De Maçanet de Cabrenys a Sant Miquel de Fonfreda
Castanyer amb castanyes |
La sortida d’aquest dimarts ha estat a
Maçanet de Cabrenys a fi d’arribar-nos al veïnat d’Oliveda i sortir caminant
des d’aquest indret fins a Sant Miquel de Fontfreda, es tracta del tram del
GR.11 que va de Maçanet a Albanyà. En una altra ocasió ja havíem fet d’Albanyà
a Sant Feliu de Carbonils que forma part de l’esmentat tram del GR.
Hem pujat lentament
per la NII , no
s’entén que aquesta via no estigui amb més carrils de circulació,
Hem arribat a
Maçanet i poc desprès de passat el poble
surt la pista que ens ha portat fins el llogarret d’Oliveda, que són quatre
cases, no hem vist l’accés a Sant Andreu d’Oliveda i hem seguit uns metres més
amunt on hem deixat el cotxe, hem decidit veure l’ermita a la tornada.
Hem agafat els
estris i amunt, no hi ha pèrdua doncs es tracta d’una pista ampla per on
coincideix el GR. A mesura que avançava el dia el sol s’anava fent l’amo de la
situació, pel camí ja s’endevina la tardor , les primeres cireres d’arboç ja en
brotat, les castanyes mostren la seva punxeguda closca i el bruc esta preciós,
florit com es pot veure a la fotografia.
|
Relatem el que diu de Sant Miquel la
documentació de la sortida:
L’església de
Sant Miquel de Fontfreda, fou donada al Priorat de Santa Maria de Lledó l’any
1115 per part de Engineda, Pere i Arnau Grau. Sant Miquel de Fontfreda és una
església romànica dels segles XII-XIII amb escassos vestigis d’una església més
antiga (S.IX-X).Presenta una sola nau amb absis semicircular. La portalada
s’obre en el mur lateral sud de la nau. És d’un sol arc de mig punt, amb llinda i timpà. Al centre del
frontis hi ha una finestra de doble esqueixada, d’arcs de punt rodó; una altre
obertura idèntica es troba al centre de l’ absis. En el mateix absis, a la
banda de migdia, hi ha una altra finestra d’un sol vessant a l’interior, de
molt poca llum. En el mur meridional de la nau s’hi obre un ull de bou i una
finestra de doble biaix i arcs de punt rodó, molt reduïda. A l’absis hi ha un
fris de dents de serra. L’interior del temple és encalcinat i
pintat. La volta
de la nau, que és d’època posterior al romànic és, en part enderrocada. Els
murs exteriors son fets amb carreus ben tallats i posats en filades seguides.
|
La tornada, se’ns
ha fet més feixuga, el sol ja escalfava molt i malgrat que els arbres ens feien
de mitja ombrel·la l’ambient era calorós.
Arribats al cotxe,
ens hem decidit per anar a Oliveda a veure l’Església. A; carai, l’ermita es
troba dins d’un espai ocupat per una gran casa, una eixida, un bosc i una tanca
amb una porta gran de ferro. Un timbre on ningú ha respost. A fora de la casa
al costat mateix, hi ha un plafó on diu “Sant Andreu d’Oliveda, segles X,
bisbat de Girona”.
A Maçanet a la
“Fonda la Quadra ”
on hem dinat la mestressa ens ha dit, quan li hem comentat “ara ja se la deuen haver feta seva”.
Església de Sant Martí a Maçanet |
Al sortir hem
visitat l’església de Sant Martí una església romànica del segle XII que l’hem
trobat oberta. Està tota ella molt ben acurada. En els batents de fusta de la
porta hi ha una ferramenta original romànica molt decorativa
Sant Martí de Maçanet de Cabrenys
L'església situada, al centre del poble, és d'una nau amb
absis semicircular, el qual presenta la característica articulació del seu mur
amb decoració de dents de serra i un fris d'arcs cecs. Algunes de les mènsules
dels arcs tenen motius en relleu. D'època romànica també resten tres finestres
de doble esqueixada, alguna d'elles reformada. Hi ha dues portalades, una a
ponent, modificada, i l'altra, més destacada, a migdia (coneguda com a Porta
Ferrada). En aquesta darrera hi apareixen també relleus molt esquemàtics que
representen personatges i fruits.
La nau posseeix volta apuntada, i tot l'aparell de l'església
està fet amb carreus de granit, ben escairats i voluminosos. De l'interior
només esmentem l'arc triomfal doble i en degradació, i la coberta ametllada del
presbiteri. Sobre la façana de ponent s'aixeca un campanar de planta octogonal
amb arcades de mig punt, que és un afegitó del s.XVII o del XVIII. Com en
altres esglésies d'aquesta comarca no hi falten làpides gòtiques. Apareixen
encastades en el mur de migdia, i la inscripció més ben conservada data de
1340. Fruit d'unes obres de fortificació realitzades en els segles XVII i
XVIII, dos galeries laterals sobremonten els murs romànics de la nau
Sortint, hem
enfilat el retorn a Banyoles
0 Comments:
Post a Comment
<< Home