Sant Francesc s'hi moria i Sant Fruitós del Grau

La sortida d’aquest dimarts ha estat per anar a conèixer les ermites de Sant Francesc s’hi Moria i Sant Fruitós de Grau a la comarca d’Osona.

Per arribar-hi hem anat a trobar la C-25 a Fornells de la Selva i hem seguit per l’Eix fins a la sortida Vic – Roda de Ter. Aquí hem agafat direcció Vic i al cap d’uns 200 mts. hi ha un trencall a mà esquerra que posa Polígon Industrial Malloles, l’hem agafat i de seguida a l’entrada i al costat de les naus ja veus l’ermita. i el lloc per aparcar.

Es tracta d’un espai molt ben cuidat  al costat d’una casa de pagès on es fa memòria del pas de Sant Francesc, un espai verd que queda al marge del Polígon Industrial.

Segons s’explica, un dia Sant Francesc es va trobar malament en aquest indret mentre passejava en ocasió de la seva estada a la ciutat. Gràcies a l’aigua que li oferí un desconegut pagès del Pou de la Vida el sant va recuperar la salut i la força. Per commemorar aquest fet es va aixecar aquesta capella en l’indret on acostumava a resar llargament.

No és d’estranyar que mossèn Cinto Verdaguer, reconegut admirador de l’obra i la vida de Sant Francesc, sota la seva inspiració escrigués un llibre de poemes.
Recollim un fragment dedicat a aquesta ermita i a la seva llegenda:

 Sant Francesc s’hi moria

És una capella de nau única coronada amb un absis semicircular a llevant. A la part de migdia de la nau s'hi adossa un campanar de torre de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos, acabada amb merlets, els murs són decorats amb arquets cecs, faixes llombardes i decoracions amb serreta, també s'hi obren finestres geminades. La façana és a ponent, el portal és d'arc de mig punt i reposa sobre columnes decorades amb capitells. Al damunt el portal hi ha finestres geminades. A tota l'església, els murs exteriors són decorats amb elements llombards i sota el ràfec de la teulada de la façana s'hi dibuixen uns arquets cecs que segueixen la inclinació de la teulada. Els materials constructius emprats són la pedra basta i la pedra ben treballada; la restauració s'ha portat a terme amb un material molt poc noble, el ciment pòrtland.

Hem recuperat el cotxe i hem anat a trobar l’ermita de Sant Fruitós de Grau. Hem estat de sort i l’hem trobat amb facilitat, queda a prop de Sant Francesc però cal encertar l’indret per arribar-hi, nosaltres hem tornat a la C-25 direcció Lleida i hem sortit a la propera sortida, la 182, a la rotonda hem agafat la 1a. pista a mà dreta, una pista de terra que passa per sobre de la C-25 i que et porta a l’ermita.  Aquesta queda a sobre un terraplè on hi ha una plantació de blat de moro i molta vegetació de matolls que ens ha privat d’acostar-nos-hi. L’ermita és en un estat una mica precari. Al costat  hem vist varies construccions en ruïnes pertanyents a una casa de pagès que ja han perdut les teulades.

Sant Fruitós de Quadres o Sant Fruitós del Grau

És una església amb elements romànics i gòtics de Gurb (Osona) protegida com a bé cultural d’interès local. En concret, està situada dins la demarcació de l'antiga vil·la rural de Quadres (974). L'església és preromànica, existia ja el 948. Consta d'una nau amb un absis rectangular, l'aparell és de pedra trencada de marge de la Plana de Vic, i de grans blocs angulars.

Es tracta d'una petita església d'una nau, de planta rectangular acabada en absis semicircular per la banda de llevant, coberta a doble vessant de teula àrab i ràfec amb imbricació de teula àrab doble amb una tirada de rajols plans entre mig.

Els murs són de maçoneria amb carreus irregulars i cantoneres de blocs de pedra ben escairats i disposats. A l'absis les filades regulars, mentre que a la resta dels murs el parament és més irregular. Destaca un gran bloc de pedra situat sota la finestra de l'absis, amb incisions que imiten el carreuat.

Fetes les fotografies hem seguit per anar a conèixer el poble de Gurb,. Aquest és un municipi molt disseminat a banda i banda de la C-25. Hem anat a trobar l’ajuntament on ens han donat informació de la població, una població sense un nucli concret i amb diferents esglésies, industries i ermites disseminades pels voltant del seu territori.

Hem anat a conèixer Sant Andreu de Gurb i hem pujat fins a Sant Bartomeu del Grau, un petit poble enfilat dalt d’una serralada.

Amb tantes ermites, esglésies i territori, s’ha fet l’hora de dinar i hem decidit anar a Sant Joan de Vilatorta a un lloc que ja coneixem de les nostres anades al voltant de Vic.