic, amb planta trapezial, arc triomfal de ferradura i volta de canó peraltat.

Façana i lateral Sant Feliu de Carbonils

L’antiga parròquia de Sant Feliu de Carbonils es troba a l’extrem nord-oriental del terme d’Albanyà . L’Església és emplaçada en un replà de la carena, per on s’enfila el vell camí de Sant Llorenç de la Muga al mas de Bac i al Fau. Surt citada l’any 1279 i és romànica (Segles XII i XIII). La capçalera del temple és pre-romànic (segles VIII al IX).

Hem fet unes fotografies i hem refet el camí tornant cap a Albanyà. Al baixar una vegada més hem gaudit d’haver assolit l’objectiu, de la baixada de la panoràmica i sobre tot de l’entorn.

Arribats a Albanyà hem decidit anar a dinar a Sant Llorenç de la Muga i fer-hi una passejada per el poble, ho hem fet mentre descobrim algun lloc nou per dinar, finalment en una plaçeta hem trobat un lloc on es podia menjar a fora .

Sant Llorenç de la Muga

Carrer de Sant Llorenç de la Muga

El nucli antic de Sant Llorenç de la Muga està situat a la banda de migdia del nucli urbà. Es tracta d'un nucli recentment arranjat, dels més destacats de la comarca. Està format per un recinte fortificat de planta irregular, allargada. Els trams conservats que presenten més llargada són els costats de tramuntana, que conserva diverses torres, espitlleres i restes emmerletades, i migdia, aquest últim en paral·lel al riu i més degradat que l'anterior, ja que moltes cases foren afegides al mur. El sector de llevant és més curt que la resta i, a l'extrem de tramuntana, es conserven els vestigis del portal de Baix, el qual actualment forma un passadís. A ponent es conserva el portal de Dalt, de planta quadrada, amb restes de merlets i espitlleres allargades, i format per dos arcs de mig punt adovellats. Ambdós portals donaven accés a l'interior de la vila, travessant-la de llevant a ponent. En general, els quatre sectors del recinte emmurallat esmentat conserven prou i evidents restes de fortificació com sageteres, espitlleres, merlets i torres. L'urbanisme del conjunt està estructurat mitjançant dues grans vies que el travessen d'est a oest. Es tracta de carrers de traçat rectilini, estrets i que en algun racó conformen petites placetes.

Sortint  de dinar hem seguit cap a Banyoles, abans però, a Terrades, en una parada al costat d’un Mas hem comprat cireres que estaven acabades de collir.