La sortida d’aquest
dimarts a estat per conèixer la ruta de romànic a l’ombra de la Mare de Déu del Mont, un
reguitzell d’ermites, esglésies i parròquies
al voltant de la vila de Beuda. Que hem pogut fer amb una matinal pel
fet de que no les hem pogut veure per dintre.
Hem començat per
Sant Pere de Lligordà, Sant Sepulcre de Palera , Santa Maria de Palera, Santa
Maria de Segueró i Sant Feliu de Beuda. Com a propina Santa Llúcia i Santa Magdalena
de Maià.
 |
| Sant Pere de Ligorda |
Hem recollit una
descripció de les cinc primeres que transcrivim en aquesta matinal:
Sant Pere de
Lligordà: Església documentada a partir de l’any 1079
com a dotació dels vescomtes de Bas al monestir de Sant Joan les Fonts.
Característiques: L’església de nau rectangular
amb un absis llis de planta semicircular. La nau és coberta per una volta de
canó de perfil apuntat i l’absis s’obre amb un arc triomfal.
El campanar de
torre substitueix un campanar primitiu de cadireta. La porta, allindada,
presenta tres arcs en gradació i timpà on s’ha representat una creu en relleu.
Sant Sepulcre de
Palera: Església consagrada l’any 1085. Va esdevenir
centre de pelegrinatge, del qual s’aconseguien indulgències semblants a les que
s’obtenien per anar a Terra Santa.
Característiques: Església de planta basilical
amb tres naus capçades per tres absis semicirculars llisos. Internament les
voltes de canó i de quart de cercle estan separades per pilars de planta
rectangular. La façana principal té quatre finestres de doble esqueixada i un
petit ull de bou coronats per un campanar de cadireta. Aquesta façana ha perdut
la galilea, a causa de posteriors restauracions.
 |
| Absis del Sant Sepulcre de Palera |
Santa Maria de Palera: Documentada com a Parròquia l’any 1085 amb motiu de la consagració del
Sant Sepulcre de Palera. Església que contribuïa, amb la dècima, al manteniment
de les croades del segle XIII.
Característiques:
Petit temple del segle XI de nau única coberta per una volta de canó reforçada
per dos arcs torals i absis semicircular llis. Al mur del costat oest s’obre la
porta de mig punt, reformada. A l’interior es conserva una pica baptismal de
pedra en forma de copa.
L’església contenia
una talla d’alabastre policromat, la
Mare de Déu amb el nen que avui dia es conserva restaurada al
Museu d’Art de Girona.
Santa Maria de Segueró: La parròquia de
Segueró es consignada per primera vegada en un instrument datat de l’any 1001.
Més tard, el compte de Besalú Bernat de Tallaferro cedí al monestir de Santa
Maria de Besalú un mas situat dins del terme d’aquesta parròquia . Més endavant
passà a dependre del Bisbat Gironí.
Característiques:
Església d’una nau capçada per un absis semicircular.
 |
| Detall porta de Santa Maria de Segueró |
Exteriorment l’absis presenta un fris
d’arcuacions llombardes i un fris dentat damunt del qual hi ha la cornisa de
sota la coberta . La porta d’accés presenta arcs en gradació, llinda i timpà
d’acord amb la tipologia de les portes procedents de les terres del Roselló.
 |
| Interior de Sant Feliu de Beuda |
Sant Feliu de
Beuda: L’any 1004 l’església apareix esmentada per
primera vegada en motiu d’un judici per la seva possessió entre el Bisbe Ot de
Girona i el compte Bernat de Tallaferro.
Característiques : De planta basilical, amb tres
naus que és fan més estretes. La nau central la cobreix una volta de canó i les
lateral tenen voltes de quart de cercle. La porta d’accés, de mig punt, te tres
arquivoltes en gradació. A l’interior destaca una pica baptismal de finals del
segle XII de grans dimensions ornamentada per dos registres: l’inferior
representa cinc palmetes i el superior quatre personatges sota unes arcades que
podrien estar relacionats amb el pecat i la redempció per mitja de l’aigua
baptismal.
Encara hem pogut
visitar l’ermita de Santa Llúcia que queda adossada a una masia i on hi hem
pogut entrar degut a que hi fan obres. Hem seguit fins a conèixer Santa
Magdalena de Maià o també dita Santa Maria de Jonqueres. Aquesta darrera ja la
coneixíem però anant-hi per un altre lloc. Aquesta vegada n’hem deixat
constància fotogràfica
El temps i la seva
proximitat ens ha donat per anar a dinar a casa.
0 Comments:
Post a Comment
<< Home