Els dimarts... sortim

L'Arseni i la Carme som dos inquiets veïns de Banyoles que des del 2003 cada dimarts sortim a descobrir el nostre entorn. Amb aquestes sortides pretenem descobrir i coneixer llocs que per les seves caracteristiques ens aportin coneixements ja siguin culturals, ambientals o històrics En la majoria de casos aprofitem per fer una bona estona de camí i ho complementem amb un dinar en alguna fonda o petit restaurant de l'entorn. Amb aquest blog ens agradaria compartir les nostres experiencies.

Tuesday, March 12, 2019

A Sant Andreu de Bestracà

El Mont Petit i el Montmajor


La sortida d’aquest dimarts a estat a la Serra del Bestracà aquesta petita serralada que queda dins l’espai de l’alta Garrotxa, la muntanya té la forma d’una tenda canadenca tipus Patrulla. Aquesta visió del Bestracà la vàrem gaudir d’una manera esplèndida des de Sant Andreu de Gitarriu. En una de les vessants si troba Beget i en l’altre Oix.

L’ermita des de lluny

 
Nosaltres anàvem a conèixer una ermita que es troba sota el Bestracà per la cara sud sobre Beget que és Sant Andreu de Bestracà. L’accés més corrent és per Sant Miquel de Pera, a la carretera que va d’Oix a Beget just passat sant Miquel.
Sant Andreu de Bestracà queda a l'extrem oriental del terme de Beget. geogràficament pertany a la comarca de la Garrotxa, però políticament al municipi de Camprodon. El lloc de Bestracà està documentat des de l'any 937 i l'església des del 979. L'edifici és romànic, d'una nau amb un absis semicircular a l'est.
A la façana oest hi ha un campanar de cadireta amb dues obertures que avui està tallat. La porta d'entrada és al Sud i està formada per dos arcs de mig punt en gradació. Al timpà hi ha una creu en relleu.
Sant Andreu de Bestraca

Església romànica del segle XII tot i que està documentada l'any 977 en el testament del comte de Besalú, Miró. Ubicada prop del coll de Bestracà, a la falda de la muntanya del mateix nom i al costat de l'antic camí d'Oix a Beget. És una construcció del segle XII, tot i que es tenen documentacions molt més antigues. És un temple d'una sola nau de volta apuntada, amb una cornisa a l'interior que corre pels murs. L'absis semicircular és a llevant i presenta finestra central, cornisa i fris sostingut per mènsules. Aquestes, com les que sostenen el fris de la paret de migdia, estan acuradament esculpides, representant testes humanes, nombrosos animals mitològics, elements geomètrics i semiesferes. A l'interior es conserven tres mènsules de pedra sense ornamentació que servien per aguantar un antic cor. La porta d'ingrés,és d'arc de mig punt amb llinda i un timpà on hi ha una creu en relleu. Els batents conserven molts dels antics ferros forjats i el forrellat, d'època posterior a la romànica, representa el cap d'un drac

Hem deixat el cotxe al coll  Samergol i des d’aquest indret hem  començat l’excursió, el camí es veu força fressat, possiblement per la gent dels bolets, bolets que al començar a caminar ja hem vist, semblen rovellons...?, però no, no ho són, són els parents pobres, treuen llet en lloc de sang.
Des que comences a caminar ja veus allà dalt l’ermita i com que el camí era correcte en una hora ens hem trobat a dalt del pla de l’Església. És una ermita molt bonica que ha estat rehabilitada i que té un entorn molt espaiós.

El Montpetit i el Montmajor

 
Des d’aquest indret es pot pujar fins el cim del Bestracà per un corriol que puja uns dos cents metres de desnivell, però en una part del sender hi ha unes cingleres que cauen sobre Hormoier i en que cal no perdre la concentració. Ho hem deixat per gent més experimentada.
Molt a prop de l’església es troba una gran Masia que ja està molt malmesa i més avall un paller on hi hem vist vaques.


                        Sant Andreu de Bestracà
 
Hem refet el camí, tot vigilant si veiem algun bolet bo, però res de res, se'n veuen però malmesos o que no coneixes, el que si hem collit han sigut mores estaven ufanoses i grosses. Anàvem bé d’hora i hem dit que ens podríem arribar a veure si a L’Hostal de la vall del Bac ja han obert o que s’hi està fent esta fent. Hem baixat fins a Cal Bundanci, que els dimarts té tancat i just passat el restaurant hem agafat la carretera de la vall de Bac fins a l’Hostal.

Masia en molt mal estat
 
L’Hostal estava tancat, uns nois que feien la travessa dels Pirineus amb BTT, ens ha preguntat si obrien, era evident que no doncs ja era l’hora de dinar.
Hem dit anem a Sant Pau de Seguries i dinarem al càmping “Els Roures”, si, si, també estava tancat o sigui que hem anat a parar a l’entrada de Sant Pau on hem pogut trobar un lloc per dinar.
Sortint hem enfilat el túnel, vall de Bianya, autovia i molt aviat a Banyoles.

0 Comments:

Post a Comment

<< Home