De Maçanet de Cabrenys a Sant Miquel de Fonfreda

Castanyer amb castanyes

La sortida d’aquest dimarts ha estat a Maçanet de Cabrenys a fi d’arribar-nos al veïnat d’Oliveda i sortir caminant des d’aquest indret fins a Sant Miquel de Fontfreda, es tracta del tram del GR.11 que va de Maçanet a Albanyà. En una altra ocasió ja havíem fet d’Albanyà a Sant Feliu de Carbonils que forma part de l’esmentat tram del GR.

Hem pujat lentament per la NII, no s’entén que aquesta via no estigui amb més carrils de circulació,

Hem arribat a Maçanet i poc desprès de passat el  poble surt la pista que ens ha portat fins el llogarret d’Oliveda, que són quatre cases, no hem vist l’accés a Sant Andreu d’Oliveda i hem seguit uns metres més amunt on hem deixat el cotxe, hem decidit veure l’ermita a la tornada.

Hem agafat els estris i amunt, no hi ha pèrdua doncs es tracta d’una pista ampla per on coincideix el GR. A mesura que avançava el dia el sol s’anava fent l’amo de la situació, pel camí ja s’endevina la tardor , les primeres cireres d’arboç ja en brotat, les castanyes mostren la seva punxeguda closca i el bruc esta preciós, florit com es pot veure a la fotografia.

Bruc florit

D’Oliveda a Sant Miquel de Fontfreda hi ha cinc Km. aprox. que hem fet plàcidament, pel camí hem trobat una font amb un bon doll d’aigua que hem aprofitat, hem saludat dos excursionistes entès que venien del Cap de Creus, segurament amb més d’un dia. Poc més endavant un gros cartell anuncia L’Església.

Relatem el que diu de Sant Miquel la documentació de la sortida:

L’església de Sant Miquel de Fontfreda, fou donada al Priorat de Santa Maria de Lledó l’any 1115 per part de Engineda, Pere i Arnau Grau. Sant Miquel de Fontfreda és una església romànica dels segles XII-XIII amb escassos vestigis d’una església més antiga (S.IX-X).Presenta una sola nau amb absis semicircular. La portalada s’obre en el mur lateral sud de la nau. És d’un sol arc de  mig punt, amb llinda i timpà. Al centre del frontis hi ha una finestra de doble esqueixada, d’arcs de punt rodó; una altre obertura idèntica es troba al centre de l’ absis. En el mateix absis, a la banda de migdia, hi ha una altra finestra d’un sol vessant a l’interior, de molt poca llum. En el mur meridional de la nau s’hi obre un ull de bou i una finestra de doble biaix i arcs de punt rodó, molt reduïda. A l’absis hi ha un fris de dents de serra. L’interior del temple és encalcinat i

pintat. La volta de la nau, que és d’època posterior al romànic és, en part enderrocada. Els murs exteriors son fets amb carreus ben tallats i posats en filades seguides.

Lateral de Sant Miquel de Fonfreda

L’església era tancada i la vegetació es va menjant l’espai que ben segur en altres moment devia haver tingut. Hi ha la pedra del comunidor i també una taula de pedra amb dos bancs. Una casa propera amb una porta de ferro i un patí podria haver sigut la rectoria.

La tornada, se’ns ha fet més feixuga, el sol ja escalfava molt i malgrat que els arbres ens feien de mitja ombrel·la l’ambient era calorós.

Arribats al cotxe, ens hem decidit per anar a Oliveda a veure l’Església. A; carai, l’ermita es troba dins d’un espai ocupat per una gran casa, una eixida, un bosc i una tanca amb una porta gran de ferro. Un timbre on ningú ha respost. A fora de la casa al costat mateix, hi ha un plafó on diu “Sant Andreu d’Oliveda, segles X, bisbat de Girona”.

A Maçanet a la “Fonda la Quadra” on hem dinat la mestressa ens ha dit, quan li hem comentat  “ara ja se la deuen haver feta seva”.

Església de Sant Martí a Maçanet

Al sortir hem visitat l’església de Sant Martí una església romànica del segle XII que l’hem trobat oberta. Està tota ella molt ben acurada. En els batents de fusta de la porta hi ha una ferramenta original romànica molt decorativa

Sant Martí de Maçanet de Cabrenys

L'església situada, al centre del poble, és d'una nau amb absis semicircular, el qual presenta la característica articulació del seu mur amb decoració de dents de serra i un fris d'arcs cecs. Algunes de les mènsules dels arcs tenen motius en relleu. D'època romànica també resten tres finestres de doble esqueixada, alguna d'elles reformada. Hi ha dues portalades, una a ponent, modificada, i l'altra, més destacada, a migdia (coneguda com a Porta Ferrada). En aquesta darrera hi apareixen també relleus molt esquemàtics que representen personatges i fruits.

La nau posseeix volta apuntada, i tot l'aparell de l'església està fet amb carreus de granit, ben escairats i voluminosos. De l'interior només esmentem l'arc triomfal doble i en degradació, i la coberta ametllada del presbiteri. Sobre la façana de ponent s'aixeca un campanar de planta octogonal amb arcades de mig punt, que és un afegitó del s.XVII o del XVIII. Com en altres esglésies d'aquesta comarca no hi falten làpides gòtiques. Apareixen encastades en el mur de migdia, i la inscripció més ben conservada data de 1340. Fruit d'unes obres de fortificació realitzades en els segles XVII i XVIII, dos galeries laterals sobremonten els murs romànics de la nau

Sortint, hem enfilat el retorn a Banyoles