Del Pedró a la Santa Creu d'Horta

Aquest dimarts hem tornat a la comarca de La Selva, hem anat a conèixer dues noves ermites més de la “Ruta de les 10 Ermites”. Hem fet l’excursió des de El Pedró fins a la Santa Creu d’Horta. Sis km. d’anada i sis de tornada en total 3 hores i quart.

El Pedró

Hem anat fins a Sant Hilari per l’Eix, arribats al poble és segueix en direcció a Can Sastre o al Sobirà. És una pista que ens ha semblat millor que la darrera vegada, és possible que amb el Suzuki les pistes es vegin diferents. La pista és la mateixa que s’agafa per anar a Sant Miquel de Solterra i que en aquests cas es deixa el cotxe a la font dels Abeuradors, avui hem deixat enrera la font i molt haviat hem trobat un trencall que ens ha portat fins El Pedró.

Sembla que l’edifici de l’ermita del Pedró ja existia l’any 1285, s’hi venera una imatge de la Verge, de tradició gòtica i de formes abarrocades. L’ermita es troba en una gran explanada i malgrat trobar-la tancada és pot veure l’interior mitjançant unes finestres, encara avui  hem vist la serralada dels Pirineus ben blanca. Al voltant de l’ermita tot a punt perquè comenci la festa.

Hem agafat els estris, hem fet unes fotos i endavant a seguir el recorregut que com és tradicional està ben indicat i ben marcat. Es comença per una pista ample, però que ben aviat es va fent més estreta, anem perdent alçada tot baixant cap a la riera i sense voler ja pensem en la tornada.

Casa del Sobirà

Desprès d’una hora de camí ja veiem a davant nostre la imponent casa del Sobirà de Santa Creu. El Sobirà és una gran casa pairal tinguda com de les més riques de la comarca, en un tres i no res ja som dins de la finca, la persona que estava tallant herba deixa la feina i a la nostra petició de si podem anar als serveis ens ha acompanyat fins al lloc. Al Sobirà hi ha un restaurant que porten l’Albert i la seva dona, la que ens ha acompanyat, també hi hem trobat la mare de l’Albert una senyora d’Arlès de la Provença que parla molt bé el català. Hem comprat aigua i hem seguit cap a l’ermita de la Santa Creu. Amb mitjà hora hem estat a lloc.

L’Església de la Santa Creu d’Horta ja és esmentada l’any 902, va se renovada el segle XVIII, però actualment és un edifici sense un estil arquitectònic definit. Està situada a la vall que porta el seu nom drenada per la riera de la Grevolosa que aboca les seves aigües a la riera d’Osor. Malauradament no l’hem pogut veure per dins, no té finestres, malgrat el greu que et sap no poguer-hi entrar, entenem que estiguin tancades.

Santa Creu d'Horta

Hem fet un petit descans, unes fotos, uns ganyips i hem reprès el camí de tornada, hem passat pel Sobirà, hi havia cotxes, segurament per dinar, però la mestressa ja ens ha dit que per dinar cal encarregar-lo. Ens faltava una hora pel Pedró però ja ens hauríem quedat ben de gust.

En un dia com avui la natura et convida a gaudir de l’entorn els arbres de fulla caduca com els castanyers i els fatjos mostren el seu color verd clar que dona una claror especial als boscos de les Guilleries. Un any darrera l’altre complint amb el cicle estacional, és un prodigi. En el camí hem trobat milers de petites castanyes de la tardor passada i que conjuntament amb totes les fulles caigudes fan el compost per afavorir d’adobs arbres i plantes.

Hem arribat força cansats a El Pedró, han estat més de tres hores en un dia en que el sol ja és fa notar.

Ens hem assegut al cotxe, hem fet uns glops d’aigua i hem refet la pista per arribar a Sant Hilari, on per l‘hora que era no ens podíem distreure, eren les tres i calia trobar el lloc, la darrera vegada ens donaren dinar a "La Bàscula", avui hem vist un restaurant obert al costat “La Pedra Llarga” ho hem endevinat un menú variat a un preu interessant ben servits i és notava que la clientela era local.

En acabar hem seguit cap a Banyoles.