Sant Pere Desplà

Aquest dimarts hem anat a la comarca de la Selva, per conèixer l’ermita de Sant Pere Desplà, molt a prop de d’Arbúcies.

La darrera vegada que vàrem estar a Arbúcies va ser per pujar al castell de Montsoris que no vàrem poder visitar perquè està tancat i ballat per obres. Des de Banyoles Arbúcies i Breda probablement son les dues viles més allunyades de la Comarca de la Selva.

Hem anat fins a Girona i hem seguit per l’autopista fins la sortida d’Hostalric, hem seguit cap Arbúcies,  una vegada a dins del poble, hem anat seguint una fitxa que ens havíem baixat del mateix ajuntament d’Arbúcies i on l’excursió sortia de la urbanització  La Joia del Montseny. No hem estat prou llestos i no hem trobat per on seguir. Finalment ens hem decidit seguir per la carretera de Viladrau i anar a Sant Pere per on s’hi va en cotxe.

Arribats al trencall, hem deixat el cotxe, hem agafat els estris i amunt, a l’haver optat per aquest recorregut ens ha obligat a caminar per una pista de terra tan ampla com la mateixa carretera.

En 40 minuts hem arribat al Mas de Can Ferrer on hi ha l’ermita que queda dins un complexa de restauració especialitzada en casaments, església, espai per l’aperitiu , gran menjador, pista de ball etc., és una Gran Casa Pairal amb almenys dues o tres masoveries.

En la casa dels masovers hem demanat la clau de l’església, ens han dit la porta és oberta i allà la hem anat a conèixer. Per fora l’ermita  fa goig de veure-la està del tot restaurada, amb un parterre de gespa, un petit pi, l’espai respira harmonia.

Sant Pere Desplà

S’esmenta per primer cop el 923 a l’acta de consagració de l’Església de Sant Quirze d’Arbúcies, de la qual va ser sufragània. Alguns investigadors sostenen que va ser edificada pel primer propietari del mas Ferrer. Durant els segles XI i XII, en aquestes terres tenien alous (Propietat territorial lliure i exempta de tota càrrega i dret senyorial) el monestir de Sant Marçal del Montseny, i delmes ( Dret d’una desena part i, per ext. d’una fracció variable de collita, que es pagava a l’església  o al rei i altres senyors) i primícies  (Primers fruits que es donava a l’Església ultra el delme) el monestir de Sant Salvador de Breda. Entre els anys 1983 i 1985 fou restaurada i s’hi van descobrir pintures preromàniques dels ss. IX i X. Això permet constatar que es tracta d’una edificació pre-romànica que va ser modificada vers els ss. XII-XIII.

L’Edifici

És una església d’una nau amb un absis semicircular a l’est. En època preromànica la nau devia tenir una coberta amb encavallades de fusta. En construir la volta nova que probablement era apuntada i avui no es conserva, es va aprofitar per engruixir els murs de la nau i també s’hi van fer arcs formers i pilars adossats.. Un arc presbiteral, de mig punt, dóna pas a l’absis, cobert amb volta de quart d’esfera. Aquest no presenta ornamentació, però té una finestra doble esqueixada situada al centre. Al mur del costat oest hi ha un finestra del mateix tipus. La porta s’obre a la façana sud; de les dues arquivoltes que té, una presenta decoració geomètrica amb petits triangles.

Sortint hem refet el camí i en trenta minuts hem estat al vehicle. Cal dir que tant a l’anada com a la tornada hem tingut un dia de un bon sol, amb molta calor, motiu pel qual ens hem cansat malgrat l’excursió hagi sigut relativament curta.

Arribats a Arbúcies hem anat a Informació per conèixer realment el recorregut que volíem fer, d’on sortia i com anar-hi. Ens han facilitat un plano de la població i si un altre dia tornem ja sabem com fer-ho.

Hem preguntat llocs per dinar, d’una llista...aquest està tancat, aquest fa vacances a aneu a aquesta adreça a La Trona, cap allà nosaltres, bé, també tancat. A l’altra part de la girola n’hem vist un d’obert es diu “Rallye” un local refrigerat on ens han rebut molt cordialment. Sortint hem decidit anar a trobar l’Eix per tornar a Banyoles.