De Costoja a Sant Cristofòl dels Horts

Avui hem anat a conèixer el que queda de l’antiga parròquia de Sant Cristòfol dels Horts a l’Alta Garrotxa.

L’accés a aquesta ermita cal fer-lo per un camí que surt del coll dels Horts entre el poble de Tapis i Costoja, aquest coll fa de separació entre el Principat i la Catalunya Nord.

Arribats a Maçanet de Cabrenys es segueix cap a Sant Llorenç de Cerdans i en el coll esmentat cal deixar el cotxe a fi de començar el camí. En aquest indret hi ha uns indicadors que en senyalant el camí, com és costum no posa ni el temps ni la llargada del recorregut. Nosaltres creiem que posar els km. hauria de ser una norma en tots els indicadors ja que sabries a que atendre.

Hem agafat bastons i motxilles i hem anat seguint les indicacions i els senyals en groc, en poca estona hem arribat a Sant Cristòfol dels Horts o millor dit el que en queda. L’indret és molt bonic i és una llàstima que l’ermita s’estigui enrunant, des de l’ermita és veu el poble de Costoja a dalt el coll. Aquest lloc ja surt documentat l’any 878 i les restes que queden de l’Església son romàniques dels segles X al XIII, aquesta pertany al municipi d’Albanyà.

Sant Cristòfol dels Horts

L'església de Sant Cristòfol dels Horts és molt enrunada. Consta d'una sola nau capçada a llevant per un absis de planta semicircular. Presenta elements constructius d'èpoques diferents. La meitat occidental que sembla la més antiga és la més malmesa i ha patit diferents intervencions. La resta de la nau conserva la volta, mentre que l'absis té la coberta enrunada i també part dels murs. Els murs laterals estan reforçats per uns contraforts en talús. Les diferències en l'aparell constructiu posen de manifest els diferents períodes en què es van construir els murs. Al sector de ponent de la nau presenta un aparell de carreus petits de pedra calcària de travertí que correspon a una reconstrucció tardana. Del mur lateral de migdia se n'ha conservat poca alçada. El mur de tramuntana s'ha conservat bé i és cobert per una volta lleugerament apuntada.

Hem refet el camí, quinze minuts en total i hem vist que podríem arribar-nos a Sant Llorenç de Cerdans, poble de la Catalunya Nord que no coneixíem. A Costoja hem fet una parada, hem visitat l’Església que era oberta, hem fet una passejada pels carrers de la vila que estan retolats en català i en francès, amb noms ben entranyables; “camí del moliner”, “baixada a la Font”, etc. Ens hem aturat a veure el cementiri medieval que hi ha davant de l’Església.

Església de Costoja

El poble de Costoja és a 821 m d'altitud, al NE del terme, a la vall del seu nom i dominat pel gran roc del Bau (1 030 m) al NE. El petit agrupament de cases és presidit per l'església parroquial romànica de Santa Maria, un dels exemplars més bells de la comarca. Inclosa ja en la donació del 988, fou totalment reconstruïda per l'abat d'Arles Ramon i consagrada el 26 de novembre de 1142 per Udalgar de Castellnou, bisbe d'Elna. La seva nau única té un absis semicircular, amb arcuacions llombardes i un fris dentat, separat de la nau per un cor que forma un

Església i campanar de Costoja

transsepte rudimentari curiosament flanquejat a cada banda per dues capelles obertes a la vegada vers el cor i vers la nau i amb volta de creueria; la nau, dividida en tres trams per dos arcs dobles que reposen sobre pilastres rectangulars, era potser coberta primitivament per un embigat aparent. Un imposant campanar de torre, de planta quadrada i tres pisos, la flanqueja a migdia, a la 'intersecció del cor i de la nau, i uns contraforts exteriors reforcen els arcs de la nau. Té un especial interès el ric portal esculpit que s'obre a ponent, amb un porxo, que sembla afegit a la segona meitat del segle XII com a element de fortificació; aquest portal té arquivoltes molt ornades amb temes vegetals i animals fantàstics, quatre capitells corintis, dues columnes llises i dues de salomòniques i timpà entrellaçat, a més de notables ferramentes de l'època.

Portal de d e l'església de Costoja

Sortint hem seguit cap a Sant Llorenç de Cerdans, lloc que hi hem arribat més tard de les 12, per tant tot tancat. Estàvem en la certesa de que havia de ser un poble bonic i la veritat ens hem endut una decepció, un carrer, la carretera amb cases i botigues molt decadents, ni una anima pel carrer, ens ha fet l’efecte d’una pel·lícula en blanc i negre d’aquells films de la nostra joventut.

Com que ja eren més de les dotze , el poble semblava abandonat, ni persones ni cotxes, hem dit cap a Casa hi falta gent. Hem decidit anar a dinar a Maçanet o a Darnius, en aquest darrer lloc hem aparcat el cotxe i hem començat la recerca a la Fonda Llosa on havíem estat una altra vegada,