A Maçanet de Cabrenys. Costoja i Tapis

Aquest dimarts teníem pensat anar a Maçanet de Cabrenys per a veure les mimoses i malgrat estava el temps molt tapat ens hem decidit de tirar amunt, hem tornat a anar  per  Esponellà, Vilert i Bàscara per a entrar a la Nacional II hem seguit fins a Biure, Darnius i Maçanet. Hem fet un cafè al local de la plaça, “La Concordia” un local molt característic del poble i que juntament amb un altre que avui és un restaurant, eren els locals emblemàtics de cada una de les formacions, les dretes i les esquerres, dins el local tens la sensació que els anys no han passat, te n’adones perquè has de pagar amb Euros. Refets hem seguit a buscar el camí cap al Santuari de les Salines, que és una pista en molt mal estat i en 13 quilòmetres et porta a la Mare de Déu de les Salines on teníem previst fer l’excursió a peu per arribar-nos al cim del Moixer, el Roc de Frausa i tornar al Santuari.

Hem iniciat el camí que és on es troben un parell de quilòmetres de mimoses i que recordàvem prou bé de l’any passat, doncs ja hi havíem estat pel febrer i no portàvem la màquina fotogràfica. Aquesta vegada hi havia la màquina a punt però la boira també, una boira espessa ens va envair i encara que vaig fer 2/3 fotos res del què vàrem poder veure l’any passat, fets el 2000 metres primers , iniciàrem el retorn a Maçanet. És així que decidim anar a conèixer Tapis i Costoja, darrer i primer poble de Catalunya i del Vallespir, que uneix la ruta de les dues Catalunyes. Val a dir que la boira no desapareix pas, al contrari s’espesseix més.

Arribem a Tapís un poble molt petit, amb una església dedicada a Sant Briç, nom que no havíem sentit mai i segur que en el registre no el coles.

Església de Tapís

Hem fet una fotografia a l’església que amb la boira no ha quedat bé, finalment hem fet una volta  al restaurant que hi ha a peu de carretera i que tanca els dimarts i amunt fins a Costoja, val a dir que no hem vist cap vista panoràmica i caldrà tornar-hi, doncs fins hi tot ha calgut posar els llums de boira . Sort que la carretera és ample i en molt bon estat, no és estrany que s’utilitzi, com diuen, per entrar-hi els immigrants. Arribats a Costoja ja hem vist que es tractava d’un poble bonic i ben cuidat. Amb els noms dels carrers en català i francés, molt net i ben conservat. Transcrivim una petita ressenya històrica:

Costoja :

“El lloc de Costoja apareix documentat per primer cop l’any 1015. Va ser Priorat de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem. A aquesta església foren enterrats els vescomtes de Castellbò, Arnau (1228) i Ermessenda (1230), les despulles  dels quals foren desenterrades i cremades l’any 1261 pel la  inquisició, que acusava els nobles de protegir i difondre el catarisme. De l’església en resten només fragments de l’absis, de base semicircular i de les façanes oest, amb una filada d’opus spicatum, i és, on es conserva una finestra de secció prismàtica. La porta d’entrada, a la paret oest i avui tapiada, és en arc de mig punt.

A l’origen, l’església de Costoja tenia un terrat fortificat de muralles. Queden avui, sobre les parets potents, les espitlleres  i arqueres  del seu passat feudal. A la façana Sud, s’enlaira una torre decorada d’arcs encegats; des del segle XIV era el domicili d’un senyor nomenat per l’administració dels reis de Mallorca.

Gorgona i els lleons alats

La portalada de Costoja és, indubtablement, la més elegant de tota l’estatuària romànica del País Català. Motius tan diversos com els mites antics, les llegendes medievals, la tradició oriental, s’uneixen en un decorat on Gorgona amb còfia de serpents veïneja  amb lleons alats, monstres engolint o cigonyes del coll llarg. Més enllà de la porta, en l’harmonia perfecta dels fonaments de les parets obrades amb alternança de blocs de granit rossos i roses, la nau s’acaba sobre la més fantàstica cortina metàl·lica que l’edat mitjana oferí  a l’Occident.

Hem abandonat Costoja amb boira i hem seguit fins a Tapís hi Maçanet finalment ens hem arribat a dinar a Darnius a la Fonda Llosa.

 De baixada ens hem arribat a veure el pantà de Boadella. Sobre les cinc érem a Banyoles.