Santa Maria de Liors
La sortida d’aquest dimarts a estat a la
població d’Arbúcies, comarca de la
Selva a fi de conèixer l’ermita de Santa Maria de Lliors.
Arribats a Arbúcies
hem pres la carretera cap al Coll de Revell, als tres km. a l’esquerra és troba
la cruïlla per anar a la vall de Lliors. A 100 metres de la cruïlla hem deixat
el cotxe a l’ombra, hem agafat els bastons i tot buscant l’ombra hem començat a
caminar per una pista de terra més ample que una carretera local, molt aviat
hem vist el perquè d’aquesta amplada, aquesta pista va a una planta
embotelladora d’aigua anomenada aigua de Regàs, nom d’una casa pairal que queda
sobre mateix de l’explotació.
Arribats a la
planta embotelladora hem deixat la pista ampla i la riera d’Arbúcies que durant
el transcurs del camí ens ha deixat escoltar el seu brogit, del seu capdal
considerable. Aquí hem agafat un camí
prou ample per circular-hi cotxes però amb més ombra, més arbres i sense
trànsit, molt aviat hem arribat al Casal del Regàs.
El Casal del Regàs
És una masia
documentada ja al segle XIII i que és pairalia de la família ennoblida dels
Regàs. A més la casa consta d’una masoveria, d’un molí fariner, d’una torre de
defensa i d’una església. La masia sofrí una restauració al segle XIX que li
dona un to més noble.
La ruta continua a
través de la carretera que uneix els dos grans masos de Lliors, el Crous i el
Regàs. Desprès de 15 minuts caminant trobem la bassa de les Eugues que deixem a
mà dreta.
La ruta s’endinsa
en un seguit de camps anomenats d’en Vilaró que recentment havien albergat una
explotació d’arbres de Kiwi. A continuació i desprès de creuar el sot d’en
Vilaró per un pont trobem una perxada de castanyers i amb poc més de 10 minuts
arribem a l’ermita de Santa Maria de Lliors i a la casa del Crous construïda al
seu costat
Abans de la bassa
de les eugues ens hem equivocat i hem seguit camí amunt, hem deixat un trencall a ma dreta,
però no l’havíem d’haver deixat, era més amunt. Està mal indicat, hem seguit
amunt i més amunt, mirant el mapa i amunt, teníem la sensació que ho havíem de
trobar i per sort el que hem trobat a estat una persona coneixedora del terreny
i ens ha confirmat el nostre error. Si haguéssim seguit la pista equivocada per
on anàvem caminant, amb tres hores hauríem arribat a Sant Marçal.
L’home molt gentilment
ens ha acompanyat fins a l’indret on ja no hi havia pèrdua, ha vist que el
nostre error era fàcil ja que no es llegia un cartell que deia al Crous i no hi
havia altre indicació. En total hem caminat tres quarts més del que calia.
Amb quinze minuts
hem arribat a l’ermita de Santa Maria i la casa del Crous.L’església de Santa Maria de Lliors data del període romànic malgrat que la construcció que avui es pot observar data del segle XVII, i XVIII l’església forma un conjunt especial amb la casa del Crous, una de les pairalies més important del veïnat de Lliors.
L’antiga sufragaria de Santa Maria de Lliors es troba en
un replec de muntanya, sota el coll de Sant Marçal, prop de la confluència de
la riera de Lliors amb la riera Gran o d’Arbúcies.
Pel que hem vist la
casa del Crous a estat fent de Casa de colònies, però nosaltres dubtem de que
estigui funcionant com a tal. Està en un estat de molta deixadesa, finestres
obertes, vidres trencats, una llàstima.
El temps s’anava
exhaurint i hem vist que calia apressar el pas si volíem arribar a dinar a
Arbúcies. La calor es feia notar i els camions i cotxes ens omplien de pols,
finalment hem arribat al cotxe força cansats havent caminat prop de tres hores
i mitja.
La persona que hem
trobat, Joan Campeny, ens ha suggerit el restaurant de posted by arseni-carme | 2:28 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home