La Fosca, Cala S'Alguer i Platja del Castell

Avui us comentem una sortida que ens ha portat fins a Palamós ha estat un cop més a la platja, ens hem arribat fins a Palamós a fer una excursió que va sortir publicada al “Descobrir Garrotxa” que és des de Palamós fins a la Fosca, Cala S’Alguer, Platja del Castell i enllà fins a Cap Roig, o si es vol fins a Llafranc.

Hem arribat a Palamós i hem anat a Turisme a buscar informació, ens han facilitat un plànol de la vila, no tenien informació d’altres possibles caminades, però ens han facilitat un de BTT. doncs de recorreguts per camins els han acabat.

            A la pregunta de quin és el carnaval que val més la pena, Palamós, Platja d’Aro, o Roses?, la noia va respondre molt eficientment: el de Palamós. Aquesta és la setmana gran de carnaval a Palamós i es notava en què alguns carrers estaven ornamentats i engalanats.

Amb el cotxe ens hem arribat fins a la platja de La Fosca, tot vorejant el port i la costa, hem aparcat darrera mateix de la platja i hem encetat el camí, després d’unes escales ja hem arribat al castell o millor dit a les runes del castell de Sant Esteve, des d’on s’obtenen unes fantàstiques vistes de La Fosca i on ja ha sigut obligat fer les primeres fotografies. Seguint pel camí arribem a la Pineda d’en Gori des d’on comencem a gaudir de la bellesa de cala S'Alguer; la vista fins arribar a la cala és esplèndida, hi ha uns espadats, pins, roques i al fons la cala que dibuixa una imatge de somni, de llum i color difícil d’expressar, no he comentat que feia un dia clar, amb un sol esplèndid. Per tant un dia per a disfrutar de les panoràmiques de la Costa Brava.

Sense adonar-nos-en hem arribat a S’Alguer, són cases de pescadors amb portes de fusta pintades de diferents colors, tots colors llampants, bonic i acollidor, romàntic i tranquil, només els ocells i la remor de l’aigua. Seguim fins a arribar a la platja del Castell, l’última gran platja verge de la Costa Brava. Cal fer notar que el fet de ser verge es deu a la tossuderia de la plataforma “Salvem Castell”, que amb la seva lluita van aconseguit  que avui puguem gaudir d’aquest indret.

Cala s’Alguer, situada a la localitat de Palamós, al centre de la Costa Brava, és una cala que sembla aturada en el temps. Res no sembla haver canviat aquí en els darrers anys. El seu fons marí, transparent i cristal·lí, les seves cases de pescadors, el seu bosc… tot sembla igual.

I precisament aquesta puresa tan característica fa de Cala s’Alguer una de les més verges de tota la Costa Brava. Per això és molt tranquil·la, no sol estar molt massificada, ni tan sols a l’estiu. Bona part de la culpa la deu tenir el fet que no és possible accedir a ella completament mitjançant vehicle. Des de l’aparcament fins la pròpia cala s’ha de travessar un petit bosc d’uns 200 metres aproximadament. A Cala s’Alguer, como en molts altres llocs de la Costa Brava, tant el bosc de pi blanc com la roca granítica arriben al mateix nivell del mar, formant un quadre d’incomparable bellesa. La sorra de Cala s’Alguer és semi-gruixuda. Les casetes al costat de la platja delaten el passat d’aquesta cala com antic nucli d’habitants pescadors. Avui dia es troben alegrement adornades i donen a l’ambient un toc encara més pintoresc en el conjunt de la cala. Aquest barri tradicional té el seu orígen en l’any 1521, i la seva arquitectura, respectada al llarg dels segles, s’integra perfectament amb l’entorn natural de què forma part.

Poblat ibèric dels Indiketes

Hem seguit direcció Cap Roig, però abans hem visitat el poblat ibèric dels Indiketes que hi ha a uns 200 metres muntanya amunt des de la platja. El lloc és perfecte, és un petit cap aixecat que domina dreta i esquerra el mar i amb una vista privilegiada on  són en els inicis de unes excavacions.

Casa de Salvador Dalí

 Camí enllà, tot t seguin la carena de la costa, i en molts casos amb indrets verges, hem arribat fins unes cases i un camí ample on ja els cotxes hi poden passar, érem en una esplanada de bosc on es deu utilitzar a l’estiu de pàrking, queda sobre la cala Canyers i la cala dels Corbs. Aquí hi hem fet una parada, hem anat fins a un mirador que hi ha on ja es veuen “les Formigues” on hem posat punt i final al recorregut, tot pensant, que cal tornar per a anar fins a Cap-Roig i si cal fins a Llafranc. Hem refet el camí, passant pel camí vell del La Fosca, que és un camí que no careneja la costa.

Allà hem vist la barraca d’en Dali de la que en podeu veure una fotografia..

La Barraca d’en Dali

Arribats a Palamós on la tramuntana es feia notar, hem buscat el restaurant que ja coneixíem de la darrera vegada que hi vàrem ser. El restaurant estava tot molt guarnit pel carnaval, i malgrat no feien menús; i per tan hem fet a la carta, fent un plat combinat i una amanida amb cafès, ens ha sortit força bé de preu. Sortint hem vist molts llocs que feien menú. Hem tornat a Banyoles pel camí més ràpid .

A Banyoles hi hem arribat sobre les cinc de la tarda .