A conèixer Hostalric i Breda

La sortida d’avui a estat a la vila fortificada d’Hostalric on hem fet la descoberta de la vila Medieval, ens hem anat fins a Breda i a Sant Feliu de Buidareu, per arribar-nos finalment a dinar a Arbúcies.

Feia molts anys que no trepitjàvem Hostalric i hem quedat gratament sorpresos del canvi. Hem deixat el cotxe a la plaça dels Bous i hem anat a cercar informació a l’Ajuntament, edifici que queda dins l’antic convent de Sant Francesc, davant mateix de la Torre dels Frares. Tot el carrer es troba adornat amb unes jardineres de ferro colat, totes amb les seves flors, tot net i polit.

Ajuntament d'Hostalric

Hem reculat fins a la plaça i hem agafat el carrer major tot passejant fins al final, on es troba el Portal de Barcelona, l’església de Santa Maria i la torre d’Ararà, el conjunt més conservat de la vila medieval. Hem deixat per una altra ocasió la visita al castell. Tot plegat una caminada per una vila molt polida i molt acurada. Llàstima que en els dos carrers principals hi continuen circulant vehicles.

Hostalric

Cal suposar que l’origen de la vila anava lligat a l’existència d’un hostal. S’esmenta per primera vegada l’any 1106 en un document que parla del jurament de fidelitat que per diversos castells va fer Ponç II, vescomte de Cabrera-Girona i d’Àger, al comte Ramon Berenguer IV. El fill d’aquest vescomte, segons sembla, va fer erigir el castell d’Hostalric, documentat el 1145, i als seus peus va anar creixent la vila.

Era un punt estratègic d’importància cabdal que els Cabrera van refer al ss. XIV i XV si bé els elements que es veuen actualment corresponen majoritàriament als ss. XVII i XVIII, ja que durant la guerra de Successió és va reconstruir.

La Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, Acesa i l’Ajuntament d’Hostalric van finançar, a partir del 1992, la restauració d’alguns sectors del nucli fortificat. Cal destacar l’adequació com espai cultural i mirador de la torre dels Frares

Hem deixat Hostalric per anar al poble de Breda, on també hi havíem estat fa uns anys, teníem ganes de tenir unes fotografies del monestir de Sant Salvador, veure el que en queda del claustre i tenir unes fotos del campanar únics elements del romànic que en resten, l’església és d’estil gòtic i pel que hem vist està en molt mal estat. Al entrar-hi ens hem trobat amb una estructura de bigues de ferro que configura una plataforma  que ocupa tota l’església, sembla ser que el sostre està en molt mal estat. Segons la persona que ens ha donat explicacions del que s’estava fent, al final de la guerra varen fer explotar el polvorí que hi havia a dins del monestir i que aquest esdeveniment havia malmès part de l’estructura del monestir quedant tot l’interior cremat, fumat i amb molts desperfectes. Sembla que ara 70 anys més tard s’hi vol posar remei.

Sortint hem anat a fer unes fotografies del que queda del claustre i hem anat a veure el que fou l’església parroquial de Breda, dedicada a Santa Maria, avui forma part del ajuntament i del museu Aragay, no ens ha agradat massa l’incorporació d’un espai a dins d’un altre.

Sant Salvador de Breda

Porta de Barcelona a Hostalric

De tot el conjunt monàstic es conserven l’església, gòtica, el campanar, l’ala nord del claustre i diverses construccions que queden delimitades per la plaça de l’església i el carrer del convent.

De la primera etapa altmedieval sols ens ha arribat la magnifica torre romànica llombarda del campanar, únic vestigi de l’església consagrada el 1068, i un porxo del claustre construït posteriorment.

Claustre de Breda

La primitiva església tenia, probablement, tres absis amb altar dedicats a sant Salvador, sant Benet i sant Miquel, i al nord hi havia el campanar adossat. Aquest comparable als de Sant Miquel de Cuixà (Conflent), Sant Pere de Vic (Osona) i Santa Maria de Girona (Gironès), fa uns 32 m. d’alçada i és una construcció de planta quadrada amb sis nivells, emmarcats per un fris d’arcuacions llombardes i un de dents de serra. Als tres costats del  primer pis presenta una finestra de mig punt, tipus espitllera, d’una sola esqueixada, mentre que el segon i el tercer tenen, a les quatre cares , dues finestres de mig punt. Als dos últims nivells hi ha dues finestres geminades a cada cara, separades per una columneta amb capitell en forma de mènsula. El corona una barana de merlets esglaonats que amaga la coberta de teula àrab de dos vessants.

En sortir ens hem arribat a conèixer l’església de Sant Feliu de Buixalleu situada al petit nucli de Sant Feliu, l’església ha estat molt modificada però té els orígens  a l’època romànica.

A part de visitar l’església el nostre interès era quedar-nos a dinar a Sant Feliu al restaurant de Can Masferrer, però avui restava tancat per festa setmanal i ens hem decidit per anar a Can Trona a Arbúcies que en una ocasió l’havíem trobat tancat. Avui era obert i hem estat molt bé