Caminant pel Cap de Creus

Avui hem anat a descobrir els bonics indrets del Cap de Creus

Avui, hem anat al Cap de Creus, era una excursió pendent després de la caminada que vàrem fer als voltants de Cadaqués i la vàrem deixar per un altre dia.

Hem sortit a l’hora de sempre, avui per l’Esponellà, Vilert i Bàscara fins a trobar la N-II, carretera de Roses i Cadaqués, queda una mica lluny a uns 80 Km. i no es pot córrer.

                       

                      Amb es raigs del sol, es diferents

minerals que componen aquesta illa

brillen d’allò més. Per això es

navegants que passaven per Cadaqués

l’anomenaven Massa d’Or. Ara bé,

com que aquesta illa deixa un pas,

un freu, entre ella i Cap de Creus,

es pescadors del poble sempre n’han

dit SA FREU.

Moltes vegades tens la sensació que estàs fora de Catalunya, doncs la majoria de gent que trobem que veiem els seus cotxes son forasters, alemanys, francesos, holandesos i algun cotxe de Girona. A vegades comentem que amb tants milers i milers de jubilats: - És curiós que no ens en trobem mai cap. En fi vàrem agafar el GR-11 i camí enllà, millor dit carretera enllà, prop de tres quilòmetres de carretera (Que tontos) a partir d’aquí el camí entra cap dins i deixes la civilització del tot, ni una ànima, de tant en tant una masia enderrocada i poca cosa més, pel camí vàrem veure fonoll marí i molt de l’altre, flor de St. Joan, estepa blanca, en fi aquelles més típiques d’indrets faltats d’aigua on el rocam és a cada indret i no hi ha ni un arbre per gaudir d’una bona ombra.

El dia era assolellat, i malgrat la forta tramuntana estàvem molt sencers, quan vàrem veure que no teníem cap més opció vàrem decidir tornar, després de dues hores hi abans de tornar enrera vàrem decidir agafar un camí que ens apropava al mar i gaudir d’una vista fantàstica.

Hem refet el camí i anem fins a on teníem el cotxe que l’havíem deixat al costat del Far de Cap de Creus, davant mateix de la Cala Jugadora, en total tres hores i una mica més, la propera vegada cal deixar el cotxe on engega el camí i no fer tres quilòmetres de carretera, malgrat que el recorregut és per dins el parc de Cap de Creus,  no deixes d’anar massa estona per la carretera, trobant a faltar  l’encant d’anar per un camí.

Vàrem anar cap a Cadaqués on vàrem arribar a prop de les tres i el destí, aquesta vegada sí, ens va portar a una cala, Cala Olivera, que on hi vàrem poder aparcar i en un “Xiringuito” molt ben condicionat hi vàrem poder dinar, el lloc de somni, ni fred ni calor, l’aigua a cinquanta metres, el menjar correcte, els musclos poc nets segons la Carme. Però l’amanida grega, molt bona, els calamars amb patates,(hi ha foto), molt bé i les dues primeres cerveses de pel·lícula, cansats però amb la satisfacció d’haver trobat aquest lloc, ens vàrem refer al moment.

Després de dinar, uns nois que al costat muntaven un “xiringuito” al veure que jo tirava fotos, ens digueren: arribeu-vos fins a Cala S’Aranella que és molt bonica i és aquí mateix. Així ho vàrem fer i evidentment hi ha una cala, més enllà on comença el Passeig de Ronda que va fins a Port Lligat. A veure si abans de tres mesos podem anar a fer  el camí de Ronda i comentar o millor dit menjar una altre vegada al “xiringuito”  Sobre les sis arribàrem a Banyoles, havent fet la tornada per Borrassà, Navata, Crespià i la capital del Pla de l’Estany.

Parc Natural del Cap de Creus

“El Parc Natural marítimo-terrestre del Cap de Creus és el primer de Catalunya d’aquest tipus. Té una superfície total de 13.886 ha, de les quals 10.813 ha. són d’àmbit terrestre i la resta, 3.073 d’àmbit marí.

A la rica diversitat natural, a la qualitat dels ecosistemes marins i als paisatges excepcionals en el context del litoral català, cal afegir encara els singulars elements arqueològics, arquitectònics i artístics de l’àrea i la presència d’uns pobles acollidors i animats, que combinen els elements tradicionals amb una rica oferta cultural, gastronòmica i recreativa.

Tot plegat fa del Parc del Cap de Creus un indret privilegiat per gaudir del patrimoni natural i cultural amb les comoditats que brinden uns serveis de qualitat. Les possibilitats són molt variades: només cal tenir present que el nostre ús no malmeti els privilegiats recursos que aquest magnífic paratge ofereix”.