Hostal de la Muga i Sant Corneli de Ribelles

Aquest dimarts hem anat a la Catalunya Nord. Per entrar a la Garrotxa pel que en podríem dir per la porta del darrera d’aquesta comarca.

Poc abans de Sant Llorenç de Cerdans, hem trencat cap a l’esquerra a fi de conèixer el llogarret de Vila-Roja a l’Alt Vallespir. El nostre projecte pel dia d’avui era conèixer l’Hostal de la Muga, Sant Corneli i Sant Julià de Ribelles.

havíem llegit que per anar a l’Hostal de la Muga el millor era anar-hi des de el Vallespir en lloc de fer-ho per la pista d’Albanyà, de ben segur que sí però fent molta més volta, això sí, fora d’un parell de km. de pista de terra tot l’altre recorregut és per pista asfaltada.

Església de Vila-roja

Vila – Roja queda de camí cap a l’Hostal de la Muga i val la pena de fer una petita marrada per conèixer-ho, són varies cases al voltant d’una església i en un lloc on no t’acabes la vista. És excepcional el lloc i l’entorn, l’església era oberta i l’hem pogut visitar. Hi ha una mare de Déu vestida de núvia com la del Santuari de la Mare de Déu del Coral. Tot molt cuidat i net.

Hem deixat Vila - Roja hi hem seguit en direcció a la Garrotxa. Arribats el que en podríem dir frontera, hem deixat el Vallespir i hem entrat a l’Alta Garrotxa.

Hostal de La Muga

Hem agafat bastons, motxilles i mapes i a caminar. Molt aviat hem estat a l’Hostal de la Muga, un edifici de dues plantes, un casalot al mig de la natura. Està del tot abandonat, volem dir portes i finestres molt malmeses, tot obert, deixa’t, brut i fastigós per dins i pels voltants.

Els únics visitants o habitants són les vaques que entren a la cort que encara està en peu i que queda davant de l’Hostal. No cal dir que encara fa més pena el seu interior..

Malgrat tot les teulades dels dos edificis aguanten i nosaltres creiem que seria el moment fer-hi una actuació abans no baixi tot. És un lloc emblemàtic del nostre País i seria una fracàs veure-ho en ruïnes, tenint en compte que hi ha una pista, la que vé d’Albanyà, que arriba fins els peus de l’Hostal.

L’hostal de la Muga

Afegeix la llegenda

Edifici situat a prop de l'església de Sant Corneli de Ribelles a prop de la frontera francesa. Aquest edifici de planta rectangular està format per diferents cossos, amb diferents alçats. Tota la construcció està feta amb pedra vermellosa de la zona, tallada de manera irregular. Les obertures són rectangulars en la seva majoria, exceptuant alguna porta en arc de mig punt o la volta de canó que sosté la terrassa del primer pis a la façana principal. A l'interior encara es conserva en alguns espais l'embigat de cairats. Del conjunt cal destacar un edifici aïllat, utilitzat antigament com a pallissa, construït amb els mateixos materials que l'hostal, de planta rectangular amb teulat a dues vessants, i una porta d'accés en arc rebaixat i una finestra al primer pis de mig punt.

Hem seguit caminant, en direcció a Albanyà per conèixer l’ermita de Sant Corneli una d’aquestes ruïnes que només en queda l’absis i poca cosa més, l’ermita es troba en una petita  esplanada envoltada de

La Muga

vegetació, i des d’aquest indret se segueix un sender que et porta a la pista que va en direcció al Bassegoda, a través de la mateixa pots arribar fins l’ermita de Sant Júlia de Ribelles. Aquesta ermita la vàrem veure des de dalt del Bassegoda i ens quedava pendent de conèixer i ens continua quedant doncs desprès de caminar una hora vàrem veure que per arribar-hi i tornar fins el cotxe necessitàvem més temps.

Sant Corneli de Ribelles

 Val a dir que des que havíem arribat a la pista  començava a caure un sol de justícia. Cal dir que hem vist baixar la Muga i que l’hem pogut travessar dues vegades.

Vàrem refer el camí deixant el sender i seguint per la pista fins arribar altra vegada a l’Hostal , ens en vàrem acomiadar, de les vaques també i cap a la Catalunya Nord on hi teníem el cotxe.

Decidírem anar a dinar a Sant Llorenç de Cerdans a fi de conèixer la vila i visitar una fàbrica de teixits molt reconeguda. Hem dinat al restaurant “L’espardenya” en una altra època hi havia molts fabricants d’aquest calçat i era costum portar espardenyes de betes fins hi tot les dones.

El dinar el plat del dia, amanida, un entrecot al Rocafort, una fruita i un pitxet de vi pels dos, l’entrecot de bou cap dels dos ens el vàrem poder acabar de gran que era i per cert molt tendre i bo.

La fàbrica de teixits ja tenia obert i la vila era visible, vàrem fer les dues coses i en acabar ja vàrem resoldre tornar cap a Banyoles.