A Sant Andreu de Bestracà
El Mont Petit i el Montmajor |
La sortida d’aquest
dimarts a estat a la Serra
del Bestracà aquesta petita serralada que queda dins l’espai de l’alta
Garrotxa, la muntanya té la forma d’una tenda canadenca tipus Patrulla. Aquesta
visió del Bestracà la vàrem gaudir d’una manera esplèndida des de Sant Andreu
de Gitarriu. En una de les vessants si troba Beget i en l’altre Oix.
|
Sant Andreu de Bestracà queda a l'extrem oriental del terme de Beget.
geogràficament pertany a la comarca de la Garrotxa , però políticament al municipi de
Camprodon. El lloc de Bestracà està documentat des de l'any 937 i l'església
des del 979. L'edifici és romànic, d'una nau amb un absis semicircular a l'est.
A la façana oest hi
ha un campanar de cadireta amb dues obertures que avui està tallat. La porta
d'entrada és al Sud i està formada per dos arcs de mig punt en gradació. Al
timpà hi ha una creu en relleu.
Sant Andreu de Bestraca
Església romànica del segle XII tot i que està
documentada l'any 977 en el testament del comte de Besalú, Miró. Ubicada prop
del coll de Bestracà, a la falda de la muntanya del mateix nom i al costat de l'antic
camí d'Oix
a Beget.
És una construcció del segle XII, tot i que es tenen documentacions molt més
antigues. És un temple d'una sola nau de volta apuntada, amb una cornisa a
l'interior que corre pels murs. L'absis semicircular és a llevant i presenta
finestra central, cornisa i fris sostingut per mènsules. Aquestes, com les que
sostenen el fris de la paret de migdia, estan acuradament esculpides,
representant testes humanes, nombrosos animals mitològics, elements geomètrics
i semiesferes. A l'interior es conserven tres mènsules de pedra sense
ornamentació que servien per aguantar un antic cor. La porta d'ingrés,és d'arc
de mig punt amb llinda i un timpà on hi ha una creu en relleu. Els batents
conserven molts dels antics ferros forjats i el forrellat, d'època posterior a
la romànica, representa el cap d'un drac
Hem deixat el cotxe
al coll Samergol i des d’aquest indret
hem començat l’excursió, el camí es veu
força fressat, possiblement per la gent dels bolets, bolets que al començar a
caminar ja hem vist, semblen rovellons...?, però no, no ho són, són els parents
pobres, treuen llet en lloc de sang.
Des que comences a
caminar ja veus allà dalt l’ermita i com que el camí era correcte en una hora
ens hem trobat a dalt del pla de l’Església. És una ermita molt bonica que ha
estat rehabilitada i que té un entorn molt espaiós.
|
Molt a prop de
l’església es troba una gran Masia que ja està molt malmesa i més avall un
paller on hi hem vist vaques.
|
|
Hem dit anem a Sant
Pau de Seguries i dinarem al càmping “Els Roures”, si, si, també estava tancat
o sigui que hem anat a parar a l’entrada de Sant Pau on hem pogut trobar un
lloc per dinar.
Sortint hem enfilat
el túnel, vall de Bianya, autovia i molt aviat a Banyoles.
0 Comments:
Post a Comment
<< Home